Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Electró і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Electró і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

Electró vs. Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa. El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».

Similituds entre Electró і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

Electró і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física tenen 70 coses en comú (en Uniopèdia): Accelerador de partícules, Albert Einstein, Antoine Henri Becquerel, Camp elèctric, Carl David Anderson, Charles Thomson Rees Wilson, Circuit integrat, Clinton Joseph Davisson, Coherència (física), Condensat de Bose-Einstein, Efecte Compton, Efecte fotoelèctric, Electricitat, Electrodinàmica quàntica, Erwin Schrödinger, Estel, Física de partícules, Forat negre, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Fundació Nobel, George Paget Thomson, Gustav Ludwig Hertz, Hidrogen, Interferència (propagació d'ones), James Franck, Joseph John Thomson, Julian Schwinger, Línia espectral, Leptó, ..., Leptó tau, Louis-Victor de Broglie, Magnetisme, Mecànica quàntica, Microscopi d'efecte túnel, Microscopi electrònic, Moment magnètic, Níquel, Neutrí, Neutró, Niels Bohr, Nucleó, Nucli atòmic, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Partícula elemental, Partícula subatòmica, Paul Adrien Maurice Dirac, Plasma (estat de la matèria), Polykarp Kusch, Positró, Principi d'exclusió de Pauli, Protó, Quark, Radiació de Txerenkov, Radiació gamma, Radiació X, Radioactivitat, Raigs catòdics, Raigs còsmics, Richard Feynman, Robert Andrews Millikan, Semiconductor, Sensor CCD, Sin-Itiro Tomonaga, Superconductivitat, Teoria BCS, Transistor, Vidre, Willis Lamb, Wolfgang Pauli. Ampliar l'índex (40 més) »

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Accelerador de partícules і Electró · Accelerador de partícules і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Albert Einstein і Electró · Albert Einstein і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Antoine Henri Becquerel

Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.

Antoine Henri Becquerel і Electró · Antoine Henri Becquerel і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Camp elèctric і Electró · Camp elèctric і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Carl David Anderson

Carl David Anderson (Nova York, EUA, 1905 – San Marino, 1991) fou un físic estatunidenc descobridor de l'anti-electró (positró) i del muó, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.

Carl David Anderson і Electró · Carl David Anderson і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Charles Thomson Rees Wilson

Charles Thomson Rees Wilson CH (Midlothian, Escòcia, 1869 - Edimburg, 1959) va ser un biòleg, físic i químic escocès guardonat l'any 1927 amb el Premi Nobel de Física per la seva invenció de la cambra de boira.

Charles Thomson Rees Wilson і Electró · Charles Thomson Rees Wilson і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Circuit integrat

Tres xips dau del circuit integrat al suport. Un circuit integrat (també conegut com a xip o microxip) és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per complir una funció.

Circuit integrat і Electró · Circuit integrat і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Clinton Joseph Davisson

Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois, EUA, 22 d'octubre de 1881 – Charlottesville, Virgínia, 1 de febrer de 1958) fou un físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.

Clinton Joseph Davisson і Electró · Clinton Joseph Davisson і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Coherència (física)

La coherència és la propietat de les ones (i, en general, de qualsevol estat físic ondulatori) que els permet exhibir interferència.

Coherència (física) і Electró · Coherència (física) і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Condensat de Bose-Einstein

Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).

Condensat de Bose-Einstein і Electró · Condensat de Bose-Einstein і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Efecte Compton

Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.

Efecte Compton і Electró · Efecte Compton і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.

Efecte fotoelèctric і Electró · Efecte fotoelèctric і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Electró і Electricitat · Electricitat і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Electrodinàmica quàntica

L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.

Electró і Electrodinàmica quàntica · Electrodinàmica quàntica і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Erwin Schrödinger

fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Electró і Erwin Schrödinger · Erwin Schrödinger і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Electró і Estel · Estel і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Electró і Física de partícules · Física de partícules і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Electró і Forat negre · Forat negre і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Força nuclear feble

La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Electró і Força nuclear feble · Força nuclear feble і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Electró і Força nuclear forta · Força nuclear forta і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Fundació Nobel

La Fundació Nobel (suec: Nobelstiftelsen) és una institució privada fundada el 29 de juny de 1900 la qual finança i atorga els Premis Nobels.

Electró і Fundació Nobel · Fundació Nobel і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

George Paget Thomson

George Paget Thomson (Cambridge, Anglaterra, 1892 - ibídem, 1975) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1937.

Electró і George Paget Thomson · George Paget Thomson і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Gustav Ludwig Hertz

fou un físic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Física.

Electró і Gustav Ludwig Hertz · Gustav Ludwig Hertz і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Electró і Hidrogen · Hidrogen і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Interferència (propagació d'ones)

Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.

Electró і Interferència (propagació d'ones) · Interferència (propagació d'ones) і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

James Franck

James Franck (Hamburg, Alemanya, 1882 - Göttingen, 1964) fou un físic i químic alemany, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925.

Electró і James Franck · James Franck і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Joseph John Thomson

Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.

Electró і Joseph John Thomson · Joseph John Thomson і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Julian Schwinger

, o Julian Seymour Schwinger, fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Electró і Julian Schwinger · Julian Schwinger і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Electró і Línia espectral · Línia espectral і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Leptó

En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.

Electró і Leptó · Leptó і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Leptó tau

El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².

Electró і Leptó tau · Leptó tau і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Louis-Victor de Broglie

fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Electró і Louis-Victor de Broglie · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Louis-Victor de Broglie · Veure més »

Magnetisme

Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).

Electró і Magnetisme · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Magnetisme · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Electró і Mecànica quàntica · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Mecànica quàntica · Veure més »

Microscopi d'efecte túnel

100). Una imatge STM d'un nanotub de carboni de paret simple. Un microscopi d'efecte túnel (o STM) és un instrument per prendre imatges de superfícies a nivell atòmic.

Electró і Microscopi d'efecte túnel · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Microscopi d'efecte túnel · Veure més »

Microscopi electrònic

Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.

Electró і Microscopi electrònic · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Microscopi electrònic · Veure més »

Moment magnètic

En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.

Electró і Moment magnètic · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Moment magnètic · Veure més »

Níquel

El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.

Electró і Níquel · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Níquel · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Electró і Neutrí · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Neutrí · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Electró і Neutró · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Neutró · Veure més »

Niels Bohr

fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Electró і Niels Bohr · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Niels Bohr · Veure més »

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Electró і Nucleó · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Nucleó · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Electró і Nucli atòmic · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Nucli atòmic · Veure més »

Organització Europea per a la Recerca Nuclear

LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.

Electró і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Electró і Partícula elemental · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Partícula elemental · Veure més »

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Electró і Partícula subatòmica · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Partícula subatòmica · Veure més »

Paul Adrien Maurice Dirac

fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Electró і Paul Adrien Maurice Dirac · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Electró і Plasma (estat de la matèria) · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Polykarp Kusch

Polykarp Kusch (Blankenburg, Alemanya, 26 de gener de 1911 - Dallas, EUA 1993) fou un físic i professor universitari nord-americà d'origen alemany guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.

Electró і Polykarp Kusch · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Polykarp Kusch · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Electró і Positró · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Positró · Veure més »

Principi d'exclusió de Pauli

nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.

Electró і Principi d'exclusió de Pauli · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Electró і Protó · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Protó · Veure més »

Quark

En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Electró і Quark · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Quark · Veure més »

Radiació de Txerenkov

Radiació Txerenkov provinent de l'interior del nucli del reactor nuclear Triga Front d'ones de la radiació de Txerenkov. La radiació de Txerenkov o llum de Txerenkov (de vegades escrit Čerenkov) és un fenomen similar a un bang sònic, i produeix una llum, habitualment blavosa, quan una partícula carregada es desplaça dins un medi amb una velocitat superior a la velocitat de la llum dins d'aquest medi (que sempre és inferior a la velocitat de la llum al buit).

Electró і Radiació de Txerenkov · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Radiació de Txerenkov · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Electró і Radiació gamma · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Radiació gamma · Veure més »

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Electró і Radiació X · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Radiació X · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Electró і Radioactivitat · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Radioactivitat · Veure més »

Raigs catòdics

Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.

Electró і Raigs catòdics · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Raigs catòdics · Veure més »

Raigs còsmics

Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Electró і Raigs còsmics · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Raigs còsmics · Veure més »

Richard Feynman

fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.

Electró і Richard Feynman · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Richard Feynman · Veure més »

Robert Andrews Millikan

Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

Electró і Robert Andrews Millikan · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Robert Andrews Millikan · Veure més »

Semiconductor

Un semiconductor és un material que es comporta com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenta certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses.

Electró і Semiconductor · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Semiconductor · Veure més »

Sensor CCD

Sensor CCD. Seqüència d'esdeveniments i moviment de càrregues en tres píxels consecutius Un sensor CCD o detector CCD (sigles en anglès de charge-coupled device: 'dispositiu de càrrega acoblada') és un circuit integrat que conté un nombre determinat de condensadors enllaçats o acoblats.

Electró і Sensor CCD · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Sensor CCD · Veure més »

Sin-Itiro Tomonaga

Sin-Itiro Tomonaga o Shinichirō Tomonaga (朝永 振一郎, Tomonaga Shin'ichirō) (Tòquio, Japó 1906 - íd. 1979) fou un físic japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 juntament amb Richard Feynman i Julian Schwinger pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Electró і Sin-Itiro Tomonaga · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Sin-Itiro Tomonaga · Veure més »

Superconductivitat

La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.

Electró і Superconductivitat · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Superconductivitat · Veure més »

Teoria BCS

La teoria BCS (de Bardeen, Cooper i Schrieffer, els seus creadors) és la teoria estàndard per explicar la superconductivitat de baixa temperatura.

Electró і Teoria BCS · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Teoria BCS · Veure més »

Transistor

Foto amb diferents tipus de transistors El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor.

Electró і Transistor · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Transistor · Veure més »

Vidre

Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.

Electró і Vidre · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Vidre · Veure més »

Willis Lamb

Willis Eugene Lamb (Los Angeles, EUA, 12 de juliol de 1913 - Tucson, Arizona, 15 de maig de 2008) va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.

Electró і Willis Lamb · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Willis Lamb · Veure més »

Wolfgang Pauli

Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.

Electró і Wolfgang Pauli · Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física і Wolfgang Pauli · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Electró і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

Electró té 356 relacions, mentre que Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física té 361. Com que tenen en comú 70, l'índex de Jaccard és 9.76% = 70 / (356 + 361).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Electró і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »