Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Elagàbal

Índex Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

121 les relacions: Administració provincial romana, Alberto Arbasino, Alexandre Sever, Amnistia, Anatòlia, Antioquia de l'Orontes, Antonin Artaud, Aquília Severa, Astarté, August, Aureli Zòtic, Barcelona, Batalla d'Antioquia (218), Biografia, Bitínia, Calcedònia, Capadòcia, Caracal·la, Cassi Dió, Cavaller romà, Cària, Cèsar, Cònsol romà, Cinema mut, Circumcisió, Ciutadania romana, Cloaca Maxima, Conspiració, Cristianisme, Cubiculari, Cursus honorum, Damnatio memoriae, Decadentisme, Diadumenià, El, Esclavitud, Eunuc, Gannis, Gessi Marcià, Grec antic, Guàrdia Pretoriana, Hans Werner Henze, Hebreu, Herodià (historiador), Hièrocles (ministre), Història Augusta, Hivern, Homosexualitat, Homs, Imperi Part, ..., Imperi Romà, Itàlia, Júlia Cornèlia Paula, Júlia Domna, Júlia Mamea, Júlia Mesa, Júlia Soèmies, Júpiter (mitologia), Juli Avit, Kurt Vonnegut, Legió II Parthica, Legió III Gallica, Legió IV Scythica, Legió romana, Les roses d'Elagàbal, Llatí, Llista d'emperadors romans, Louis Feuillade, Luci Ver, Macrí, Maquillatge, Marc Aureli, Meteorit, Minerva, Neil Gaiman, Nicomèdia, Orientació sexual, Palatí, Roma, Sacerdot, Síria, Semites, Senat, Senat Romà, Septimi Sever, Sexe, Simeon Solomon, Sol Invictus, Solstici, Surrealisme, Tabú, Tardor, Tíber, The Pirates of Penzance, Transgènere, Ulpià, Urània, Vestal, Victòria (mitologia), Zeugma, 11 de març, 16 de maig, 1889, 1904, 1905, 1909, 1911, 1934, 1960, 1966, 1969, 1972, 1973, 1974, 1990, 2001, 203, 218, 219, 222, 8 de juny. Ampliar l'índex (71 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Elagàbal і Administració provincial romana · Veure més »

Alberto Arbasino

Alberto Arbasino (Voghera, Pavia, 24 de gener de 1930 - 22 març 2020) fou un escriptor i assagista italià.

Nou!!: Elagàbal і Alberto Arbasino · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.

Nou!!: Elagàbal і Alexandre Sever · Veure més »

Amnistia

miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.

Nou!!: Elagàbal і Amnistia · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Elagàbal і Anatòlia · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Elagàbal і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Antonin Artaud

Antoine Marie Joseph Artaud, més conegut com a Antonin Artaud, (Marsella, 4 de setembre del 1896 - Ivry-sur-Seine, 4 de març del 1948) fou autor d'una vasta obra escrita que explora la majoria dels gèneres literaris, utilitzant-los com a camins cap a un art absolut.

Nou!!: Elagàbal і Antonin Artaud · Veure més »

Aquília Severa

cornucòpies. Júlia Aquília Severa (en llatí Julia Aquilia Severa) va ser la segona (220-221) i quarta (221-222) muller de l'emperador romà Elagàbal.

Nou!!: Elagàbal і Aquília Severa · Veure més »

Astarté

Representació d'Astarté Astarté o Astarte (en grec, Ἀστάρτη; en fenici, Aixtart) era una deïtat fenícia d'origen mesopotàmic.

Nou!!: Elagàbal і Astarté · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Elagàbal і August · Veure més »

Aureli Zòtic

Aureli Zòtic (en llatí Aurelius Zoticus) anomenat el Cuiner per la professió del seu pare, va ser l'amant de l'emperador Elagàbal.

Nou!!: Elagàbal і Aureli Zòtic · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Elagàbal і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Antioquia (218)

La batalla d'Antioquia va ser lliurada el 8 de juny de 218 els voltants d'Antioquia de l'Orontes (Síria), entre l'exèrcit romà de l'emperador Macrí i el del pretendent Elagàbal.

Nou!!: Elagàbal і Batalla d'Antioquia (218) · Veure més »

Biografia

Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.

Nou!!: Elagàbal і Biografia · Veure més »

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Elagàbal і Bitínia · Veure més »

Calcedònia

Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.

Nou!!: Elagàbal і Calcedònia · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Elagàbal і Capadòcia · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Nou!!: Elagàbal і Caracal·la · Veure més »

Cassi Dió

Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.

Nou!!: Elagàbal і Cassi Dió · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: Elagàbal і Cavaller romà · Veure més »

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Elagàbal і Cària · Veure més »

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Nou!!: Elagàbal і Cèsar · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Elagàbal і Cònsol romà · Veure més »

Cinema mut

''The kid'', 1921 El cinema mut és el tipus de cinema que no té so pregravat i sincronitzat, especialment pel que fa als diàlegs parlats, que sí que poden aparèixer en forma de subtítols.

Nou!!: Elagàbal і Cinema mut · Veure més »

Circumcisió

format.

Nou!!: Elagàbal і Circumcisió · Veure més »

Ciutadania romana

La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Nou!!: Elagàbal і Ciutadania romana · Veure més »

Cloaca Maxima

La Cloaca Maxima (terme llatí que significa 'la claveguera més gran') de la Roma antiga era una gran construcció per evacuar les aigües residuals de la ciutat de Roma.

Nou!!: Elagàbal і Cloaca Maxima · Veure més »

Conspiració

XVII, on es representa als participants en la Conspiració de la pólvora. Crispin i Scapin, pintura a l'oli d'Honoré Daumier, 1858-1860. Una conspiració és una entesa secreta entre diverses persones, amb l'objectiu d'enderrocar el poder establert, i / o amb vista a atemptar contra la vida d'una o diverses personalitats (autoritats), per així trastocar el funcionament d'una estructura legal.

Nou!!: Elagàbal і Conspiració · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Elagàbal і Cristianisme · Veure més »

Cubiculari

Cubiculari (llatí plural Cubicularii) era el nom dels esclaus de l'antiga Roma que tenien cura de les habitacions de dormir (cubiculum) o d'estar; generalment els esclaus que feien aquesta feina eren considerats els més fidels, ja que es considerava que tenien una espècie de cura també de la persona de l'amo.

Nou!!: Elagàbal і Cubiculari · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: Elagàbal і Cursus honorum · Veure més »

Damnatio memoriae

Tondo de la dinastia dels Severs on apareixen retrats de Septimi Sever, Júlia Domna, Caracal·la i Publi Septimi Geta. La cara de Geta ha estat esborrada a causa de la "damnatio memoriae" ordenada pel seu germà, Caracal·la Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d'un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l'apoteosi (apotheosis).

Nou!!: Elagàbal і Damnatio memoriae · Veure més »

Decadentisme

''Pornocrates'', de l'artista belga Félicien Rops El decadentisme és un moviment artístic que es va manifestar en la literatura europea de finals del, amb naixement a França, amb força seguidors a Bèlgica i el Regne Unit, i la influència del qual va arribar als Estats Units.

Nou!!: Elagàbal і Decadentisme · Veure més »

Diadumenià

Diadumenià (Diadumenianus) o Marc Opeli Diadumè, fou un emperador romà.

Nou!!: Elagàbal і Diadumenià · Veure més »

El

Imatge d''''El''' lluitant amb dos lleons. El era el déu principal de la mitologia cananea, també pertanyent a la mitologia fenícia.

Nou!!: Elagàbal і El · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Elagàbal і Esclavitud · Veure més »

Eunuc

Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.

Nou!!: Elagàbal і Eunuc · Veure més »

Gannis

Gannis (en llatí Gannys) va ser un personatge mencionat amb aquest nom per Dió Cassi, i descrit com un actiu partidari d'Elagàbal, el seu preceptor i guardià, i la persona que amb la seva habilitat i astúcia va aconseguir l'enderrocament de Macrí amb la victoria a la Batalla d'Antioquia.

Nou!!: Elagàbal і Gannis · Veure més »

Gessi Marcià

Gessi Marcià (en Gessius Marcianus) va ser un noble romà nadiu de Síria, que es va casar amb Júlia Mamea, filla de Júlia Mesa i neboda (política) de Septimi Sever, cosina germana de Caracal·la i tia d'Elagàbal.

Nou!!: Elagàbal і Gessi Marcià · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Elagàbal і Grec antic · Veure més »

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

Nou!!: Elagàbal і Guàrdia Pretoriana · Veure més »

Hans Werner Henze

Hans Werner Henze (Gütersloh, Westfàlia, 1 de juliol de 1926 - Dresden, 27 d'octubre de 2012) fou un compositor alemany de música clàssica del segle XX que va destacar per les seves òperes, ballets i simfonies.

Nou!!: Elagàbal і Hans Werner Henze · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Elagàbal і Hebreu · Veure més »

Herodià (historiador)

Herodià (en llatí Herodianus, en grec) va ser un historiador romà d'origen grec, que va viure durant un temps considerable a la ciutat de Roma, però sense ocupar cap càrrec públic.

Nou!!: Elagàbal і Herodià (historiador) · Veure més »

Hièrocles (ministre)

Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec), va ser un esclau d'origen cari que es va convertir en conductor de carros i com a tal va atreure l'atenció de l'emperador Elagàbal.

Nou!!: Elagàbal і Hièrocles (ministre) · Veure més »

Història Augusta

Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.

Nou!!: Elagàbal і Història Augusta · Veure més »

Hivern

alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Elagàbal і Hivern · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: Elagàbal і Homosexualitat · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Elagàbal і Homs · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Elagàbal і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Elagàbal і Imperi Romà · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Elagàbal і Itàlia · Veure més »

Júlia Cornèlia Paula

Júlia Cornèlia Paula (Julia Cornelia Paula) va ser una dama romana que va viure al i que havia nascut a Síria.

Nou!!: Elagàbal і Júlia Cornèlia Paula · Veure més »

Júlia Domna

Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.

Nou!!: Elagàbal і Júlia Domna · Veure més »

Júlia Mamea

Júlia Mamea era filla de Júlia Mesa i neboda (política) de Septimi Sever, cosina germana de Caracal·la i tia d'Elagàbal.

Nou!!: Elagàbal і Júlia Mamea · Veure més »

Júlia Mesa

Júlia Mesa (Èmesa, c. 160 - Roma, c. 224) va ser una dama romana del.

Nou!!: Elagàbal і Júlia Mesa · Veure més »

Júlia Soèmies

Júlia Soèmies o Júlia Soèmia (o) (Èmesa, 180 - Roma, 11 de març de 222) fou filla de Júlia Mesa, germana de Júlia Mamea, mare d'Elagàbal (suposadament nascut del seu enllaç amb Sext Vari Marcel, però segons rumors fruit d'una relació consentida amb el seu cosí Caracal·la) i tia d'Alexandre Sever.

Nou!!: Elagàbal і Júlia Soèmies · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Elagàbal і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Juli Avit

Juli Avit (en llatí Julius Avitus) va ser un noble roma de rang consular casat amb Júlia Mesa, cunyat de Júlia Domna i de Septimi Sever, oncle per matrimoni de Caracal·la, pare de Júlia Soèmies i Júlia Mamea, i avi matern d'Elagàbal i Alexandre Sever.

Nou!!: Elagàbal і Juli Avit · Veure més »

Kurt Vonnegut

Kurt Vonnegut Kurt Vonnegut, Jr. (Indianapolis, Indiana, 11 de novembre del 1922 - Nova York, 11 d'abril del 2007) fou un escriptor satíric estatunidenc.

Nou!!: Elagàbal і Kurt Vonnegut · Veure més »

Legió II Parthica

La Legió II Parthica va ser una legió romana reclutada per l'emperador Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.

Nou!!: Elagàbal і Legió II Parthica · Veure més »

Legió III Gallica

1.

Nou!!: Elagàbal і Legió III Gallica · Veure més »

Legió IV Scythica

La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.

Nou!!: Elagàbal і Legió IV Scythica · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Elagàbal і Legió romana · Veure més »

Les roses d'Elagàbal

Les roses d'Elagàbal és un quadre del pintor neerlandès Lawrence Alma-Tadema.

Nou!!: Elagàbal і Les roses d'Elagàbal · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Elagàbal і Llatí · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: Elagàbal і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Louis Feuillade

Louis Feuillade (Lunèl, Erau, 19 de febrer de 1873 – Niça, 25 de febrer de 1925) va ser un director francès de cinema mut.

Nou!!: Elagàbal і Louis Feuillade · Veure més »

Luci Ver

Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.

Nou!!: Elagàbal і Luci Ver · Veure més »

Macrí

Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.

Nou!!: Elagàbal і Macrí · Veure més »

Maquillatge

Posada en escena aplicant maquillatge Ex. Teatre on s'utilitzaven tots aquests arts que ara coneixem amb el nom de ''maquillatge''. La paraula maquillatge prové per derivació del terme de l'idioma francès maquiller (maquillar) principalment utilitzat a la parla teatral francesa durant el.

Nou!!: Elagàbal і Maquillatge · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Elagàbal і Marc Aureli · Veure més »

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Nou!!: Elagàbal і Meteorit · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Elagàbal і Minerva · Veure més »

Neil Gaiman

Neil Richard Gaiman és un conegut autor de còmics i escriptor de ciència-ficció i fantasia.

Nou!!: Elagàbal і Neil Gaiman · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Elagàbal і Nicomèdia · Veure més »

Orientació sexual

Conjunt d'orientacions sexuals possibles per a una dona. Lorientació sexual o afinitat sexual és el gènere pel qual una persona se sent atreta sexualment.

Nou!!: Elagàbal і Orientació sexual · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.

Nou!!: Elagàbal і Palatí · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Elagàbal і Roma · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Elagàbal і Sacerdot · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Elagàbal і Síria · Veure més »

Semites

HE).https://books.google.cat/books?id.

Nou!!: Elagàbal і Semites · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Elagàbal і Senat · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Elagàbal і Senat Romà · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Elagàbal і Septimi Sever · Veure més »

Sexe

El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.

Nou!!: Elagàbal і Sexe · Veure més »

Simeon Solomon

Simeon Solomon (Londres, 9 d'octubre de 1840 - St Gile's Workhouse, 14 d'agost de 1905), va ser un pintor prerafaelita anglès.

Nou!!: Elagàbal і Simeon Solomon · Veure més »

Sol Invictus

1.

Nou!!: Elagàbal і Sol Invictus · Veure més »

Solstici

El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.

Nou!!: Elagàbal і Solstici · Veure més »

Surrealisme

El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme (del francès surréalisme), és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests.

Nou!!: Elagàbal і Surrealisme · Veure més »

Tabú

Jean Augustin Franquelin (seguint Louis Choris), ''Dansa de les dones a les illes Sandwich'' (1822). Un tabú (del tongalès tabu, ‘prohibit’) és una prohibició simbòlica establerta per unes convencions socials determinades.

Nou!!: Elagàbal і Tabú · Veure més »

Tardor

Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.

Nou!!: Elagàbal і Tardor · Veure més »

Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Nou!!: Elagàbal і Tíber · Veure més »

The Pirates of Penzance

L'actor Henry Lytton en el paper de General Stanley el 1919. La cançó del general, amb totes les ritmes en esdrúixola, és de les més conegudes de l'obra. The Pirates of Penzance, or The Slave of Duty (Els pirates de Penzance, o l'esclau del deure), és una opereta còmica en dos actes escrita per W. S. Gilbert amb música d'Arthur Sullivan.

Nou!!: Elagàbal і The Pirates of Penzance · Veure més »

Transgènere

Grafit defensant els nens i les nenes transgènere Les persones transgènere són persones que tenen una identitat de gènere diferent del seu gènere assignat en néixer.

Nou!!: Elagàbal і Transgènere · Veure més »

Ulpià

Domici Ulpià (en llatí, Gnaeus Domitius Annius Ulpianus) (Tir c. 170 - Roma, c. 228) va ser un jurista romà d'origen fenici, magister libellorum i prefecte del pretori de l'emperador romà Alexandre Sever.

Nou!!: Elagàbal і Ulpià · Veure més »

Urània

Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.

Nou!!: Elagàbal і Urània · Veure més »

Vestal

A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.

Nou!!: Elagàbal і Vestal · Veure més »

Victòria (mitologia)

280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.

Nou!!: Elagàbal і Victòria (mitologia) · Veure més »

Zeugma

Es coneix com a zeugma (del grec clàssic ζεῦγμα zeũgma, 'enllaç') la figura retòrica consistent en estendre l'ús d'un adjectiu o d'un verb a una clàusula anterior o posterior, d'aquesta manera encara que es refereixi a més d'una clàusula nomes apareix una única vegada i s'ha de sobreentendre en la resta.

Nou!!: Elagàbal і Zeugma · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Elagàbal і 11 de març · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Elagàbal і 16 de maig · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: Elagàbal і 1889 · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Elagàbal і 1904 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Elagàbal і 1905 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Elagàbal і 1909 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Elagàbal і 1911 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Elagàbal і 1934 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Elagàbal і 1960 · Veure més »

1966

Catalunya.

Nou!!: Elagàbal і 1966 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Elagàbal і 1969 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Elagàbal і 1972 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Elagàbal і 1973 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Elagàbal і 1974 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Elagàbal і 1990 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Elagàbal і 2001 · Veure més »

203

El 203 (CCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Elagàbal і 203 · Veure més »

218

Sense descripció.

Nou!!: Elagàbal і 218 · Veure més »

219

Sense descripció.

Nou!!: Elagàbal і 219 · Veure més »

222

El 222 (CCXXII) fou un any comú començat en dimarts de l'edat antiga.

Nou!!: Elagàbal і 222 · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Elagàbal і 8 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Elegàbal, Heliogàbal.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »