Similituds entre Eduardo Dato e Iradier і Història d'Espanya
Eduardo Dato e Iradier і Història d'Espanya tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Anarquisme, Antoni Maura i Montaner, Antonio Cánovas del Castillo, Espanya, Francesc Cambó i Batlle, Francisco Silvela y de Le Vielleuze, Guerra hispano-estatunidenca, José Canalejas y Méndez, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, Partit Liberal Conservador, Práxedes Mateo Sagasta, Primera Guerra Mundial, Regeneracionisme.
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Alfons XII d'Espanya і Eduardo Dato e Iradier · Alfons XII d'Espanya і Història d'Espanya ·
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Alfons XIII d'Espanya і Eduardo Dato e Iradier · Alfons XIII d'Espanya і Història d'Espanya ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Eduardo Dato e Iradier · Anarquisme і Història d'Espanya ·
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Antoni Maura i Montaner і Eduardo Dato e Iradier · Antoni Maura i Montaner і Història d'Espanya ·
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Antonio Cánovas del Castillo і Eduardo Dato e Iradier · Antonio Cánovas del Castillo і Història d'Espanya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Eduardo Dato e Iradier і Espanya · Espanya і Història d'Espanya ·
Francesc Cambó i Batlle
Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.
Eduardo Dato e Iradier і Francesc Cambó i Batlle · Francesc Cambó i Batlle і Història d'Espanya ·
Francisco Silvela y de Le Vielleuze
fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.
Eduardo Dato e Iradier і Francisco Silvela y de Le Vielleuze · Francisco Silvela y de Le Vielleuze і Història d'Espanya ·
Guerra hispano-estatunidenca
La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.
Eduardo Dato e Iradier і Guerra hispano-estatunidenca · Guerra hispano-estatunidenca і Història d'Espanya ·
José Canalejas y Méndez
José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.
Eduardo Dato e Iradier і José Canalejas y Méndez · Història d'Espanya і José Canalejas y Méndez ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Eduardo Dato e Iradier і Madrid · Història d'Espanya і Madrid ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Eduardo Dato e Iradier і Mancomunitat de Catalunya · Història d'Espanya і Mancomunitat de Catalunya ·
Partit Liberal Conservador
El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.
Eduardo Dato e Iradier і Partit Liberal Conservador · Història d'Espanya і Partit Liberal Conservador ·
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Eduardo Dato e Iradier і Práxedes Mateo Sagasta · Història d'Espanya і Práxedes Mateo Sagasta ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Eduardo Dato e Iradier і Primera Guerra Mundial · Història d'Espanya і Primera Guerra Mundial ·
Regeneracionisme
El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.
Eduardo Dato e Iradier і Regeneracionisme · Història d'Espanya і Regeneracionisme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Eduardo Dato e Iradier і Història d'Espanya
- Què tenen en comú Eduardo Dato e Iradier і Història d'Espanya
- Semblances entre Eduardo Dato e Iradier і Història d'Espanya
Comparació entre Eduardo Dato e Iradier і Història d'Espanya
Eduardo Dato e Iradier té 53 relacions, mentre que Història d'Espanya té 512. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 2.83% = 16 / (53 + 512).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Eduardo Dato e Iradier і Història d'Espanya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: