Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Edat moderna і Renaixement
Edat moderna і Renaixement tenen 61 coses en comú (en Uniopèdia): Anatomia, Andreas Vesal, Antropocentrisme, Art, Art gòtic, Barroc, Bramante, Burgesia, Capitalisme, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catolicisme, Ciència, Ciutat, Ciutat del Vaticà, Concili de Trento, Contrareforma, Descobriment d'Amèrica, Dinastia dels Habsburg, Edat mitjana, Educació, Erasme de Rotterdam, Escolàstica, Estrasburg, Europa, Feudalisme, Fisiologia, Flandes, Florència, Fugger, Geografia, ..., Giovanni Pico della Mirandola, Història, Humanisme, Il·lustració, Impremta, Itàlia, Joan Lluís Vives i March, Johannes Gutenberg, Laïcisme, Magúncia, Manierisme, Marsilio Ficino, Mèdici, Medicina, Michelangelo Buonarroti, Miquel Servet, Navegació, Nàpols, Nicolau Copèrnic, Països Baixos, Patologia, Psicologia, Raó, Reforma Protestant, Rellotge, Revolució científica, Roma, Thomas More, Ticià, Venècia, Volta de la Capella Sixtina. Ampliar l'índex (31 més) »
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Anatomia і Edat moderna · Anatomia і Renaixement ·
Andreas Vesal
Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.
Andreas Vesal і Edat moderna · Andreas Vesal і Renaixement ·
Antropocentrisme
Haeckel, amb el propòsit de desenvolupament de l'ésser humà L'antropocentrisme és una concepció que considera l'ésser humà i les seves necessitats com el centre de l'univers.
Antropocentrisme і Edat moderna · Antropocentrisme і Renaixement ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Art і Edat moderna · Art і Renaixement ·
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Art gòtic і Edat moderna · Art gòtic і Renaixement ·
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Barroc і Edat moderna · Barroc і Renaixement ·
Bramante
Donato Bramante, o Donato di Angelo di Pascuccio, conegut simplement com a Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 11 d'abril de 1514), fou un arquitecte del Renaixement, va tenir una formació quatrecentista, però la seva plenitud artística li arribà en el.
Bramante і Edat moderna · Bramante і Renaixement ·
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Burgesia і Edat moderna · Burgesia і Renaixement ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Edat moderna · Capitalisme і Renaixement ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Edat moderna · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Renaixement ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Edat moderna · Catolicisme і Renaixement ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ciència і Edat moderna · Ciència і Renaixement ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Ciutat і Edat moderna · Ciutat і Renaixement ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Edat moderna · Ciutat del Vaticà і Renaixement ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Edat moderna · Concili de Trento і Renaixement ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Edat moderna · Contrareforma і Renaixement ·
Descobriment d'Amèrica
Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.
Descobriment d'Amèrica і Edat moderna · Descobriment d'Amèrica і Renaixement ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Edat moderna · Dinastia dels Habsburg і Renaixement ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Edat moderna · Edat mitjana і Renaixement ·
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Edat moderna і Educació · Educació і Renaixement ·
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Edat moderna і Erasme de Rotterdam · Erasme de Rotterdam і Renaixement ·
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Edat moderna і Escolàstica · Escolàstica і Renaixement ·
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Edat moderna і Estrasburg · Estrasburg і Renaixement ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Edat moderna і Europa · Europa і Renaixement ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Edat moderna і Feudalisme · Feudalisme і Renaixement ·
Fisiologia
La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).
Edat moderna і Fisiologia · Fisiologia і Renaixement ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Edat moderna і Flandes · Flandes і Renaixement ·
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Edat moderna і Florència · Florència і Renaixement ·
Fugger
Els Fugger foren una dinastia familiar d'Augsburg, al sud-oest d'Alemanya, al.
Edat moderna і Fugger · Fugger і Renaixement ·
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Edat moderna і Geografia · Geografia і Renaixement ·
Giovanni Pico della Mirandola
Giovanni Pico della Mirandola (Mirandola, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.
Edat moderna і Giovanni Pico della Mirandola · Giovanni Pico della Mirandola і Renaixement ·
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Edat moderna і Història · Història і Renaixement ·
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Edat moderna і Humanisme · Humanisme і Renaixement ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Edat moderna і Il·lustració · Il·lustració і Renaixement ·
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Edat moderna і Impremta · Impremta і Renaixement ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Edat moderna і Itàlia · Itàlia і Renaixement ·
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Edat moderna і Joan Lluís Vives i March · Joan Lluís Vives i March і Renaixement ·
Johannes Gutenberg
, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.
Edat moderna і Johannes Gutenberg · Johannes Gutenberg і Renaixement ·
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Edat moderna і Laïcisme · Laïcisme і Renaixement ·
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Edat moderna і Magúncia · Magúncia і Renaixement ·
Manierisme
En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo. L'obra es troba al Castell o Palau de Skokloster (Suècia). El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del i el Barroc.
Edat moderna і Manierisme · Manierisme і Renaixement ·
Marsilio Ficino
Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.
Edat moderna і Marsilio Ficino · Marsilio Ficino і Renaixement ·
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Edat moderna і Mèdici · Mèdici і Renaixement ·
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Edat moderna і Medicina · Medicina і Renaixement ·
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Edat moderna і Michelangelo Buonarroti · Michelangelo Buonarroti і Renaixement ·
Miquel Servet
Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.
Edat moderna і Miquel Servet · Miquel Servet і Renaixement ·
Navegació
Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.
Edat moderna і Navegació · Navegació і Renaixement ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Edat moderna і Nàpols · Nàpols і Renaixement ·
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Edat moderna і Nicolau Copèrnic · Nicolau Copèrnic і Renaixement ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Edat moderna і Països Baixos · Països Baixos і Renaixement ·
Patologia
La patologia (del grec antic) és la part de la medicina encarregada de l'estudi de les malalties en el seu més ampli sentit, és a dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.
Edat moderna і Patologia · Patologia і Renaixement ·
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Edat moderna і Psicologia · Psicologia і Renaixement ·
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Edat moderna і Raó · Raó і Renaixement ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Edat moderna і Reforma Protestant · Reforma Protestant і Renaixement ·
Rellotge
Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.
Edat moderna і Rellotge · Rellotge і Renaixement ·
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Edat moderna і Revolució científica · Renaixement і Revolució científica ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Edat moderna і Roma · Renaixement і Roma ·
Thomas More
Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.
Edat moderna і Thomas More · Renaixement і Thomas More ·
Ticià
Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.
Edat moderna і Ticià · Renaixement і Ticià ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Edat moderna і Venècia · Renaixement і Venècia ·
Volta de la Capella Sixtina
La volta de la capella Sixtina és coneguda per la decoració pictòrica que el papa Juli II va encarregar a Miquel Àngel l'any 1508.
Edat moderna і Volta de la Capella Sixtina · Renaixement і Volta de la Capella Sixtina ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat moderna і Renaixement
- Què tenen en comú Edat moderna і Renaixement
- Semblances entre Edat moderna і Renaixement
Comparació entre Edat moderna і Renaixement
Edat moderna té 474 relacions, mentre que Renaixement té 292. Com que tenen en comú 61, l'índex de Jaccard és 7.96% = 61 / (474 + 292).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat moderna і Renaixement. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
