Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Edat mitjana als Països Catalans і Pere el Cerimoniós
Edat mitjana als Països Catalans і Pere el Cerimoniós tenen 51 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Art, Balaguer, Barcelona, Calataiud, Cancelleria Reial, Casal de Barcelona, Castella, Català, Catalunya, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat del Rosselló, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Ducat de Neopàtria, Filosofia, Generalitat de Catalunya, Guerra de la Unió, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, L'Alguer, Les quatre grans Cròniques, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, ..., Mallorca, Martí l'Humà, Múrcia, Mercenari, Monarca, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Papa, Pere el Gran, Pesta Negra, Pirineus, Regne d'Aragó, Regne de València, Roma, Rosselló, Saragossa, Sardenya, Teologia, Usatges de Barcelona, València, Vassallatge, 5 de setembre. Ampliar l'índex (21 més) »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Edat mitjana als Països Catalans · Alfons el Franc і Pere el Cerimoniós ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Art і Edat mitjana als Països Catalans · Art і Pere el Cerimoniós ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Edat mitjana als Països Catalans · Balaguer і Pere el Cerimoniós ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Edat mitjana als Països Catalans · Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Calataiud і Edat mitjana als Països Catalans · Calataiud і Pere el Cerimoniós ·
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Cancelleria Reial і Edat mitjana als Països Catalans · Cancelleria Reial і Pere el Cerimoniós ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Edat mitjana als Països Catalans · Casal de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Edat mitjana als Països Catalans · Castella і Pere el Cerimoniós ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Edat mitjana als Països Catalans · Català і Pere el Cerimoniós ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Edat mitjana als Països Catalans · Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Empúries і Edat mitjana als Països Catalans · Comtat d'Empúries і Pere el Cerimoniós ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Osona і Edat mitjana als Països Catalans · Comtat d'Osona і Pere el Cerimoniós ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Edat mitjana als Països Catalans · Comtat d'Urgell і Pere el Cerimoniós ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Edat mitjana als Països Catalans · Comtat de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Berga і Edat mitjana als Països Catalans · Comtat de Berga і Pere el Cerimoniós ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Edat mitjana als Països Catalans · Comtat de Cerdanya і Pere el Cerimoniós ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Edat mitjana als Països Catalans · Comtat de Girona і Pere el Cerimoniós ·
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat del Rosselló і Edat mitjana als Països Catalans · Comtat del Rosselló і Pere el Cerimoniós ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Edat mitjana als Països Catalans · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Edat mitjana als Països Catalans · Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Ducat de Neopàtria і Edat mitjana als Països Catalans · Ducat de Neopàtria і Pere el Cerimoniós ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Edat mitjana als Països Catalans і Filosofia · Filosofia і Pere el Cerimoniós ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Edat mitjana als Països Catalans і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Guerra de la Unió
La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.
Edat mitjana als Països Catalans і Guerra de la Unió · Guerra de la Unió і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Edat mitjana als Països Catalans і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Edat mitjana als Països Catalans і Jaume el Just · Jaume el Just і Pere el Cerimoniós ·
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Edat mitjana als Països Catalans і L'Alguer · L'Alguer і Pere el Cerimoniós ·
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Edat mitjana als Països Catalans і Les quatre grans Cròniques · Les quatre grans Cròniques і Pere el Cerimoniós ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Edat mitjana als Països Catalans і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Edat mitjana als Països Catalans і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Edat mitjana als Països Catalans і Mallorca · Mallorca і Pere el Cerimoniós ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Edat mitjana als Països Catalans і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Edat mitjana als Països Catalans і Múrcia · Múrcia і Pere el Cerimoniós ·
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Edat mitjana als Països Catalans і Mercenari · Mercenari і Pere el Cerimoniós ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Edat mitjana als Països Catalans і Monarca · Monarca і Pere el Cerimoniós ·
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Edat mitjana als Països Catalans і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Pere el Cerimoniós ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Edat mitjana als Països Catalans і Papa · Papa і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Edat mitjana als Països Catalans і Pere el Gran · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Edat mitjana als Països Catalans і Pesta Negra · Pere el Cerimoniós і Pesta Negra ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Edat mitjana als Països Catalans і Pirineus · Pere el Cerimoniós і Pirineus ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Edat mitjana als Països Catalans і Regne d'Aragó · Pere el Cerimoniós і Regne d'Aragó ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Edat mitjana als Països Catalans і Regne de València · Pere el Cerimoniós і Regne de València ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Edat mitjana als Països Catalans і Roma · Pere el Cerimoniós і Roma ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Edat mitjana als Països Catalans і Rosselló · Pere el Cerimoniós і Rosselló ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Edat mitjana als Països Catalans і Saragossa · Pere el Cerimoniós і Saragossa ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Edat mitjana als Països Catalans і Sardenya · Pere el Cerimoniós і Sardenya ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Edat mitjana als Països Catalans і Teologia · Pere el Cerimoniós і Teologia ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Edat mitjana als Països Catalans і Usatges de Barcelona · Pere el Cerimoniós і Usatges de Barcelona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Edat mitjana als Països Catalans і València · Pere el Cerimoniós і València ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Edat mitjana als Països Catalans і Vassallatge · Pere el Cerimoniós і Vassallatge ·
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
5 de setembre і Edat mitjana als Països Catalans · 5 de setembre і Pere el Cerimoniós ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat mitjana als Països Catalans і Pere el Cerimoniós
- Què tenen en comú Edat mitjana als Països Catalans і Pere el Cerimoniós
- Semblances entre Edat mitjana als Països Catalans і Pere el Cerimoniós
Comparació entre Edat mitjana als Països Catalans і Pere el Cerimoniós
Edat mitjana als Països Catalans té 526 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 51, l'índex de Jaccard és 6.31% = 51 / (526 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat mitjana als Països Catalans і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
