Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient
Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient tenen 73 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Alexandria, Anatòlia, Antiguitat tardana, Argent, Arianisme, Armènia, August, Índia, Baixa edat mitjana, Balcans, Bisbe, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carlemany, Comtat d'Edessa, Constantí I el Gran, Constantinoble, Crisi del segle III, Cristianisme, Croades, Dioclecià, Dret romà, Edat moderna, Egipte, Emperador, Epidèmia, Estats croats, Europa, Feudalisme, ..., Gènova, Germànics, Heretgia, Hispània, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Islam, Istanbul, Jerusalem, Justinià I, Latifundi, Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Mar Mediterrània, Monarca, Nicea, Noblesa, Normands, Palestina, Península Itàlica, Pisa, Primera Croada, Ravenna, Ròmul Augústul, Regne de Jerusalem, Renaixement, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Samarcanda, Sòlid (moneda), Seda, Teologia, Tercera Croada, Tomàs d'Aquino, Tràcia, Vàndals, Venècia, Visigots, Vori. Ampliar l'índex (43 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Edat mitjana · Agricultura і Imperi Romà d'Orient ·
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Edat mitjana · Alexandria і Imperi Romà d'Orient ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Edat mitjana · Anatòlia і Imperi Romà d'Orient ·
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Antiguitat tardana і Edat mitjana · Antiguitat tardana і Imperi Romà d'Orient ·
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Argent і Edat mitjana · Argent і Imperi Romà d'Orient ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Edat mitjana · Arianisme і Imperi Romà d'Orient ·
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Armènia і Edat mitjana · Armènia і Imperi Romà d'Orient ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Edat mitjana · August і Imperi Romà d'Orient ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Edat mitjana · Índia і Imperi Romà d'Orient ·
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Baixa edat mitjana і Edat mitjana · Baixa edat mitjana і Imperi Romà d'Orient ·
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Balcans і Edat mitjana · Balcans і Imperi Romà d'Orient ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Edat mitjana · Bisbe і Imperi Romà d'Orient ·
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Caiguda de Constantinoble і Edat mitjana · Caiguda de Constantinoble і Imperi Romà d'Orient ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Edat mitjana · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Edat mitjana · Carlemany і Imperi Romà d'Orient ·
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Comtat d'Edessa і Edat mitjana · Comtat d'Edessa і Imperi Romà d'Orient ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Edat mitjana · Constantí I el Gran і Imperi Romà d'Orient ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Edat mitjana · Constantinoble і Imperi Romà d'Orient ·
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Crisi del segle III і Edat mitjana · Crisi del segle III і Imperi Romà d'Orient ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Edat mitjana · Cristianisme і Imperi Romà d'Orient ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Edat mitjana · Croades і Imperi Romà d'Orient ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Dioclecià і Edat mitjana · Dioclecià і Imperi Romà d'Orient ·
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Dret romà і Edat mitjana · Dret romà і Imperi Romà d'Orient ·
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Edat mitjana і Edat moderna · Edat moderna і Imperi Romà d'Orient ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Edat mitjana і Egipte · Egipte і Imperi Romà d'Orient ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Edat mitjana і Emperador · Emperador і Imperi Romà d'Orient ·
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Edat mitjana і Epidèmia · Epidèmia і Imperi Romà d'Orient ·
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Edat mitjana і Estats croats · Estats croats і Imperi Romà d'Orient ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Edat mitjana і Europa · Europa і Imperi Romà d'Orient ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Edat mitjana і Feudalisme · Feudalisme і Imperi Romà d'Orient ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Edat mitjana і Gènova · Gènova і Imperi Romà d'Orient ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Edat mitjana і Germànics · Germànics і Imperi Romà d'Orient ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Edat mitjana і Heretgia · Heretgia і Imperi Romà d'Orient ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Edat mitjana і Hispània · Hispània і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Edat mitjana і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Edat mitjana і Imperi Persa · Imperi Persa і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Edat mitjana і Imperi Romà · Imperi Romà і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Edat mitjana і Islam · Imperi Romà d'Orient і Islam ·
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Edat mitjana і Istanbul · Imperi Romà d'Orient і Istanbul ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Edat mitjana і Jerusalem · Imperi Romà d'Orient і Jerusalem ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Edat mitjana і Justinià I · Imperi Romà d'Orient і Justinià I ·
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Edat mitjana і Latifundi · Imperi Romà d'Orient і Latifundi ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Edat mitjana і Llatí · Imperi Romà d'Orient і Llatí ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Edat mitjana і Llista d'emperadors romans d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Llista d'emperadors romans d'Orient ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Edat mitjana і Longobards · Imperi Romà d'Orient і Longobards ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Edat mitjana і Mar Mediterrània · Imperi Romà d'Orient і Mar Mediterrània ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Edat mitjana і Monarca · Imperi Romà d'Orient і Monarca ·
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Edat mitjana і Nicea · Imperi Romà d'Orient і Nicea ·
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Edat mitjana і Noblesa · Imperi Romà d'Orient і Noblesa ·
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Edat mitjana і Normands · Imperi Romà d'Orient і Normands ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Edat mitjana і Palestina · Imperi Romà d'Orient і Palestina ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Edat mitjana і Península Itàlica · Imperi Romà d'Orient і Península Itàlica ·
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Edat mitjana і Pisa · Imperi Romà d'Orient і Pisa ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Edat mitjana і Primera Croada · Imperi Romà d'Orient і Primera Croada ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Edat mitjana і Ravenna · Imperi Romà d'Orient і Ravenna ·
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Edat mitjana і Ròmul Augústul · Imperi Romà d'Orient і Ròmul Augústul ·
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Edat mitjana і Regne de Jerusalem · Imperi Romà d'Orient і Regne de Jerusalem ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Edat mitjana і Renaixement · Imperi Romà d'Orient і Renaixement ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Edat mitjana і Roma · Imperi Romà d'Orient і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Edat mitjana і Sacre Imperi Romanogermànic · Imperi Romà d'Orient і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Edat mitjana і Samarcanda · Imperi Romà d'Orient і Samarcanda ·
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Edat mitjana і Sòlid (moneda) · Imperi Romà d'Orient і Sòlid (moneda) ·
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Edat mitjana і Seda · Imperi Romà d'Orient і Seda ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Edat mitjana і Teologia · Imperi Romà d'Orient і Teologia ·
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Edat mitjana і Tercera Croada · Imperi Romà d'Orient і Tercera Croada ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Edat mitjana і Tomàs d'Aquino · Imperi Romà d'Orient і Tomàs d'Aquino ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Edat mitjana і Tràcia · Imperi Romà d'Orient і Tràcia ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Edat mitjana і Vàndals · Imperi Romà d'Orient і Vàndals ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Edat mitjana і Venècia · Imperi Romà d'Orient і Venècia ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Edat mitjana і Visigots · Imperi Romà d'Orient і Visigots ·
Vori
Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient
- Què tenen en comú Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient
- Semblances entre Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient
Comparació entre Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient
Edat mitjana té 505 relacions, mentre que Imperi Romà d'Orient té 465. Com que tenen en comú 73, l'índex de Jaccard és 7.53% = 73 / (505 + 465).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
