Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Edat mitjana і Gran Cisma d'Orient
Edat mitjana і Gran Cisma d'Orient tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Arianisme, Ascetisme, Basili de Cesarea, Bisbe, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carlemany, Constantí I el Gran, Constantinoble, Croades, Diòcesi, Edicte de Milà, Escolàstica, Església Catòlica Romana, Estats croats, Heretgia, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Innocenci III, Istanbul, Jerusalem, Justinià I, Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Nicea, Normands, Papa, Pregària cristiana, ..., Raó, Sacre Imperi Romanogermànic, Salvació en el cristianisme, Sant Pere, Terra Santa, Tomàs d'Aquino. Ampliar l'índex (6 més) »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Edat mitjana · Arianisme і Gran Cisma d'Orient ·
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Ascetisme і Edat mitjana · Ascetisme і Gran Cisma d'Orient ·
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Basili de Cesarea і Edat mitjana · Basili de Cesarea і Gran Cisma d'Orient ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Edat mitjana · Bisbe і Gran Cisma d'Orient ·
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Caiguda de Constantinoble і Edat mitjana · Caiguda de Constantinoble і Gran Cisma d'Orient ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Edat mitjana · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gran Cisma d'Orient ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Edat mitjana · Carlemany і Gran Cisma d'Orient ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Edat mitjana · Constantí I el Gran і Gran Cisma d'Orient ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Edat mitjana · Constantinoble і Gran Cisma d'Orient ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Edat mitjana · Croades і Gran Cisma d'Orient ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Diòcesi і Edat mitjana · Diòcesi і Gran Cisma d'Orient ·
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Edat mitjana і Edicte de Milà · Edicte de Milà і Gran Cisma d'Orient ·
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Edat mitjana і Escolàstica · Escolàstica і Gran Cisma d'Orient ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Edat mitjana і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Gran Cisma d'Orient ·
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Edat mitjana і Estats croats · Estats croats і Gran Cisma d'Orient ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Edat mitjana і Heretgia · Gran Cisma d'Orient і Heretgia ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Edat mitjana і Imperi Otomà · Gran Cisma d'Orient і Imperi Otomà ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Edat mitjana і Imperi Romà · Gran Cisma d'Orient і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident · Gran Cisma d'Orient і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Edat mitjana і Imperi Romà d'Orient · Gran Cisma d'Orient і Imperi Romà d'Orient ·
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Edat mitjana і Innocenci III · Gran Cisma d'Orient і Innocenci III ·
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Edat mitjana і Istanbul · Gran Cisma d'Orient і Istanbul ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Edat mitjana і Jerusalem · Gran Cisma d'Orient і Jerusalem ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Edat mitjana і Justinià I · Gran Cisma d'Orient і Justinià I ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Edat mitjana і Llatí · Gran Cisma d'Orient і Llatí ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Edat mitjana і Llista d'emperadors romans d'Orient · Gran Cisma d'Orient і Llista d'emperadors romans d'Orient ·
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Edat mitjana і Nicea · Gran Cisma d'Orient і Nicea ·
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Edat mitjana і Normands · Gran Cisma d'Orient і Normands ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Edat mitjana і Papa · Gran Cisma d'Orient і Papa ·
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Edat mitjana і Pregària cristiana · Gran Cisma d'Orient і Pregària cristiana ·
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Edat mitjana і Raó · Gran Cisma d'Orient і Raó ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Edat mitjana і Sacre Imperi Romanogermànic · Gran Cisma d'Orient і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Edat mitjana і Salvació en el cristianisme · Gran Cisma d'Orient і Salvació en el cristianisme ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Edat mitjana і Sant Pere · Gran Cisma d'Orient і Sant Pere ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Edat mitjana і Terra Santa · Gran Cisma d'Orient і Terra Santa ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Edat mitjana і Tomàs d'Aquino · Gran Cisma d'Orient і Tomàs d'Aquino ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat mitjana і Gran Cisma d'Orient
- Què tenen en comú Edat mitjana і Gran Cisma d'Orient
- Semblances entre Edat mitjana і Gran Cisma d'Orient
Comparació entre Edat mitjana і Gran Cisma d'Orient
Edat mitjana té 505 relacions, mentre que Gran Cisma d'Orient té 302. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 4.46% = 36 / (505 + 302).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat mitjana і Gran Cisma d'Orient. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
