Similituds entre Edat mitjana і Feudalisme a Catalunya
Edat mitjana і Feudalisme a Catalunya tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Abat, Abat Oliba, Al-Àndalus, Alou, Bisbe, Castell, Comte, Corona de Castella i Lleó, Croades, Feu, Feudalisme, Imperi Carolingi, Islam, Mals usos, Noblesa, Or, Pau i Treva de Déu, Rosselló, Sarraïns, Serf, Toluges, Vassallatge, Vegueria.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Abat і Edat mitjana · Abat і Feudalisme a Catalunya ·
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Abat Oliba і Edat mitjana · Abat Oliba і Feudalisme a Catalunya ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Edat mitjana · Al-Àndalus і Feudalisme a Catalunya ·
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Alou і Edat mitjana · Alou і Feudalisme a Catalunya ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Edat mitjana · Bisbe і Feudalisme a Catalunya ·
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Castell і Edat mitjana · Castell і Feudalisme a Catalunya ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Comte і Edat mitjana · Comte і Feudalisme a Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Edat mitjana · Corona de Castella i Lleó і Feudalisme a Catalunya ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Edat mitjana · Croades і Feudalisme a Catalunya ·
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Edat mitjana і Feu · Feu і Feudalisme a Catalunya ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Edat mitjana і Feudalisme · Feudalisme і Feudalisme a Catalunya ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Edat mitjana і Imperi Carolingi · Feudalisme a Catalunya і Imperi Carolingi ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Edat mitjana і Islam · Feudalisme a Catalunya і Islam ·
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Edat mitjana і Mals usos · Feudalisme a Catalunya і Mals usos ·
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Edat mitjana і Noblesa · Feudalisme a Catalunya і Noblesa ·
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Edat mitjana і Or · Feudalisme a Catalunya і Or ·
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Edat mitjana і Pau i Treva de Déu · Feudalisme a Catalunya і Pau i Treva de Déu ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Edat mitjana і Rosselló · Feudalisme a Catalunya і Rosselló ·
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Edat mitjana і Sarraïns · Feudalisme a Catalunya і Sarraïns ·
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Edat mitjana і Serf · Feudalisme a Catalunya і Serf ·
Toluges
Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Edat mitjana і Toluges · Feudalisme a Catalunya і Toluges ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Edat mitjana і Vassallatge · Feudalisme a Catalunya і Vassallatge ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Edat mitjana і Vegueria · Feudalisme a Catalunya і Vegueria ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat mitjana і Feudalisme a Catalunya
- Què tenen en comú Edat mitjana і Feudalisme a Catalunya
- Semblances entre Edat mitjana і Feudalisme a Catalunya
Comparació entre Edat mitjana і Feudalisme a Catalunya
Edat mitjana té 505 relacions, mentre que Feudalisme a Catalunya té 112. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 3.73% = 23 / (505 + 112).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat mitjana і Feudalisme a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: