Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Economia de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica
Economia de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Alemanya, Àsia, Bloc de l'Est, Bolxevisme, Capitalisme, Carbó, Col·lectivització a la Unió Soviètica, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme de guerra, Consell d'Assistència Econòmica Mútua, Estats Units d'Amèrica, Europa, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, Ferro, França, Gosplan, Guerra afgano-soviètica, Guerra Civil russa, Guerra de Corea, Guerra Freda, Història de la Unió Soviètica (1985-1991), Iraq, Iuri Gagarin, Khàrkiv, Kulak, Lenin, Leonid Bréjnev, Mikhaïl Gorbatxov, ..., Minsk, Moscou, Nikita Khrusxov, Nova Política Econòmica, Operació Barba-roja, Orient Mitjà, Perestroika, Pla Quinquennal, President del Consell de Ministres de l'URSS, Primera Guerra Mundial, Regne Unit, República Popular de la Xina, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Revolució Russa, Sant Petersburg, Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Segona Guerra Mundial, Socialisme, Soviet Suprem, Tercer Reich, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Volgograd. Ampliar l'índex (23 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Economia de la Unió Soviètica · Agricultura і Història de la Unió Soviètica ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Economia de la Unió Soviètica · Alemanya і Història de la Unió Soviètica ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Economia de la Unió Soviètica · Àsia і Història de la Unió Soviètica ·
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Bloc de l'Est і Economia de la Unió Soviètica · Bloc de l'Est і Història de la Unió Soviètica ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Economia de la Unió Soviètica · Bolxevisme і Història de la Unió Soviètica ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Economia de la Unió Soviètica · Capitalisme і Història de la Unió Soviètica ·
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Carbó і Economia de la Unió Soviètica · Carbó і Història de la Unió Soviètica ·
Col·lectivització a la Unió Soviètica
La Col·lectivització, Коллективиза́ция, transliterat Kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з). Els dirigents soviètics estaven segurs que la substitució de granges de propietat intel·lectual per koljozi augmentaria immediatament les reserves d'aliments per a la població urbana, l'oferta de matèries primeres per a la indústria i les exportacions agrícoles en general. La col·lectivització, per tant, era vista com la solució a la crisi en la distribució agrícola (majoritàriament en el lliurament del cereal) que s'havia implementat des de 1927 i s'estava tornant més desenvolupada, a l'hora que la Unió Soviètica seguia amb el seu ambiciós programa d'industrialització. Ja a inicis de la dècada de 1930, més del 90% de les terres agrícoles estaven col·lectivitzades, en convertir les llars rurals en granges col·lectives amb les seves terres, bestiar i d'altres béns. Sovint, la col·lectivització suposà enormes costos humans i socials, mentre que el tema dels guanys econòmics de les granges col·lectives seguia estant majoritàriament irresolt.
Col·lectivització a la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica · Col·lectivització a la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica ·
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica · Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica ·
Comunisme de guerra
Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921.
Comunisme de guerra і Economia de la Unió Soviètica · Comunisme de guerra і Història de la Unió Soviètica ·
Consell d'Assistència Econòmica Mútua
Observadors El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), també conegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l'URSS.
Consell d'Assistència Econòmica Mútua і Economia de la Unió Soviètica · Consell d'Assistència Econòmica Mútua і Història de la Unió Soviètica ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Economia de la Unió Soviètica і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Història de la Unió Soviètica ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Economia de la Unió Soviètica і Europa · Europa і Història de la Unió Soviètica ·
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Economia de la Unió Soviètica і Exèrcit Blanc · Exèrcit Blanc і Història de la Unió Soviètica ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Economia de la Unió Soviètica і Exèrcit Roig · Exèrcit Roig і Història de la Unió Soviètica ·
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Economia de la Unió Soviètica і Ferro · Ferro і Història de la Unió Soviètica ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Economia de la Unió Soviètica і França · França і Història de la Unió Soviètica ·
Gosplan
El Gosplan (Госплан) era el comitè per a la planificació econòmica a la Unió Soviètica.
Economia de la Unió Soviètica і Gosplan · Gosplan і Història de la Unió Soviètica ·
Guerra afgano-soviètica
La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.
Economia de la Unió Soviètica і Guerra afgano-soviètica · Guerra afgano-soviètica і Història de la Unió Soviètica ·
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Economia de la Unió Soviètica і Guerra Civil russa · Guerra Civil russa і Història de la Unió Soviètica ·
Guerra de Corea
La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953.
Economia de la Unió Soviètica і Guerra de Corea · Guerra de Corea і Història de la Unió Soviètica ·
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Economia de la Unió Soviètica і Guerra Freda · Guerra Freda і Història de la Unió Soviètica ·
Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
La història de la Unió Soviètica des de 1985 fins a 1991 és la història de la seva desaparició com a estat.
Economia de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Economia de la Unió Soviètica і Iraq · Història de la Unió Soviètica і Iraq ·
Iuri Gagarin
Iuri Alekséievitx Gagarin (en rus: Ю́рий Алексе́евич Гага́рин) (Klúixino, Unió Soviètica, 9 de març de 1934 - Novossiólovo, Unió Soviètica, 27 de març de 1968), fou un cosmonauta i pilot soviètic.
Economia de la Unió Soviètica і Iuri Gagarin · Història de la Unió Soviètica і Iuri Gagarin ·
Khàrkiv
Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna.
Economia de la Unió Soviètica і Khàrkiv · Història de la Unió Soviètica і Khàrkiv ·
Kulak
Kulak (rus кула́к, p), "puny", per extensió "garrepa", eren els agricultors propis de Rússia que posseïen propietats i contractaven treballadors.
Economia de la Unió Soviètica і Kulak · Història de la Unió Soviètica і Kulak ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Economia de la Unió Soviètica і Lenin · Història de la Unió Soviètica і Lenin ·
Leonid Bréjnev
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).
Economia de la Unió Soviètica і Leonid Bréjnev · Història de la Unió Soviètica і Leonid Bréjnev ·
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Economia de la Unió Soviètica і Mikhaïl Gorbatxov · Història de la Unió Soviètica і Mikhaïl Gorbatxov ·
Minsk
La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.
Economia de la Unió Soviètica і Minsk · Història de la Unió Soviètica і Minsk ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Economia de la Unió Soviètica і Moscou · Història de la Unió Soviètica і Moscou ·
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Economia de la Unió Soviètica і Nikita Khrusxov · Història de la Unió Soviètica і Nikita Khrusxov ·
Nova Política Econòmica
La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa. Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921. Va ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat. La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.
Economia de la Unió Soviètica і Nova Política Econòmica · Història de la Unió Soviètica і Nova Política Econòmica ·
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Economia de la Unió Soviètica і Operació Barba-roja · Història de la Unió Soviètica і Operació Barba-roja ·
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Economia de la Unió Soviètica і Orient Mitjà · Història de la Unió Soviètica і Orient Mitjà ·
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Economia de la Unió Soviètica і Perestroika · Història de la Unió Soviètica і Perestroika ·
Pla Quinquennal
Els plans quinquennals per a l'economia nacional de l'URSS o Piatiletkas (пятилетка) van ser una sèrie de projectes nacionals centralitzats en el ràpid desenvolupament econòmic de la Unió Soviètica.
Economia de la Unió Soviètica і Pla Quinquennal · Història de la Unió Soviètica і Pla Quinquennal ·
President del Consell de Ministres de l'URSS
Vista del Kremlin de Moscou, seu del govern de l'URSS President del Consell de Ministres de l'URSS (en rus Председатель Совета Министров СССР, Predsedàtel Soveta Minístrov SSSR) fou la denominació que va rebre el cap de govern de la Unió Soviètica entre 1946 i 1991.
Economia de la Unió Soviètica і President del Consell de Ministres de l'URSS · Història de la Unió Soviètica і President del Consell de Ministres de l'URSS ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Economia de la Unió Soviètica і Primera Guerra Mundial · Història de la Unió Soviètica і Primera Guerra Mundial ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Economia de la Unió Soviètica і Regne Unit · Història de la Unió Soviètica і Regne Unit ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Economia de la Unió Soviètica і República Popular de la Xina · Història de la Unió Soviètica і República Popular de la Xina ·
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Economia de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Economia de la Unió Soviètica і Revolució Russa · Història de la Unió Soviètica і Revolució Russa ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Economia de la Unió Soviètica і Sant Petersburg · Història de la Unió Soviètica і Sant Petersburg ·
Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.
Economia de la Unió Soviètica і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Història de la Unió Soviètica і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Economia de la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial · Història de la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Economia de la Unió Soviètica і Socialisme · Història de la Unió Soviètica і Socialisme ·
Soviet Suprem
El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.
Economia de la Unió Soviètica і Soviet Suprem · Història de la Unió Soviètica і Soviet Suprem ·
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Economia de la Unió Soviètica і Tercer Reich · Història de la Unió Soviètica і Tercer Reich ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Economia de la Unió Soviètica і Ucraïna · Història de la Unió Soviètica і Ucraïna ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Economia de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Volgograd
Volgograd és una ciutat russa, situada a la província de Volgograd a la confluència dels rius Volga i Tsaritsa.
Economia de la Unió Soviètica і Volgograd · Història de la Unió Soviètica і Volgograd ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Economia de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica
- Què tenen en comú Economia de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica
- Semblances entre Economia de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica
Comparació entre Economia de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica
Economia de la Unió Soviètica té 268 relacions, mentre que Història de la Unió Soviètica té 240. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 10.43% = 53 / (268 + 240).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Economia de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
