Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Col·lectivització a la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica

Col·lectivització a la Unió Soviètica vs. Economia de la Unió Soviètica

La Col·lectivització, Коллективиза́ция, transliterat Kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з). Els dirigents soviètics estaven segurs que la substitució de granges de propietat intel·lectual per koljozi augmentaria immediatament les reserves d'aliments per a la població urbana, l'oferta de matèries primeres per a la indústria i les exportacions agrícoles en general. La col·lectivització, per tant, era vista com la solució a la crisi en la distribució agrícola (majoritàriament en el lliurament del cereal) que s'havia implementat des de 1927 i s'estava tornant més desenvolupada, a l'hora que la Unió Soviètica seguia amb el seu ambiciós programa d'industrialització. Ja a inicis de la dècada de 1930, més del 90% de les terres agrícoles estaven col·lectivitzades, en convertir les llars rurals en granges col·lectives amb les seves terres, bestiar i d'altres béns. Sovint, la col·lectivització suposà enormes costos humans i socials, mentre que el tema dels guanys econòmics de les granges col·lectives seguia estant majoritàriament irresolt. El Sistema Econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat estatal dels mitjans de producció, dins de la teoria general marxista-leninista.

Similituds entre Col·lectivització a la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Bolxevisme, Capitalisme, Cereal, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme de guerra, Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Guerra Civil russa, Història de la Unió Soviètica, Kazakhstan, Khàrkiv, Kulak, Lenin, Marxisme, Moscou, Nikita Khrusxov, Nova Política Econòmica, Primera Guerra Mundial, Proletariat, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Segona Guerra Mundial, Sibèria, Sovkhoz, Tercer Reich, Tractor, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Volga.

Bolxevisme

Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

Bolxevisme і Col·lectivització a la Unió Soviètica · Bolxevisme і Economia de la Unió Soviètica · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Capitalisme і Col·lectivització a la Unió Soviètica · Capitalisme і Economia de la Unió Soviètica · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Cereal і Col·lectivització a la Unió Soviètica · Cereal і Economia de la Unió Soviètica · Veure més »

Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica · Veure més »

Comunisme de guerra

Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Comunisme de guerra · Comunisme de guerra і Economia de la Unió Soviètica · Veure més »

Front Oriental de la Segona Guerra Mundial

El Front Oriental de la Segona Guerra Mundial són una sèrie d'enfrontaments militars entre el Tercer Reich i els seus veïns orientals, particularment la Unió Soviètica, en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Front Oriental de la Segona Guerra Mundial · Economia de la Unió Soviètica і Front Oriental de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Guerra Civil russa

Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Guerra Civil russa · Economia de la Unió Soviètica і Guerra Civil russa · Veure més »

Història de la Unió Soviètica

La història de la Unió Soviètica començà formalment el desembre de 1922, al subscriure's el Tractat de Creació de l'URSS entre les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia, Belarús, Ucraïna i Transcaucàsica (Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia), ja amb els bolxevics dirigint els soviets de cada nació i després de vèncer a la Guerra Civil Russa, posterior a la Revolució d'Octubre de 1917.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Economia de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Kazakhstan · Economia de la Unió Soviètica і Kazakhstan · Veure més »

Khàrkiv

Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Khàrkiv · Economia de la Unió Soviètica і Khàrkiv · Veure més »

Kulak

Kulak (rus кула́к, p), "puny", per extensió "garrepa", eren els agricultors propis de Rússia que posseïen propietats i contractaven treballadors.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Kulak · Economia de la Unió Soviètica і Kulak · Veure més »

Lenin

Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Lenin · Economia de la Unió Soviètica і Lenin · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Marxisme · Economia de la Unió Soviètica і Marxisme · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Moscou · Economia de la Unió Soviètica і Moscou · Veure més »

Nikita Khrusxov

Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Nikita Khrusxov · Economia de la Unió Soviètica і Nikita Khrusxov · Veure més »

Nova Política Econòmica

La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa. Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921. Va ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat. La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Nova Política Econòmica · Economia de la Unió Soviètica і Nova Política Econòmica · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Primera Guerra Mundial · Economia de la Unió Soviètica і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Proletariat · Economia de la Unió Soviètica і Proletariat · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Economia de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial · Economia de la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Sibèria · Economia de la Unió Soviètica і Sibèria · Veure més »

Sovkhoz

Els sovkhoz, que eren granges estatals emprades en sectors no agrícoles, de funcionament semblant als kolkhoz però que empraven mà d'obra assalariada.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Sovkhoz · Economia de la Unió Soviètica і Sovkhoz · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Tercer Reich · Economia de la Unió Soviètica і Tercer Reich · Veure més »

Tractor

Tractor al Ripollès. El tractor (del llatí trahere «tirar») és un vehicle agrícola que s'utilitza per accionar altres eines com l'arada, la recol·lectora, la segadora o el remolc.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Tractor · Economia de la Unió Soviètica і Tractor · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Ucraïna · Economia de la Unió Soviètica і Ucraïna · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Economia de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Volga · Economia de la Unió Soviètica і Volga · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Col·lectivització a la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica

Col·lectivització a la Unió Soviètica té 73 relacions, mentre que Economia de la Unió Soviètica té 268. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 7.92% = 27 / (73 + 268).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Col·lectivització a la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »