Similituds entre Economia і Història econòmica
Economia і Història econòmica tenen 61 coses en comú (en Uniopèdia): Adam Smith, Anne Robert Jacques Turgot, Avantatge comparatiu, Capitalisme, Capitalisme d'estat, Càlcul diferencial, Civilització, Comerç, Dacsa, David Ricardo, Demanda agregada, Dictadura del proletariat, Diner mercaderia, Divisió del treball, Econometria, Economia ambiental, Economia del desenvolupament, Edat antiga, El capital, Equació diferencial, Ernest Mandel, Escassetat, Escolàstica, Estalvi, Europa Occidental, Feudalisme, França, François Quesnay, Gran Bretanya, Gran Depressió, ..., Inflació, Joc de suma nul·la, John Maynard Keynes, John Stuart Mill, Karl Marx, Keynesianisme, Laissez faire, Liberalisme clàssic, Lliure comerç, Macroeconomia, Marxisme, Mà invisible, Mercantilisme, Mercat, Milton Friedman, Moneda, Nou Testament, Oferta i demanda, Política fiscal, Política monetària, Programació lineal, Renaixement, Revolució Industrial, Sector secundari, Sector terciari, Segona Guerra Mundial, Socialisme, Teoria del valor treball, Tomàs d'Aquino, Treball productiu i improductiu, Xina. Ampliar l'índex (31 més) »
Adam Smith
Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.
Adam Smith і Economia · Adam Smith і Història econòmica ·
Anne Robert Jacques Turgot
Anne-Robert-Jacques Turgot, baró de Laune (París, 10 de maig de 1727 – 18 de març de 1781), sovint mencionat simplement com a Turgot, va ser un economista francès i estadista.
Anne Robert Jacques Turgot і Economia · Anne Robert Jacques Turgot і Història econòmica ·
Avantatge comparatiu
El model de l'avantatge comparatiu és un dels conceptes bàsics que fonamenta la teoria del comerç internacional i mostra que els països tendeixen a especialitzar-se en la producció i exportació d'aquells béns que fabriquen amb un cost relativament més baix respecte a la resta del món, en els quals són comparativament més eficients que els altres.
Avantatge comparatiu і Economia · Avantatge comparatiu і Història econòmica ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Economia · Capitalisme і Història econòmica ·
Capitalisme d'estat
El terme capitalisme d'estat és multívoc i la seua utilització ha variat històricament.
Capitalisme d'estat і Economia · Capitalisme d'estat і Història econòmica ·
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Càlcul diferencial і Economia · Càlcul diferencial і Història econòmica ·
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Civilització і Economia · Civilització і Història econòmica ·
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Comerç і Economia · Comerç і Història econòmica ·
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Dacsa і Economia · Dacsa і Història econòmica ·
David Ricardo
David Ricardo (Londres, Anglaterra, 18 d'abril de 1772 — Gatcombe Park, Gloucestershire, 11 de setembre de 1823) fou un economista britànic.
David Ricardo і Economia · David Ricardo і Història econòmica ·
Demanda agregada
En economia, la demanda agregada és la demanda total de béns i serveis en una economia (Y) en un moment donat i a un nivell de preus determinat.
Demanda agregada і Economia · Demanda agregada і Història econòmica ·
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Dictadura del proletariat і Economia · Dictadura del proletariat і Història econòmica ·
Diner mercaderia
Un ''okpoho'' o ''manella'', el diner mercaderia en l'Àfrica Occidental fins a la dècada de 1940. El diner mercaderia és el diner, en el qual el valor prové de la mercaderia de la qual es fa.
Diner mercaderia і Economia · Diner mercaderia і Història econòmica ·
Divisió del treball
La divisió del treball o de forma més general la divisió de funcions és l'especialització d'individus que cooperen per a fer tasques o papers específics.
Divisió del treball і Economia · Divisió del treball і Història econòmica ·
Econometria
L'econometria és el mesurament econòmic; una combinació de matemàtica econòmica, estadística i teoria econòmica.
Econometria і Economia · Econometria і Història econòmica ·
Economia ambiental
Leconomia ambiental és la branca de l'economia que realitza estudis teòrics i empírics dels efectes de les polítiques ambientals de diferents regions i països del món.
Economia і Economia ambiental · Economia ambiental і Història econòmica ·
Economia del desenvolupament
Leconomia del desenvolupament és la branca de la macroeconomia que estudia les causes del creixement econòmic a llarg termini, especialment en els països en vies de desenvolupament.
Economia і Economia del desenvolupament · Economia del desenvolupament і Història econòmica ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Economia і Edat antiga · Edat antiga і Història econòmica ·
El capital
El capital.
Economia і El capital · El capital і Història econòmica ·
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Economia і Equació diferencial · Equació diferencial і Història econòmica ·
Ernest Mandel
Ernest Ezra Mandel també conegut amb els pseudònims dErnest Germain, Pierre Gousset, Henri Vallin, Walter (Frankfurt del Main, 1923 - Brussel·les, 1995) fou un economista i polític belga.
Economia і Ernest Mandel · Ernest Mandel і Història econòmica ·
Escassetat
L'escassetat és un concepte fonamental en economia.
Economia і Escassetat · Escassetat і Història econòmica ·
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Economia і Escolàstica · Escolàstica і Història econòmica ·
Estalvi
L'estalvi o, col·loquialment, alforro, és la diferència entre l'ingrés disponible i el consum efectuat per una persona, una empresa, una administració pública, etc.
Economia і Estalvi · Estalvi і Història econòmica ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Economia і Europa Occidental · Europa Occidental і Història econòmica ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Economia і Feudalisme · Feudalisme і Història econòmica ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Economia і França · França і Història econòmica ·
François Quesnay
François Quesnay (Méré (Yvelines), 4 de juny de 1694 - Versalles, 16 de desembre de 1774) va ser un economista francès de l'escola fisiocràtica, sent de professió metge cirurgià.
Economia і François Quesnay · François Quesnay і Història econòmica ·
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Economia і Gran Bretanya · Gran Bretanya і Història econòmica ·
Gran Depressió
La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.
Economia і Gran Depressió · Gran Depressió і Història econòmica ·
Inflació
Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.
Economia і Inflació · Història econòmica і Inflació ·
Joc de suma nul·la
En teoria de jocs un joc de suma nul·la és una situació en què els beneficis o les pèrdues d'un jugador queden exactament equilibrades per les pèrdues o els guanys dels altres jugadors.
Economia і Joc de suma nul·la · Història econòmica і Joc de suma nul·la ·
John Maynard Keynes
John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial.
Economia і John Maynard Keynes · Història econòmica і John Maynard Keynes ·
John Stuart Mill
Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.
Economia і John Stuart Mill · Història econòmica і John Stuart Mill ·
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Economia і Karl Marx · Història econòmica і Karl Marx ·
Keynesianisme
L'economia keynesiana o keynesianisme és la teoria econòmica ideada per John Maynard Keynes com a resposta a la Gran Depressió dels anys 1930.
Economia і Keynesianisme · Història econòmica і Keynesianisme ·
Laissez faire
L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs.
Economia і Laissez faire · Història econòmica і Laissez faire ·
Liberalisme clàssic
El liberalisme clàssic és una filosofia política i una ideologia que pertany al liberalisme en què es posa l'èmfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern.
Economia і Liberalisme clàssic · Història econòmica і Liberalisme clàssic ·
Lliure comerç
El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.
Economia і Lliure comerç · Història econòmica і Lliure comerç ·
Macroeconomia
La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.
Economia і Macroeconomia · Història econòmica і Macroeconomia ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Economia і Marxisme · Història econòmica і Marxisme ·
Mà invisible
El principi de la mà invisible és una forma metafòrica encunyada per l'economista escocès Adam Smith.
Economia і Mà invisible · Història econòmica і Mà invisible ·
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Economia і Mercantilisme · Història econòmica і Mercantilisme ·
Mercat
accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.
Economia і Mercat · Història econòmica і Mercat ·
Milton Friedman
Milton Friedman (Nova York, 31 de juliol de 1912 — San Francisco, 16 de novembre de 2006) fou un economista estatunidenc guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1976.
Economia і Milton Friedman · Història econòmica і Milton Friedman ·
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Economia і Moneda · Història econòmica і Moneda ·
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Economia і Nou Testament · Història econòmica і Nou Testament ·
Oferta i demanda
Loferta i la demanda és un dels principis més importants de l'economia, que designa respectivament la quantitat de béns o serveis que els actors d'un mercat estan disposats a vendre o a comprar o totes dues coses alhora a un preu donat.
Economia і Oferta i demanda · Història econòmica і Oferta i demanda ·
Política fiscal
La política fiscal és una branca de la política econòmica que configura els pressupostos de l'Estat, i els seus components, la despesa pública i els impostos com a variables de control per assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica, esmorteint les oscil·lacions dels cicles econòmics i contribuint a mantenir una economia creixent, de plena ocupació i sense inflació alta.
Economia і Política fiscal · Història econòmica і Política fiscal ·
Política monetària
La política monetària és una política econòmica que usa la quantitat de diners com variable de control per a assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica.
Economia і Política monetària · Història econòmica і Política monetària ·
Programació lineal
Representació pictòrica d'un programa lineal simple de dues variables i sis desigualtats. El conjunt de solucions factibles es mostra en vermell clar i conforma un polítop bidimensional. La funció lineal de cost està representada per una línia vermella i una fletxa: la línia vermella és el conjunt de nivell de la funció de cost, i la fletxa indica la direcció en la qual s'està optimitzant. La programació lineal (PL) és un mètode matemàtic per determinar una manera d'aconseguir el millor resultat (com, per exemple, el benefici màxim o el cost mínim) d'un cert model matemàtic donats una sèrie de requisits (restriccions) representats com relacions lineals.
Economia і Programació lineal · Història econòmica і Programació lineal ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Economia і Renaixement · Història econòmica і Renaixement ·
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Economia і Revolució Industrial · Història econòmica і Revolució Industrial ·
Sector secundari
El sector secundari és el que transforma la matèria primera en productes de consum.
Economia і Sector secundari · Història econòmica і Sector secundari ·
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Economia і Sector terciari · Història econòmica і Sector terciari ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Economia і Segona Guerra Mundial · Història econòmica і Segona Guerra Mundial ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Economia і Socialisme · Història econòmica і Socialisme ·
Teoria del valor treball
La teoria del valor-treball (TVL) és una teoria econòmica que considera que el valor d'un bé o servei depén de la quantitat de treball que porta incorporat.
Economia і Teoria del valor treball · Història econòmica і Teoria del valor treball ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Economia і Tomàs d'Aquino · Història econòmica і Tomàs d'Aquino ·
Treball productiu i improductiu
El treball productiu es refereix a aquell treball que té la capacitat de modificar el valor d'ús de les mercaderies o de proporcionar serveis, generant la riquesa material i no material que sosté a la societat.
Economia і Treball productiu i improductiu · Història econòmica і Treball productiu i improductiu ·
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Economia і Història econòmica
- Què tenen en comú Economia і Història econòmica
- Semblances entre Economia і Història econòmica
Comparació entre Economia і Història econòmica
Economia té 100 relacions, mentre que Història econòmica té 120. Com que tenen en comú 61, l'índex de Jaccard és 27.73% = 61 / (100 + 120).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Economia і Història econòmica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: