Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Alemany, Alfabet, Anglès, Anton Txékhov, Aproximant lateral palatal sonora, Bretó, Castellà, Català, Ch, Dígrafs en català, Dj (dígraf), Eslovè, Fonema, Francès, Fricativa alveolar sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa uvular sorda, Fricativa velar sorda, Gal·lès, Gallec, Grec, Grec antic, Gu, Hongarès, Ig, Institut d'Estudis Catalans, Italià, Ix (dígraf), Kh, Ll, Llengües sinítiques, Nasal palatal sonora, Neerlandès, Ny, Occità, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Optimot, Ortografia, Pinyin, Polonès, Portuguès, Qa, Rr, Rus, Serbocroat, So, Ss, Tg, ..., Toponímia, Tx, Txec, Tz, Vibrant alveolar. Ampliar l'índex (5 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Dígraf і Alemany · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Dígraf і Alfabet · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Dígraf і Anglès · Veure més »
Anton Txékhov
Anton Pàvlovitx Txékhov (Анто́н Па́влович Че́хов, Taganrog, 1860 – Badenweiler, 1904), fou un dels principals dramaturgs i narradors de Rússia.
Nou!!: Dígraf і Anton Txékhov · Veure més »
Aproximant lateral palatal sonora
L' aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).
Nou!!: Dígraf і Aproximant lateral palatal sonora · Veure més »
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Nou!!: Dígraf і Bretó · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Dígraf і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Dígraf і Català · Veure més »
Ch
El dígraf ch és un grafema de l'alfabet llatí emprat en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma.
Nou!!: Dígraf і Ch · Veure més »
Dígrafs en català
El català té una dotzena llarga de dígrafs.
Nou!!: Dígraf і Dígrafs en català · Veure més »
Dj (dígraf)
El dígraf, segons els dialectes del català, s'usa per representar el so o en determinades paraules, per exemple: adjunt, adjectiu, cambodjà.
Nou!!: Dígraf і Dj (dígraf) · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Dígraf і Eslovè · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Dígraf і Fonema · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Dígraf і Francès · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Dígraf і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Nou!!: Dígraf і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Nou!!: Dígraf і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »
Fricativa uvular sorda
La fricativa uvular sorda és un so de la parla que es transcriu com a l'AFI (una lletra khi minúscula de l'alfabet grec).
Nou!!: Dígraf і Fricativa uvular sorda · Veure més »
Fricativa velar sorda
La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Dígraf і Fricativa velar sorda · Veure més »
Gal·lès
El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.
Nou!!: Dígraf і Gal·lès · Veure més »
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Nou!!: Dígraf і Gallec · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Dígraf і Grec · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Dígraf і Grec antic · Veure més »
Gu
gu dígraf usat en català per representar el so del fonema oclusiu velar sonor /ɡ/, davant e i i per exemple a «guerra» i «guineu».
Nou!!: Dígraf і Gu · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Dígraf і Hongarès · Veure més »
Ig
El dígraf en català s'usa per representar el so de la consonant prepalatal africada a final de paraula, per exemple bateig, Puigmal.
Nou!!: Dígraf і Ig · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Dígraf і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Dígraf і Italià · Veure més »
Ix (dígraf)
El dígraf «ix» en català s'usa per a representar el so de la fricativa postalveolar sorda entre vocals, per exemple coixí.
Nou!!: Dígraf і Ix (dígraf) · Veure més »
Kh
és un dígraf que es fa servir sobretot en transcripcions de llengües estrangeres en alfabet llatí per a representar la fricativa velar sorda, la fricativa uvular sorda i fins a la fricativa faríngia sorda (i respectivament en l'alfabet fonètic internacional), quan no és propi de la seva llengua, com en el cas del català.
Nou!!: Dígraf і Kh · Veure més »
Ll
Ll (en minúscula ll) és un dígraf que apareix en diverses llengües, i pot representar diferents sons segons la llengua.
Nou!!: Dígraf і Ll · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Dígraf і Llengües sinítiques · Veure més »
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Nou!!: Dígraf і Nasal palatal sonora · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Dígraf і Neerlandès · Veure més »
Ny
Ny és un dígraf emprat en llengües com ara el català, l'hongarès, l'indonesi, el suahili, el luganda i en algunes formes normatives de l'aragonès i indica un so nasal palatal (/ɲ/).
Nou!!: Dígraf і Ny · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Dígraf і Occità · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Dígraf і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Dígraf і Oclusiva velar sorda · Veure més »
Optimot
Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.
Nou!!: Dígraf і Optimot · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Dígraf і Ortografia · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Dígraf і Pinyin · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Dígraf і Polonès · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Dígraf і Portuguès · Veure més »
Qa
Qa, qû o ka era una unitat de mesura de volum d'Assíria i Babilònia.
Nou!!: Dígraf і Qa · Veure més »
Rr
El dígraf en català s'usa per representar el so de la /r/ vibrant alveolar sonora senzilla entre vocals per exemple «parra».
Nou!!: Dígraf і Rr · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Dígraf і Rus · Veure més »
Serbocroat
Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Nou!!: Dígraf і Serbocroat · Veure més »
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Nou!!: Dígraf і So · Veure més »
Ss
El dígraf en català s'usa per representar el so de la /s/ sibilant alveolar sorda entre vocals, per exemple massa.
Nou!!: Dígraf і Ss · Veure més »
Tg
El dígraf en català s'usa per representar el so de /dʒ/, davant e i i per exemple metge.
Nou!!: Dígraf і Tg · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Dígraf і Toponímia · Veure més »
Tx
El dígraf tx en català s'usa per representar el so de la consonant palatal africada.
Nou!!: Dígraf і Tx · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Dígraf і Txec · Veure més »
Tz
El dígraf en català s'usa per representar el so de la consonant sibilant africada /dz/, per exemple butza.
Nou!!: Dígraf і Tz · Veure més »
Vibrant alveolar
La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.
Nou!!: Dígraf і Vibrant alveolar · Veure més »
