Taula de continguts
155 les relacions: Abraham, Adam, Advaita Vedanta, Agnosticisme, Akhenaton, Al·là, Alcorà, Alfa i omega, Amaterasu, Amèrica precolombina, An, Animisme, Ante Pavelić, Antic Testament, Antiga Grècia, Antiga Roma, Anubis, Arameu, Aràbia Saudita, Aristòtil, Arquitectura, Ateisme, Aten, Atzar, Averrois, Basc, Bé (filosofia), Bíblia, Budisme, Caodaisme, Caos, Capella Sixtina, Castellà, Català, Ciutat del Vaticà, Civilització micènica, Cosmos, Creació, Cristianisme, Culte de la Raó i de l'Ésser suprem, Daeva, Déu, Déu de l'amor, Déu de la guerra, Déu de la mort, Déu de la nit, Déu del cel, Déu del Sol, Déu del temps, Déu en el cristianisme, ... Ampliar l'índex (105 més) »
- Divinitat
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Veure Déu і Abraham
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Veure Déu і Adam
Advaita Vedanta
LAdvaita Vedanta (IAST, Advaita Vedānta; sànscrit: अद्वैत वेदान्त, literalment, no-dos) és una escola de filosofia hindú i de pràctica religiosa no dualista fonamentada amb les Upanishads essent la branca secundària més antiga del Vedanta.
Veure Déu і Advaita Vedanta
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Veure Déu і Agnosticisme
Akhenaton
Akhenaton o Amenhotep IV (també conegut amb el nom hel·lenitzat dAmenofis IV) va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.
Veure Déu і Akhenaton
Al·là
«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.
Veure Déu і Al·là
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Déu і Alcorà
Alfa i omega
Les lletres gregues ''alfa y Omega'' rodejant l'halo de Jesús. Catacumbes. Alfa i Omega és la manera com es denomina el déu Jahvè al capítol 1 vers 8, capítol 21 vers 6 i capítol 22 vers 13 de l'Apocalipsi de Joan Evangelista inclòs al Nou Testament.
Veure Déu і Alfa i omega
Amaterasu
Amaterasu (kanji: 天照, katakana: アマテラス) o Amateratsu és la dea del Sol en el xintoisme i la mítica avantpassada de la família reial del Japó i fundadora de l'Imperi nipó.
Veure Déu і Amaterasu
Amèrica precolombina
Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC LAmèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.
Veure Déu і Amèrica precolombina
An
An o Anu (sumeri: An 𒀭, 'cel'; accadi: Nu) era el déu del cel, déu principal del panteó de Sumèria fins a la meitat del segon mil·lenni.
Veure Déu і An
Animisme
Lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual.
Veure Déu і Animisme
Ante Pavelić
Ante Pavelić (Bradina, Konjic, Bòsnia i Hercegovina, Imperi austrohongarès, 14 de juliol de 1889 - Madrid, Espanya, 28 de desembre de 1959) fou un polític ultranacionalista croat nascut el 14 de juliol de 1889 a Bradina (actual Bòsnia i Hercegovina).
Veure Déu і Ante Pavelić
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Veure Déu і Antic Testament
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Déu і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Déu і Antiga Roma
Anubis
Anubis és el déu de la mort, la momificació, l'embalsamament, el més enllà, els cementiris, les tombes i l'inframon a la religió de l'antic Egipte.
Veure Déu і Anubis
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Déu і Arameu
Aràbia Saudita
LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.
Veure Déu і Aràbia Saudita
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Déu і Aristòtil
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Déu і Arquitectura
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Veure Déu і Ateisme
Aten
Aton Atèn o Aton és el déu del sol en mitologia egípcia antiga, i és representat pel disc del sol.
Veure Déu і Aten
Atzar
Un mapa de bits generat de forma pseudoaleatòria Latzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.
Veure Déu і Atzar
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Veure Déu і Averrois
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Déu і Basc
Bé (filosofia)
Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.
Veure Déu і Bé (filosofia)
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Déu і Bíblia
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Déu і Budisme
Caodaisme
Temple Cao Dai al Vietnam Símbol del caodaisme Caodaisme o Cao Dai (en vietnamita Cao Đài "Déu suprem") és una religió sincretista practicada al Vietnam.
Veure Déu і Caodaisme
Caos
Atractor de Lorenz, un sistema caòtic. Originàriament, el terme caos es refereix a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers i prové del mot grec Χαος.
Veure Déu і Caos
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Veure Déu і Capella Sixtina
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Déu і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Déu і Català
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Déu і Ciutat del Vaticà
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Veure Déu і Civilització micènica
Cosmos
Peter Apian (Antwerp, 1539). En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós.
Veure Déu і Cosmos
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Veure Déu і Creació
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Déu і Cristianisme
Culte de la Raó i de l'Ésser suprem
Festa de l'Ésser Suprem, 1794. Museu Carnavalet, París El culte de la raó, el culte de l'ésser suprem, o el teofilantropisme són, a França, un conjunt d'esdeveniments i festes cíviques i religioses que van tindre lloc de finals del 1792 al 1794 (sobretot els anys II i III de la revolució), sovint a instàncies de personalitats anticatòliques.
Veure Déu і Culte de la Raó i de l'Ésser suprem
Daeva
XI. Daeva (daēuua, daāua, daeva) és el terme en idioma avèstic per a designar un tipus particular d'entitat sobrenatural amb característiques desagradables.
Veure Déu і Daeva
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Déu і Déu
Déu de l'amor
El déu (o deessa) de l'amor és una figura present a la majoria de mitologies.
Veure Déu і Déu de l'amor
Déu de la guerra
Una estàtua de Neith, la deessa de la guerra de l'antic Egipte. A la corona porta la cobra de Wadjet. El déu (o deessa) de la guerra és el nom genèric de la divinitat que regeix la guerra, la violència o l'oposició entre contraris.
Veure Déu і Déu de la guerra
Déu de la mort
El déu (o deessa) de la mort és una divinitat que personifica la mort a diverses cultures.
Veure Déu і Déu de la mort
Déu de la nit
El déu de la nit és una divinitat que personifica la nit o la foscor (a vegades es divideix aquest paper en dos) present a múltiples mitologies.
Veure Déu і Déu de la nit
Déu del cel
Júpiter, el déu pare de la mitologia romana El déu del cel és una divinitat freqüent en moltes mitologies que encarna una manifestació del cel, en oposició a la terra.
Veure Déu і Déu del cel
Déu del Sol
El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.
Veure Déu і Déu del Sol
Déu del temps
Diverses mitologies tenen una figura coneguda com el déu del temps, una divinitat que regeix el pas de les hores, de les estacions i de la vida humana (com les moires i els seus derivats).
Veure Déu і Déu del temps
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Veure Déu і Déu en el cristianisme
Déu Fill
Déu Fill, amb majúscula, és un concepte central per al cristianisme, i designa la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, la relació de la qual amb les altres dues és objecte de debat teològic des del cristianisme primitiu (debats cristològics: arrianisme, adopcionisme, nestorianisme, pelagianisme, gnosticisme, etc.), que es va tancar dogmàticament al Primer Concili de Nicea.
Veure Déu і Déu Fill
Déu Pare
Representació de Déu Pare. Per a l'Església Catòlica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare és la primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat.
Veure Déu і Déu Pare
Déu personal
Un déu personal, o deessa personal, és una deïtat amb la qual es pot relacionar com a persona, en comptes de com una força impersonal, com ara l'Absolut, "el Tot".
Veure Déu і Déu personal
Deisme
El deisme és la creença religiosa en un Déu, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.
Veure Déu і Deisme
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Veure Déu і Dimoni
Discordianisme
Eris, deessa grecoromana de la discòrdia El discordianisme és una religió satírica que rendeix culte a Eris Discòrdia, deessa grecoromana de la discòrdia, també representada com la divinitat primigènia grecoromana Caos (mitologia).
Veure Déu і Discordianisme
Divinitat lunar
Estàtua de la deessa Selene a Roma. Chandra, el déu de la lluna a l'hinduisme. La lluna com a divinitat és una figura constant en les mitologies d'arreu del món.
Veure Déu і Divinitat lunar
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Veure Déu і Dogma
Dualisme
Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.
Veure Déu і Dualisme
Elohim
El judaisme no permet representar imatges de Déu. Elohim (en hebreu אלוהים, plural dEloah) és un terme del judaisme que significa 'Déu', però és també la paraula per referir-se als altres déus, com ara els de Canaan.
Veure Déu і Elohim
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Veure Déu і Encyclopædia Britannica
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Déu і Energia
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Déu і Escultura
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Déu і Església Ortodoxa
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Veure Déu і Esperit Sant en el cristianisme
Espiritisme
Allan Kardec (1804-1869). Conegut com el «codificador de l'espiritisme.». Lespiritisme (desperit i -isme o sistema: "sistema per a l'estudi de l'esperit") és una doctrina apareguda al sota el guiatge d'Allan Kardec, qui va crear aquesta paraula, que pretén estudiar la naturalesa, l'origen i l'avenir dels esperits, i també les seves relacions amb el món corporal.
Veure Déu і Espiritisme
Espiritualitat
Tradicionalment l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos.
Veure Déu і Espiritualitat
Etiòpia
Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Déu і Etiòpia
Existència de Déu
''Déu arquitecte'', segle XIII Lexistència de Déu ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de científics, filòsofs, teòlegs, entre altres.
Veure Déu і Existència de Déu
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Veure Déu і Fe
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Déu і Filosofia
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Déu і Francès
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Déu і Francisco Franco Bahamonde
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Veure Déu і Friedrich Wilhelm Nietzsche
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Déu і Galileo Galilei
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Veure Déu і Gallec
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Déu і Gots
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Déu і Grec antic
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Déu і Hebreu
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Veure Déu і Hinduisme
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Déu і Història
Indígena
El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.
Veure Déu і Indígena
Inframon
L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.
Veure Déu і Inframon
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Déu і Iran
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Déu і Islam
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Déu і Italià
Jahvè (nom propi de Déu)
tetragrama en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic Jahvè és una transliteració de la paraula hebrea יהוה, formada per quatre lletres.
Veure Déu і Jahvè (nom propi de Déu)
Jaume I d'Anglaterra
Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.
Veure Déu і Jaume I d'Anglaterra
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Déu і Júpiter (mitologia)
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Déu і Jesús de Natzaret
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Déu і Judaisme
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Veure Déu і Justícia
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Veure Déu і Karl Marx
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Déu і Literatura
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Déu і Llatí
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Veure Déu і Llengües germàniques
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Déu і Llengües indoeuropees
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Déu і Llengües romàniques
Llengua fenícia
La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.
Veure Déu і Llengua fenícia
Llibre dels XXIV filòsofs
El Llibre dels XXIV filòsofs és un compendi medieval d'autoria incerta que simula un encontre entre vint-i-quatre filòsofs per respondre a la pregunta: "Què és Déu?".
Veure Déu і Llibre dels XXIV filòsofs
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Veure Déu і Lliure albir
Maldat
Manisfestació del Mal.'' La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí.
Veure Déu і Maldat
Masclisme
Mural contra la violència de gènere El masclisme veu el món des d'una mirada masculina i no considera a les dones, o bé les considera l'excepció o inferiors o un complement per a fer més agradable la vida de l'home. El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.
Veure Déu і Masclisme
Massais
Guerrer massai Els massais es situen en un poble d'africà nilòtic.
Veure Déu і Massais
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Veure Déu і Metafísica
Micènic
El micènic és la forma de grec més antiga documentada.
Veure Déu і Micènic
Micmac
Els Micmac Els micmac o mik'mag són una tribu de parla algonquina, també anomenada Surike.
Veure Déu і Micmac
Miracle
Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.
Veure Déu і Miracle
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Déu і Mitologia
Mitologia sumèria
Principals divinitats cosmogològiques La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia.
Veure Déu і Mitologia sumèria
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Veure Déu і Moisès
Monisme
El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arque o substància primària anterior a les seves parts.
Veure Déu і Monisme
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Veure Déu і Monoteisme
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Veure Déu і Moral
Motor immòbil
El motor immòbil (en grec antic: ὃ οὐ κινούμενον κινεῖ, romanitzat: ho ou kinoúmenon kineî, lit. 'allò que es mou sense moure's') o primer motor (llatí: primum movens) és un concepte avançat per Aristòtil com a causa primària (o primera causa no causada) o "motor" de tot el moviment de l'univers.
Veure Déu і Motor immòbil
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Veure Déu і Naturalisme
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Veure Déu і Navalla d'Occam
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Veure Déu і Nàhuatl
Noms de Déu en el judaisme
tetragrama en els manuscrits del Mar Mort escrit en hebreu antic; una de les formes de referir-se a Déu en el judaisme. En la tradició jueva, es considera que el nom d'una cosa conté part de la seva essència.
Veure Déu і Noms de Déu en el judaisme
Omnipotència
Lomnipotència és la capacitat de poder fer qualsevol cosa, que les religions monoteistes atribueixen a Déu, per estar alliberat dels límits del temps i l'espai que defineixen la vida material.
Veure Déu і Omnipotència
Omnipresència
Lomnipresència és un atribut diví present a la majoria de religions, que indica que Déu o la presència sagrada està a tot arreu.
Veure Déu і Omnipresència
Omnisciència
Lomnisciència és una característica usualment atribuïda al déu monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot allò que passa (què s'esdevindrà i què ha succeït).
Veure Déu і Omnisciència
Panteisme
El panteisme (en grec: pan, "tot" i theos, "déu": literalment "Déu és tot" i "tot és Déu") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents.
Veure Déu і Panteisme
Paradigma
El terme paradigma significa «exemple» o «model».
Veure Déu і Paradigma
Persa antic
El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.
Veure Déu і Persa antic
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Veure Déu і Politeisme
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Déu і Portuguès
Pseudo-Dionís l'Areopagita
Pseudo-Dionís l'Areopagita, o simplement Pseudo-Dionís, va ser un autor anònim Grec, teòleg cristià i filòsof neoplatònic de finals del segle V a principis del VI, que va escriure com pseudo-epígraf un conjunt d'obres conegudes com a Corpus Areopagiticum o Corpus Dionysiacum.
Veure Déu і Pseudo-Dionís l'Areopagita
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Veure Déu і Raó
Rastafarisme
El rastafarisme és una religió monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera Jah, tal com s'anomena Haile Selassie, emperador d'Etiòpia i que es reconeix com a encarnació de Déu.
Veure Déu і Rastafarisme
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Déu і Regne Unit
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Déu і Religió
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Déu і Retòrica
Sant Anselm
* Sant Anselm de Canterbury (1033 /1034 - 1109), filòsof i teòleg que s'ocupà de l'Arquebisbat de Canterbury.
Veure Déu і Sant Anselm
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Veure Déu і Santíssima Trinitat
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Déu і Sànscrit
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Veure Déu і Segle I
Selecció natural
Forma «típica» i forma «carbonària», d'una arna que està sobre el mateix arbre. La forma típica és més difícil de veure en un arbre dins una zona sense contaminació i es camufla millor dels seus depredadors. La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors.
Veure Déu і Selecció natural
Septuaginta
Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).
Veure Déu і Septuaginta
Sikhisme
El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.
Veure Déu і Sikhisme
Sil·labari
Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules.
Veure Déu і Sil·labari
Summa Teològica
Sant Tomàs d'Aquino sostenint la Summa (fresc de Fra Angelico al convent de Sant Marc de Florència, vers 1442) ''Summa Theologiæ'', Pars secunda, prima pars. (còpia de Peter Schöffer, 1471) La Summa Teològica (en llatí: Summa theologica) és el tractat més famós de Sant Tomàs d'Aquino, i l'obra més famosa i influent de la teologia medieval.
Veure Déu і Summa Teològica
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Veure Déu і Tanakh
Týr
Imatge que representa el moment en què Týr sacrifica la seva mà. Týr és el déu dels duels i de la glòria dels herois, en la mitologia germànica i en la mitologia escandinava.
Veure Déu і Týr
Teisme
En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.
Veure Déu і Teisme
Teocràcia
La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.
Veure Déu і Teocràcia
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Déu і Teologia
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Veure Déu і Tetis (filla de Gea)
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Déu і Tomàs d'Aquino
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Déu і Univers
Vulgata
Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).
Veure Déu і Vulgata
Xintoisme
El xintoisme (del japonès 神 道, 'camí dels déus') és el conjunt de creences de l'arxipèlag japonès que existeixen des de temps molt antics.
Veure Déu і Xintoisme
Xiva (hinduisme)
Estàtua de Xiva a Bangalore, Índia Xiva ballant la dansa còsmica; bronze Txola. Xiva (en devanagari शिव, Śiva, que significa "el propici") és una de les divinitats més importants de l'hinduisme.
Veure Déu і Xiva (hinduisme)
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Déu і Zeus
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Déu і 1611
Vegeu també
Divinitat
També conegut com Altíssim, Atributs divins, Dea, Deesses, Divinitats, Divins, Diví, Déu politeista, Déus.