Similituds entre Ducat de Ferrara і Juli II
Ducat de Ferrara і Juli II tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Basílica de Sant Pere, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Climent VII, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Estats Pontificis, Excomunió, Ferrara, França, Güelfs i gibel·lins, Lliga de Cambrai, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís Maria Sforza, Lluís XII de França, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mèdici, Reforma Protestant, Regne de França, República de Venècia, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sixt IV.
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Basílica de Sant Pere і Ducat de Ferrara · Basílica de Sant Pere і Juli II ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Ferrara · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Juli II ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Ducat de Ferrara · Climent VII і Juli II ·
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Ducat de Ferrara і Ducat de Mòdena · Ducat de Mòdena і Juli II ·
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Ducat de Ferrara і Ducat de Parma · Ducat de Parma і Juli II ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Ducat de Ferrara і Estats Pontificis · Estats Pontificis і Juli II ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Ducat de Ferrara і Excomunió · Excomunió і Juli II ·
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Ducat de Ferrara і Ferrara · Ferrara і Juli II ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Ducat de Ferrara і França · França і Juli II ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Ducat de Ferrara і Güelfs i gibel·lins · Güelfs i gibel·lins і Juli II ·
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Ducat de Ferrara і Lliga de Cambrai · Juli II і Lliga de Cambrai ·
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Ducat de Ferrara і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Juli II і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís Maria Sforza
Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.
Ducat de Ferrara і Lluís Maria Sforza · Juli II і Lluís Maria Sforza ·
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Ducat de Ferrara і Lluís XII de França · Juli II і Lluís XII de França ·
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Ducat de Ferrara і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Juli II і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Ducat de Ferrara і Mèdici · Juli II і Mèdici ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Ducat de Ferrara і Reforma Protestant · Juli II і Reforma Protestant ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Ducat de Ferrara і Regne de França · Juli II і Regne de França ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Ducat de Ferrara і República de Venècia · Juli II і República de Venècia ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Ducat de Ferrara і Roma · Juli II і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Ducat de Ferrara і Sacre Imperi Romanogermànic · Juli II і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ducat de Ferrara і Juli II
- Què tenen en comú Ducat de Ferrara і Juli II
- Semblances entre Ducat de Ferrara і Juli II
Comparació entre Ducat de Ferrara і Juli II
Ducat de Ferrara té 167 relacions, mentre que Juli II té 208. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 5.87% = 22 / (167 + 208).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ducat de Ferrara і Juli II. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: