Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ducat de Ferrara і Ducat de Màntua
Ducat de Ferrara і Ducat de Màntua tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Dinastia dels Habsburg, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Estat sobirà, Estats Pontificis, Italià, Papa, Península Itàlica, Podestà, Regne de França, Regne de Sardenya-Piemont, República Cisalpina, República de Venècia, Sacre Imperi Romanogermànic, Unificació italiana.
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Ferrara · Dinastia dels Habsburg і Ducat de Màntua ·
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Ducat de Ferrara і Ducat de Mòdena · Ducat de Màntua і Ducat de Mòdena ·
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Ducat de Ferrara і Ducat de Parma · Ducat de Màntua і Ducat de Parma ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Ducat de Ferrara і Estat sobirà · Ducat de Màntua і Estat sobirà ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Ducat de Ferrara і Estats Pontificis · Ducat de Màntua і Estats Pontificis ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Ducat de Ferrara і Italià · Ducat de Màntua і Italià ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Ducat de Ferrara і Papa · Ducat de Màntua і Papa ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Ducat de Ferrara і Península Itàlica · Ducat de Màntua і Península Itàlica ·
Podestà
El podestà era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.
Ducat de Ferrara і Podestà · Ducat de Màntua і Podestà ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Ducat de Ferrara і Regne de França · Ducat de Màntua і Regne de França ·
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Ducat de Ferrara і Regne de Sardenya-Piemont · Ducat de Màntua і Regne de Sardenya-Piemont ·
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Ducat de Ferrara і República Cisalpina · Ducat de Màntua і República Cisalpina ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Ducat de Ferrara і República de Venècia · Ducat de Màntua і República de Venècia ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Ducat de Ferrara і Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Màntua і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Ducat de Ferrara і Unificació italiana · Ducat de Màntua і Unificació italiana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ducat de Ferrara і Ducat de Màntua
- Què tenen en comú Ducat de Ferrara і Ducat de Màntua
- Semblances entre Ducat de Ferrara і Ducat de Màntua
Comparació entre Ducat de Ferrara і Ducat de Màntua
Ducat de Ferrara té 167 relacions, mentre que Ducat de Màntua té 117. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 5.28% = 15 / (167 + 117).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ducat de Ferrara і Ducat de Màntua. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
