Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Ajdovščina, Albert II d'Àustria, Albert III d'Habsburg, Arxiducat d'Àustria, Àustria Interior, Carles II d'Àustria Interior, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cisleitània, Comtat del Tirol, Congrés de Viena, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Caríntia, Enric I de Bohèmia, Ernest d'Habsburg, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Gorizia, Gradisca d'Isonzo, Graz, Guillem d'Habsburg, Idrija, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Kočevje, Krsko, Leopold III, duc d'Àustria, Ljubljana, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Marca d'Ístria, Marca de Carniola, Margarida de Tirol, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Napoleó Bonaparte, Novo Mesto, Palau de Schönbrunn, Postojna, Províncies Il·líriques, Regió d'Ístria, Regne d'Il·líria, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Rei dels Romans, Rodolf IV d'Habsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, Trieste, Wittelsbach, 1860, 1861, 1867, 20 de desembre, ..., 21 de desembre, 26 de febrer. Ampliar l'índex (2 més) »
Ajdovščina
Ajdovščina és una petita ciutat i un municipi amb el mateix nom, amb una població de 7.000 habitants, situat a la Vall de Vipava (Vipavska dolina), Eslovènia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Ajdovščina · Veure més »
Albert II d'Àustria
Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.
Nou!!: Ducat de Carniola і Albert II d'Àustria · Veure més »
Albert III d'Habsburg
Albert III d'Àustria (9 de setembre de 1349 – 29 d'agost de 1395), conegut com a Albert el de la Trena o el de la Cua (alemany: Herzog Albrecht III "mit dem Zopf"), fou un arxiduc d'Àustria, duc d'Estíria, Caríntia i Carniola i comte de Tirol de la casa d'Habsburg.
Nou!!: Ducat de Carniola і Albert III d'Habsburg · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Carniola і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Àustria Interior
Àustria Interior fou el nom donat al conjunt territorial format pels ducats d'Estíria, Caríntia i Carniola, governats en unió personal per la branca leopoldina dels Habsburg.
Nou!!: Ducat de Carniola і Àustria Interior · Veure més »
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Nou!!: Ducat de Carniola і Carles II d'Àustria Interior · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Ducat de Carniola і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cisleitània
Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Hercegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.
Nou!!: Ducat de Carniola і Cisleitània · Veure més »
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Nou!!: Ducat de Carniola і Comtat del Tirol · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Ducat de Carniola і Congrés de Viena · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Ducat de Carniola і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Ducat de Caríntia · Veure més »
Enric I de Bohèmia
Enric I de Bohèmia conegut com a Enric el Carinti en txec: Jindrich Korutanský (vers 1265 -2 d'abril de 1335) fou un membre de la dinastia dels Meinardins, comte de Tirol o Gorízia-Tirol (com Enric II), duc de Caríntia (Enric VIII) i Carniola (Enric III) des de 1295 a la seva mort, i rei de Bohèmia el 1306 i de nou des 1307-1310.
Nou!!: Ducat de Carniola і Enric I de Bohèmia · Veure més »
Ernest d'Habsburg
Ernest d'Habsburg "el de Ferro" (alemany, Ernst der Eiserne; 1377 - 10 de juny de 1424) va ser duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia i Carniola) des de 1411 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Carniola і Ernest d'Habsburg · Veure més »
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Carniola і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Nou!!: Ducat de Carniola і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gorizia
Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Gorizia · Veure més »
Gradisca d'Isonzo
Gradisca d'Isonzo (en friülà, Gardiscje, en eslovè, Gradišče ob Soči) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Gradisca d'Isonzo · Veure més »
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Nou!!: Ducat de Carniola і Graz · Veure més »
Guillem d'Habsburg
Guillem el Cortès o "el Guapo" (vers 1370 – 15 de juliol de 1406)Early Habsburg a accés 2011 fou un membre de la línia leopoldina dels Habsburg que va regir els ducats de Caríntia, Estíria i Carniola (conjunt després anomenat Àustria Interior), el comtat de Tirol i l'Àustria Anterior.
Nou!!: Ducat de Carniola і Guillem d'Habsburg · Veure més »
Idrija
Idrija és un petit poblet i municipi amb al mateix nom, a Eslovènia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Idrija · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Ducat de Carniola і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Ducat de Carniola і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Kočevje
Kočevje (pron. Ko-txéu-ye) (alemany: Gottschee) és una ciutat d'Eslovènia, capital del municipi homònim al sud del país.
Nou!!: Ducat de Carniola і Kočevje · Veure més »
Krsko
Krško és una ciutat d'Eslovènia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Krsko · Veure més »
Leopold III, duc d'Àustria
Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.
Nou!!: Ducat de Carniola і Leopold III, duc d'Àustria · Veure més »
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Ljubljana · Veure més »
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Nou!!: Ducat de Carniola і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Nou!!: Ducat de Carniola і Marca d'Ístria · Veure més »
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Marca de Carniola · Veure més »
Margarida de Tirol
Margarida del Tirol, anomenada Margarete (Margaricda) Maultasch (1318-3 d'octubre de 1369) va ser l'última comtessa del Tirol de la dinastia Meinardina de Gorizia (Gorízia) o Gorízia-Tirol.
Nou!!: Ducat de Carniola і Margarida de Tirol · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Carniola і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Ducat de Carniola і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Novo Mesto
Novo Mesto (nom eslovè, literalment 'Ciutat Nova') és una ciutat d'Eslovènia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Novo Mesto · Veure més »
Palau de Schönbrunn
El Palau de Schönbrunn es troba a Viena (Àustria) i és un dels monuments més importants d'Àustria i de l'Europa Central, essent un magnífic exponent de l'arquitectura barroca civil i de l'arquitectura palatina del.
Nou!!: Ducat de Carniola і Palau de Schönbrunn · Veure més »
Postojna
Postojna (també coneguda com a Adelsberg en alemany; en italià com a Postumia) és una ciutat de la província de Carniola, al sud-oest d'Eslovènia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Postojna · Veure més »
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Ducat de Carniola і Províncies Il·líriques · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Ducat de Carniola і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne d'Il·líria
El Regne d'Il·líria va ser una unitat administrativa de l'Imperi austríac des de 1816 fins a 1849.
Nou!!: Ducat de Carniola і Regne d'Il·líria · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Ducat de Carniola і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Nou!!: Ducat de Carniola і Rei dels Romans · Veure més »
Rodolf IV d'Habsburg
Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).
Nou!!: Ducat de Carniola і Rodolf IV d'Habsburg · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Ducat de Carniola і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Ducat de Carniola і Trieste · Veure més »
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Nou!!: Ducat de Carniola і Wittelsbach · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Carniola і 1860 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Ducat de Carniola і 1861 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Ducat de Carniola і 1867 · Veure més »
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ducat de Carniola і 20 de desembre · Veure més »
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ducat de Carniola і 21 de desembre · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ducat de Carniola і 26 de febrer · Veure més »
