Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ducat de Borgonya і Història de Suïssa
Ducat de Borgonya і Història de Suïssa tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Besançon, Borgonya, Burgundis, Carles el Calb, Carles I de Borgonya, Dinastia Capet, Dinastia dels Habsburg, Gàl·lia Narbonesa, Ginebra, Lausana, Lió, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Provença, Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat de Verdun.
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Besançon і Ducat de Borgonya · Besançon і Història de Suïssa ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Ducat de Borgonya · Borgonya і Història de Suïssa ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Ducat de Borgonya · Burgundis і Història de Suïssa ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Ducat de Borgonya · Carles el Calb і Història de Suïssa ·
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Carles I de Borgonya і Ducat de Borgonya · Carles I de Borgonya і Història de Suïssa ·
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Dinastia Capet і Ducat de Borgonya · Dinastia Capet і Història de Suïssa ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Borgonya · Dinastia dels Habsburg і Història de Suïssa ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Ducat de Borgonya і Gàl·lia Narbonesa · Gàl·lia Narbonesa і Història de Suïssa ·
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Ducat de Borgonya і Ginebra · Ginebra і Història de Suïssa ·
Lausana
Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.
Ducat de Borgonya і Lausana · Història de Suïssa і Lausana ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Ducat de Borgonya і Lió · Història de Suïssa і Lió ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Ducat de Borgonya і Lotari I · Història de Suïssa і Lotari I ·
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Ducat de Borgonya і Lotari II de Lotaríngia · Història de Suïssa і Lotari II de Lotaríngia ·
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Ducat de Borgonya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Història de Suïssa і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Ducat de Borgonya і Provença · Història de Suïssa і Provença ·
Regne de la Baixa Borgonya
Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.
Ducat de Borgonya і Regne de la Baixa Borgonya · Història de Suïssa і Regne de la Baixa Borgonya ·
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Ducat de Borgonya і Regne de Provença · Història de Suïssa і Regne de Provença ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Ducat de Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Ducat de Borgonya і Tractat de Verdun · Història de Suïssa і Tractat de Verdun ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ducat de Borgonya і Història de Suïssa
- Què tenen en comú Ducat de Borgonya і Història de Suïssa
- Semblances entre Ducat de Borgonya і Història de Suïssa
Comparació entre Ducat de Borgonya і Història de Suïssa
Ducat de Borgonya té 200 relacions, mentre que Història de Suïssa té 479. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 2.80% = 19 / (200 + 479).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ducat de Borgonya і Història de Suïssa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
