Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Drets històrics

Índex Drets històrics

Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.

28 les relacions: Aragó, Col·legi de Notaris de Catalunya, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Cronologia de la repressió del català, Decrets de Nova Planta, Drets, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Francesc Ferrer i Gironès, Història del dret català, Joaquim Albareda i Salvadó, Manuel Jiménez de Parga Cabrera, Moneda catalana, Navarra, País Basc, Parlament de Catalunya, Partit Nacionalista Basc, Partit Popular (Espanya), Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Sobirania, Tercera Guerra Carlina, Tribunal constitucional, 1702, 1716.

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Drets històrics і Aragó · Veure més »

Col·legi de Notaris de Catalunya

El Col·legi de Notaris de Catalunya és l'organització professional dels notaris que treballen en aquest país, i inclou l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), el primer de l'Estat i comparable al de Gènova, el més important d'Europa.

Nou!!: Drets històrics і Col·legi de Notaris de Catalunya · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Drets històrics і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Drets històrics і Constitucions catalanes · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Drets històrics і Corts Catalanes · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Drets històrics і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Drets històrics і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Drets

Els Drets són principis jurídics, socials o ètics de la llibertat, és a dir, els drets són les regles fonamentals normatives sobre el que està permès de persones o deguts a les persones, d'acord amb algun sistema jurídic, la convenció social, o la teoria ètica.

Nou!!: Drets històrics і Drets · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Drets històrics і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Drets històrics і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Drets històrics і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: Drets històrics і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Francesc Ferrer i Gironès

Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català.

Nou!!: Drets històrics і Francesc Ferrer i Gironès · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Drets històrics і Història del dret català · Veure més »

Joaquim Albareda i Salvadó

Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, Osona, 1957) és un historiador català, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Nou!!: Drets històrics і Joaquim Albareda i Salvadó · Veure més »

Manuel Jiménez de Parga Cabrera

Manuel Jiménez de Parga Cabrera (Granada, 9 d'abril de 1929 - Madrid, 7 de maig de 2014) fou un polític, jurista i diplomàtic espanyol que formà part del primer govern democràtic encapçalat per Adolfo Suárez.

Nou!!: Drets històrics і Manuel Jiménez de Parga Cabrera · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: Drets històrics і Moneda catalana · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Drets històrics і Navarra · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Drets històrics і País Basc · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Drets històrics і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit Nacionalista Basc

El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.

Nou!!: Drets històrics і Partit Nacionalista Basc · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Nou!!: Drets històrics і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: Drets històrics і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Drets històrics і Sobirania · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Drets històrics і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Tribunal constitucional

Un tribunal constitucional és un tribunal que s'ocupa principalment de dret constitucional.

Nou!!: Drets històrics і Tribunal constitucional · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Drets històrics і 1702 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Drets històrics і 1716 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Disposició Addicional Primera de la Constitució espanyola, Drets Històrics.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »