Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Drassanes Reials de Barcelona і Pere el Cerimoniós

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Drassanes Reials de Barcelona і Pere el Cerimoniós

Drassanes Reials de Barcelona vs. Pere el Cerimoniós

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya. Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Similituds entre Drassanes Reials de Barcelona і Pere el Cerimoniós

Drassanes Reials de Barcelona і Pere el Cerimoniós tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Carles I d'Anjou, Corona d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Jaume el Conqueridor, Joan el Caçador, Pere el Gran, Sàpiens, València.

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Alfons el Benigne і Drassanes Reials de Barcelona · Alfons el Benigne і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Carles I d'Anjou і Drassanes Reials de Barcelona · Carles I d'Anjou і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Drassanes Reials de Barcelona · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Drassanes Reials de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Drassanes Reials de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Drassanes Reials de Barcelona і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Drassanes Reials de Barcelona і Pere el Gran · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Drassanes Reials de Barcelona і Sàpiens · Pere el Cerimoniós і Sàpiens · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Drassanes Reials de Barcelona і València · Pere el Cerimoniós і València · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Drassanes Reials de Barcelona і Pere el Cerimoniós

Drassanes Reials de Barcelona té 131 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 2.18% = 9 / (131 + 282).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Drassanes Reials de Barcelona і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »