Accés més ràpid que el navegador!
232 les relacions: Agustí d'Hipona, Albert el Gran, Alemanya, Alfons Maria de Liguori, Ambròs de Milà, Andalusia, Anglaterra, Anselm de Canterbury, Antoni de Pàdua, Armènia, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbe de Canterbury, Arxidiòcesi de Sevilla, Atanasi d'Alexandria, Àsia (província romana), Basili de Cesarea, Beda, Bernat de Claravall, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Ginebra, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bonaventura de Bagnoregio, Borgonya, Canonització, Capadòcia, Carmelites descalços, Carmelites descalces, Castella, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Companyia de Jesús, Comtat d'Holanda, Concili ecumènic, Congregació del Santíssim Redemptor, Dalmàcia, Diaca, Efraïm de Síria, Egipte (província romana), Escolàstica, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Estats Pontificis, Família benedictina, Família franciscana, França, Francesc de Sales, ..., Gàl·lia, Gran Cisma d'Orient, Gregori de Narek, Gregori de Nazianz, Gregori el Gran, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Ireneu de Lió, Isidor de Sevilla, Itàlia, Jeroni d'Estridó, Jerusalem, Joan Crisòstom, Joan d'Àvila, Joan Damascè, Joan de la Creu, Llorenç de Bríndisi, Misticisme, Monjo, Numídia, Orde del Cister, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Papa, Papa Lleó I, Patriarca d'Alexandria, Patriarca de Constantinoble, Patriarca de Jerusalem, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Pius V, Portugal, Província romana de Síria, Ramon Llull, Ravenna, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya-Piemont, Roberto Bellarmino, Roma, Sant, Sant Atanasi d'Alexandria, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux, Tomàs d'Aquino, Toscana, Vall d'Aosta, 1 d'agost, 1 de gener, 10 de maig, 10 de novembre, 1005, 1007, 1033, 1034, 1054, 1072, 1090, 1098, 1109, 1153, 1179, 1193, 1195, 12 de març, 1221, 1225, 1231, 1274, 1280, 1298, 13 de juny, 13 de novembre, 130, 1347, 1380, 14 de desembre, 15 d'agost, 15 de juliol, 15 de novembre, 1500, 1515, 1521, 1542, 1559, 1567, 1568, 1569, 1582, 1588, 1591, 1597, 1619, 1621, 1622, 1696, 17 de setembre, 1720, 1722, 1729, 1754, 1787, 1828, 1830, 1851, 1871, 1873, 1877, 1883, 1897, 1899, 1920, 1925, 1926, 1931, 1946, 1959, 1970, 1997, 2 de gener, 2 de maig, 2012, 2015, 202, 2022, 21 d'abril, 21 d'agost, 21 de desembre, 21 de febrer, 21 de gener, 21 de juny, 22 de juliol, 24 de juny, 25 de gener, 25 de març, 27 de maig, 27 de setembre, 28 d'agost, 28 de desembre, 28 de març, 29 d'abril, 298, 30 de setembre, 300, 306, 315, 329, 330, 340, 347, 354, 367, 373, 376, 379, 386, 389, 397, 4 d'abril, 4 d'octubre, 400, 406, 407, 420, 430, 444, 450, 461, 5 de desembre, 540, 560, 6 de gener, 604, 636, 672, 676, 7 d'octubre, 7 de març, 735, 749, 8 de maig, 950. Ampliar l'índex (182 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Doctor de l'Església і Agustí d'Hipona · Veure més »
Albert el Gran
Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.
Nou!!: Doctor de l'Església і Albert el Gran · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Doctor de l'Església і Alemanya · Veure més »
Alfons Maria de Liguori
Alfons Maria de Liguori (Marianella, Nàpols, 27 de setembre de 1696 - Nocera de' Pagani, 1 d'agost de 1787) fou un teòleg i missioner italià, fundador de la Congregació del Santíssim Redemptor en 1732.
Nou!!: Doctor de l'Església і Alfons Maria de Liguori · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Doctor de l'Església і Ambròs de Milà · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Doctor de l'Església і Andalusia · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Doctor de l'Església і Anglaterra · Veure més »
Anselm de Canterbury
Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.
Nou!!: Doctor de l'Església і Anselm de Canterbury · Veure més »
Antoni de Pàdua
Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.
Nou!!: Doctor de l'Església і Antoni de Pàdua · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Doctor de l'Església і Armènia · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Doctor de l'Església і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Nou!!: Doctor de l'Església і Arquebisbat de Milà · Veure més »
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Doctor de l'Església і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Doctor de l'Església і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbe de Canterbury
L'Arquebisbe de Canterbury, encara que no es reconeix cap individu com a cap de totes les esglésies que constitueixen la Comunió Anglicana, es considera el bisbe major i màxima autoritat espiritual de l'església anglicana.
Nou!!: Doctor de l'Església і Arquebisbe de Canterbury · Veure més »
Arxidiòcesi de Sevilla
L'Arxidiòcesi de Sevilla (Archidiócesis de Sevilla en castellà i Archidiocesis Hispalensis en llatí) és una demarcació de l'Església Catòlica a Espanya, que cobreix actualment la província de Sevilla i té els bisbats sufraganis andalusos de Cadis (amb Ceuta), Asidonia-Jerez, Còrdova, però també els bisbats de Cànaries i San Cristóbal de la Laguna.
Nou!!: Doctor de l'Església і Arxidiòcesi de Sevilla · Veure més »
Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria (en grec antic Άθανάσιος) fou un prevere de l'església d'Alexandria, fill d'Isidora, la germana de Ciril d'Alexandria.
Nou!!: Doctor de l'Església і Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Doctor de l'Església і Àsia (província romana) · Veure més »
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Nou!!: Doctor de l'Església і Basili de Cesarea · Veure més »
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Nou!!: Doctor de l'Església і Beda · Veure més »
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Nou!!: Doctor de l'Església і Bernat de Claravall · Veure més »
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Doctor de l'Església і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »
Bisbat de Ginebra
El bisbat de Ginebra fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat de Ginebra que va existir fins que va ser unida al bisbat de Lausana el 1821.
Nou!!: Doctor de l'Església і Bisbat de Ginebra · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Doctor de l'Església і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »
Bonaventura de Bagnoregio
Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano. Va ser canonitzat el 14 d'abril de 1482 pel papa Sixt IV i declarat Doctor de l'Església l'any 1588 pel Papa Sixt V. És conegut com el "Doctor serafic" (en llatí: Doctor Seraphicus). El seu dia de festa és el 15 de juliol. Molts escrits que es creien seus a l'edat mitjana són ara recollits amb el nom de Pseudo-Bonaventura.
Nou!!: Doctor de l'Església і Bonaventura de Bagnoregio · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Doctor de l'Església і Borgonya · Veure més »
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Nou!!: Doctor de l'Església і Canonització · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Doctor de l'Església і Capadòcia · Veure més »
Carmelites descalços
Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.
Nou!!: Doctor de l'Església і Carmelites descalços · Veure més »
Carmelites descalces
Les Monges Carmelites Descalces (en llatí Moniales Ordinis Carmelitarum Discalceatarum) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant.
Nou!!: Doctor de l'Església і Carmelites descalces · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Doctor de l'Església і Castella · Veure més »
Caterina de Siena
Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.
Nou!!: Doctor de l'Església і Caterina de Siena · Veure més »
Ciril d'Alexandria
Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.
Nou!!: Doctor de l'Església і Ciril d'Alexandria · Veure més »
Ciril de Jerusalem
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).
Nou!!: Doctor de l'Església і Ciril de Jerusalem · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Doctor de l'Església і Companyia de Jesús · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Doctor de l'Església і Comtat d'Holanda · Veure més »
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Nou!!: Doctor de l'Església і Concili ecumènic · Veure més »
Congregació del Santíssim Redemptor
La Congregació del Santíssim Redemptor (en llatí, Congregatio Sanctissimi Redemptoris), coneguda com a congregació dels Missioners Redemptoristes és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Nou!!: Doctor de l'Església і Congregació del Santíssim Redemptor · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Doctor de l'Església і Dalmàcia · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Doctor de l'Església і Diaca · Veure més »
Efraïm de Síria
Efraïm (o Efrem) el Siríac (tr) (Nisibis, vers 306 - vers 378) fou un escriptor i diaca sirià del, prolífic autor d'himnes, poemes, sermons poètics i obres teològiques en siríac. Parlava el siríac i una mica de grec. És venerat com a sant a tota la cristiandat, commemorant-se a Orient el 28 de gener i a Occident el 9 de juny.
Nou!!: Doctor de l'Església і Efraïm de Síria · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Doctor de l'Església і Egipte (província romana) · Veure més »
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Doctor de l'Església і Escolàstica · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Doctor de l'Església і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Doctor de l'Església і Església Ortodoxa · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Doctor de l'Església і Estats Pontificis · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Doctor de l'Església і Família benedictina · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Doctor de l'Església і Família franciscana · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Doctor de l'Església і França · Veure més »
Francesc de Sales
Francesc de Sales (Thorens-Glières, Ducat de Savoia, 21 d'agost del 1567 - Lió, 28 de desembre de 1622) va ser un sant de Savoia i bisbe de Ginebra.
Nou!!: Doctor de l'Església і Francesc de Sales · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Doctor de l'Església і Gàl·lia · Veure més »
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Nou!!: Doctor de l'Església і Gran Cisma d'Orient · Veure més »
Gregori de Narek
Gregori de Narek (Yemişlik, Regne de Vaspurakan, 951 - Narekavank, Regne de Vaspurakan, 1003 o 1010) va ser un monjo, poeta, filòsof místic i teòleg armeni, sant de l'Església Apostòlica Armènia.
Nou!!: Doctor de l'Església і Gregori de Narek · Veure més »
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Nou!!: Doctor de l'Església і Gregori de Nazianz · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Doctor de l'Església і Gregori el Gran · Veure més »
Hilari de Poitiers
Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.
Nou!!: Doctor de l'Església і Hilari de Poitiers · Veure més »
Hildegarda de Bingen
397x397px 350x350px Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.
Nou!!: Doctor de l'Església і Hildegarda de Bingen · Veure més »
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Nou!!: Doctor de l'Església і Ireneu de Lió · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Doctor de l'Església і Isidor de Sevilla · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Doctor de l'Església і Itàlia · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Doctor de l'Església і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Doctor de l'Església і Jerusalem · Veure més »
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Nou!!: Doctor de l'Església і Joan Crisòstom · Veure més »
Joan d'Àvila
Joan d'Àvila (Almodóvar del Campo, 6 de gener de 1500 - Montilla, 10 de maig de 1569) va ser un prevere espanyol, gran predicador i escriptor místic, canonitzat per Pau VI el 1970.
Nou!!: Doctor de l'Església і Joan d'Àvila · Veure més »
Joan Damascè
Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.
Nou!!: Doctor de l'Església і Joan Damascè · Veure més »
Joan de la Creu
Joan de la Creu —en castellà Juan de la Cruz— és el nom religiós de Juan de Yepes Álvarez (Fontiveros, Àvila, 1542 - Úbeda, Jaén, 1591), que va ser un frare carmelita, prevere i místic que l'any 1568, pels consells de santa Teresa de Jesús, va emprendre la reforma entre els germans de l'orde, fundant la branca dels carmelites descalços.
Nou!!: Doctor de l'Església і Joan de la Creu · Veure més »
Llorenç de Bríndisi
Llorenç de Bríndisi (Bríndisi, Pulla, 22 de juliol de 1559, - Lisboa (Portugal), 22 de juliol de 1619), nascut Giulio Cesare Russo, fou un prevere catòlic, membre de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.
Nou!!: Doctor de l'Església і Llorenç de Bríndisi · Veure més »
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Nou!!: Doctor de l'Església і Misticisme · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Doctor de l'Església і Monjo · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Doctor de l'Església і Numídia · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Doctor de l'Església і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Nou!!: Doctor de l'Església і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Doctor de l'Església і Orde dels Predicadors · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Doctor de l'Església і Papa · Veure més »
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Nou!!: Doctor de l'Església і Papa Lleó I · Veure més »
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Nou!!: Doctor de l'Església і Patriarca d'Alexandria · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: Doctor de l'Església і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Patriarca de Jerusalem
El patriarca de Jerusalem és el títol tradicional del bisbe de Jerusalem, una antiga diòcesi cristiana que aviat va canviar el rang de bisbe pel de patriarca pel fet d'estar situada a Terra Santa.
Nou!!: Doctor de l'Església і Patriarca de Jerusalem · Veure més »
Pere Canisi
Pere Canisi, nascut Pieter Kanijs (Nimega, Països Baixos, 8 de maig de 1521 - Friburg, Suïssa, 21 de desembre de 1597) va ser un sacerdot jesuïta neerlandès, el primer de la regió, i reconegut teòleg; va ser proclamat sant per l'Església catòlica i Doctor de l'Església el 1925.
Nou!!: Doctor de l'Església і Pere Canisi · Veure més »
Pere Crisòleg
Pere Crisòleg (Petrus Chrysologus, Pétros) fou un eclesiàstic i bisbe de Ravenna.
Nou!!: Doctor de l'Església і Pere Crisòleg · Veure més »
Pere Damià
Pere Damià (Ravenna, Estats Pontificis 1007 - Faenza, 21 de febrer de 1072), nascut com a Pier Damiani o Pier di Damiano, va ser un religiós camaldulès, teòleg, bisbe i cardenal (nomentat en 1057 o 1058 pel papa Esteve IX) italià, canonitzat i venerat com a sant a l'Església Catòlica.
Nou!!: Doctor de l'Església і Pere Damià · Veure més »
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Nou!!: Doctor de l'Església і Pius V · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Doctor de l'Església і Portugal · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Doctor de l'Església і Província romana de Síria · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Doctor de l'Església і Ramon Llull · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Doctor de l'Església і Ravenna · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Doctor de l'Església і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Doctor de l'Església і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Roberto Bellarmino
miniatura Roberto Francesco Romolo Bellarmino va ser un arquebisbe i cardenal de la Companyia de Jesús, que va defensar la fe i la doctrina catòliques durant la Reforma protestant.
Nou!!: Doctor de l'Església і Roberto Bellarmino · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Doctor de l'Església і Roma · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Doctor de l'Església і Sant · Veure més »
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Nou!!: Doctor de l'Església і Sant Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Teresa de Jesús
Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582Morí en una hora de la nit del 4 al 15 d'octubre de 1582, la nit de la transició del calendari julià al gregorià a Espanya.), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.
Nou!!: Doctor de l'Església і Teresa de Jesús · Veure més »
Teresa de Lisieux
Teresa de Lisieux (Alençon, 2 de gener de 1873 — Lisieux, 30 de setembre de 1897) fou una religiosa carmelita francesa i Doctora de l'Església.
Nou!!: Doctor de l'Església і Teresa de Lisieux · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Doctor de l'Església і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Doctor de l'Església і Toscana · Veure més »
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Doctor de l'Església і Vall d'Aosta · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1 d'agost · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1 de gener · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 10 de maig · Veure més »
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 10 de novembre · Veure més »
1005
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1005 · Veure més »
1007
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1007 · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1033 · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1034 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1054 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1072 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1090 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1098 · Veure més »
1109
El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1109 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1153 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1179 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1193 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1195 · Veure més »
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 12 de març · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1221 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1225 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1231 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1274 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1280 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1298 · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 13 de juny · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 13 de novembre · Veure més »
130
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 130 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1347 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1380 · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 14 de desembre · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 15 d'agost · Veure més »
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 15 de juliol · Veure més »
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 15 de novembre · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1500 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1515 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1521 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1542 · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1559 · Veure més »
1567
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1567 · Veure més »
1568
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1568 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1569 · Veure més »
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1582 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1588 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1591 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1597 · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1619 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1621 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1622 · Veure més »
1696
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1696 · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 17 de setembre · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1720 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1722 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1729 · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1754 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1787 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1828 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1830 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1851 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1871 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1873 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1877 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1883 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1897 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1899 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1920 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Doctor de l'Església і 1925 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1926 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1931 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1946 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1959 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1970 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 1997 · Veure més »
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 2 de gener · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 2 de maig · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Doctor de l'Església і 2012 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Doctor de l'Església і 2015 · Veure més »
202
El 202 és un any comú començat en divendres segons el calendari gregorià, malgrat que en l'època encara no estava implantat sinó que s'usava el calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 202 · Veure més »
2022
L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.
Nou!!: Doctor de l'Església і 2022 · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 21 d'abril · Veure més »
21 d'agost
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 21 d'agost · Veure més »
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 21 de desembre · Veure més »
21 de febrer
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 21 de febrer · Veure més »
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 21 de gener · Veure més »
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 21 de juny · Veure més »
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 22 de juliol · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 24 de juny · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 25 de gener · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 25 de març · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 27 de maig · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 27 de setembre · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 28 d'agost · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 28 de desembre · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 28 de març · Veure més »
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 29 d'abril · Veure més »
298
El 298 va ser un any del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 298 · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 30 de setembre · Veure més »
300
Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Doctor de l'Església і 300 · Veure més »
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 306 · Veure més »
315
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 315 · Veure més »
329
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 329 · Veure més »
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 330 · Veure més »
340
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 340 · Veure més »
347
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 347 · Veure més »
354
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Doctor de l'Església і 354 · Veure més »
367
El 367 (CCCLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 367 · Veure més »
373
El 373 (CCCLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 373 · Veure més »
376
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 376 · Veure més »
379
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 379 · Veure més »
386
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 386 · Veure més »
389
El 389 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 389 · Veure més »
397
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 397 · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 4 d'abril · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 4 d'octubre · Veure més »
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 400 · Veure més »
406
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 406 · Veure més »
407
El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 407 · Veure més »
420
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 420 · Veure més »
430
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Doctor de l'Església і 430 · Veure més »
444
444 (CDXLIV) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià, en vigor en aquella data.
Nou!!: Doctor de l'Església і 444 · Veure més »
450
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 450 · Veure més »
461
El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 461 · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 5 de desembre · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 540 · Veure més »
560
El 560 (DCXCV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 560 · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 6 de gener · Veure més »
604
El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 604 · Veure més »
636
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 636 · Veure més »
672
El 672 (DCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dijous, tot i que a la seva època encara no rebia aquest nom.
Nou!!: Doctor de l'Església і 672 · Veure més »
676
El 676 (DCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 676 · Veure més »
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 7 d'octubre · Veure més »
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 7 de març · Veure més »
735
El 735 (DCCXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 735 · Veure més »
749
El 749 (DCCXLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Doctor de l'Església і 749 · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Doctor de l'Església і 8 de maig · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Doctor de l'Església і 950 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Doctor de l'església, Doctora de l'Església, Doctora de l’Església, Doctors de l'Església, Sants doctors.
