Similituds entre Diàdocs і Perdicas d'Orèstia
Diàdocs і Perdicas d'Orèstia tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Anatòlia, Antígon Monoftalm, Antípatre, Atròpat, Èumenes de Càrdia, Babilònia, Capadòcia, Cleòpatra de Macedònia (princesa), Cràter d'Orèstia, Filip III Arrideu, Lleonat, Meleagre (regent), Olímpia de l'Epir, Pèrsia, Pitó (sàtrapa de Mèdia), Poros d'Hidaspes, Ptolemeu I Soter, Roxana, Satrapia de Mèdia, Sogdiana.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Diàdocs · Alexandre el Gran і Perdicas d'Orèstia ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Diàdocs · Anatòlia і Perdicas d'Orèstia ·
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Antígon Monoftalm і Diàdocs · Antígon Monoftalm і Perdicas d'Orèstia ·
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va anar-se'n a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC. Va combatre Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípatre i Olímpies, la mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per dur les tropes de refresc que havia demanat Alexandre. Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar Antípatre com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípatre va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonat amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonat era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípatre, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífil que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípatre es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípatre va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar Demòstenes i els líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípatre que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el Borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat quan van sortir proves que havia mantingut correspondència amb Perdicas. Quan va morir, va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.
Antípatre і Diàdocs · Antípatre і Perdicas d'Orèstia ·
Atròpat
Atròpat (aturpat.
Atròpat і Diàdocs · Atròpat і Perdicas d'Orèstia ·
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Èumenes de Càrdia і Diàdocs · Èumenes de Càrdia і Perdicas d'Orèstia ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Diàdocs · Babilònia і Perdicas d'Orèstia ·
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Capadòcia і Diàdocs · Capadòcia і Perdicas d'Orèstia ·
Cleòpatra de Macedònia (princesa)
Cleòpatra (356 aC-308 aC) fou princesa de Macedònia i regent de l'Epir.
Cleòpatra de Macedònia (princesa) і Diàdocs · Cleòpatra de Macedònia (princesa) і Perdicas d'Orèstia ·
Cràter d'Orèstia
Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Cràter d'Orèstia і Diàdocs · Cràter d'Orèstia і Perdicas d'Orèstia ·
Filip III Arrideu
Filip Arrideu o simplement Arrideu (en llatí Philippus Arrhidaeus, en grec antic Φίλιππος Γ΄ ὁ Ἀρριδαῖος) fou un germanastre d'Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macedònia i d'una ballarina de nom Filinna de Larissa.
Diàdocs і Filip III Arrideu · Filip III Arrideu і Perdicas d'Orèstia ·
Lleonat
Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.
Diàdocs і Lleonat · Lleonat і Perdicas d'Orèstia ·
Meleagre (regent)
Meleagre (en llatí Meleager, en grec antic Μελέαγρος) fill de Neoptòlem, fou efímer regent del Regne de Macedònia el 323 aC.
Diàdocs і Meleagre (regent) · Meleagre (regent) і Perdicas d'Orèstia ·
Olímpia de l'Epir
Olímpia o Olimpíada (Olympiás) fou reina de Macedònia, esposa de Filip II de Macedònia i mare d'Alexandre el Gran.
Diàdocs і Olímpia de l'Epir · Olímpia de l'Epir і Perdicas d'Orèstia ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Diàdocs і Pèrsia · Pèrsia і Perdicas d'Orèstia ·
Pitó (sàtrapa de Mèdia)
Pitó (en llatí Pithon, apareix en grec com Πίθων, Πείθων, i Πύθων), fill de Cratees o Crateues, fou un oficial macedoni nadiu d'Eòrdia, al servei d'Alexandre el Gran.
Diàdocs і Pitó (sàtrapa de Mèdia) · Perdicas d'Orèstia і Pitó (sàtrapa de Mèdia) ·
Poros d'Hidaspes
''Alexandre i Porus'', de Charles Lebrun (1673) Porus va ser el nom llatí (del grec Poros) d'un rei de l'Índia de nom Puru o Pururava, amb dominis a la vora de l'Hidaspes que marcava la seva frontera occidental.
Diàdocs і Poros d'Hidaspes · Perdicas d'Orèstia і Poros d'Hidaspes ·
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Diàdocs і Ptolemeu I Soter · Perdicas d'Orèstia і Ptolemeu I Soter ·
Roxana
Roxana, en grec / Rôxánê, del persa Roshanak o Roshaniâ «la lluminosa» (v. 345-311 a C.), esposa d'Alexandre el Gran i filla del sàtrapa Oxiartes.
Diàdocs і Roxana · Perdicas d'Orèstia і Roxana ·
Satrapia de Mèdia
Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbàtana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.
Diàdocs і Satrapia de Mèdia · Perdicas d'Orèstia і Satrapia de Mèdia ·
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Diàdocs і Perdicas d'Orèstia
- Què tenen en comú Diàdocs і Perdicas d'Orèstia
- Semblances entre Diàdocs і Perdicas d'Orèstia
Comparació entre Diàdocs і Perdicas d'Orèstia
Diàdocs té 106 relacions, mentre que Perdicas d'Orèstia té 50. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 13.46% = 21 / (106 + 50).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Diàdocs і Perdicas d'Orèstia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: