Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Alfons de Tous, Alfons XII d'Espanya, Auditor, Barcelona, Berenguer de Cruïlles, Bisbat de Girona, Carles de Borbó i Àustria-Este, Casal d'Aragó, Cervera, Consell de Cent, Constitucionalisme, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Montsó (1289), Creu de Sant Jordi, Decrets de Nova Planta, Deute públic, Dinastia Trastàmara, Diputació del General del Regne d'Aragó, Diputació del General del Regne de València, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Francesc Savalls i Massot, Fundació Noguera, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Segadors, Història del dret català, Joan el Sense Fe, Junta de Braços, Llista de Corts Catalanes, Olot, Pactisme, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I de Castella, Pere Joan (escultor), Poder legislatiu, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Rafael Tristany i Parera, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Sant Joan de les Abadesses, ..., Sant Jordi, Síndic de les ciutats i viles reials, Segell, Segle XV, Segona República Espanyola, Senyal de la Generalitat de Catalunya, Tercera Guerra Carlina, Tribut, Vilafranca del Penedès, 1 d'octubre, 1356, 1358, 1359, 1400, 1413, 1462, 1472, 1593, 1652, 17 de febrer, 1874, 1876, 3 de desembre. Ampliar l'índex (23 més) »
Alfons de Tous
Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Alfons de Tous · Veure més »
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Alfons XII d'Espanya · Veure més »
Auditor
Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Auditor · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Berenguer de Cruïlles · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Bisbat de Girona · Veure més »
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Casal d'Aragó · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Cervera · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Consell de Cent · Veure més »
Constitucionalisme
El constitucionalisme és una doctrina ideològica i política que defensa l'establiment d'un conjunt de normes bàsiques per les quals s'ha de regir una societat.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Constitucionalisme · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)
Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »
Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Montsó (1289) · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Creu de Sant Jordi · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Deute públic
Títol de deute públic d'Espanya Per deute públic, deute sobirà o bons governamentals (en anglès: Sovereign debt, Government bond) s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Deute públic · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »
Diputació del General del Regne de València
La Diputació del General del Regne de València va sorgir durant la segona meitat del segle XIV com una comissió delegada de les Corts Valencianes encarregada d'administrar l'impost aprovat a Corts anomenat generalitats.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Diputació del General del Regne de València · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »
Francesc Savalls i Massot
fou un militar carlí empordanès.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc Savalls i Massot · Veure més »
Fundació Noguera
Fundació Noguera és una entitat cultural catalana sense ànim de lucre, creada a Barcelona el 1976 pel notari Raimon Noguera i de Guzman, que treballa per a difondre el patrimoni històric documental català i, molt especialment, el que ha generat l'activitat notarial al llarg dels segles.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Fundació Noguera · Veure més »
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Generalitat Valenciana · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Història del dret català · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan el Sense Fe · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Junta de Braços · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Olot · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pactisme · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pere el Gran · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pere I de Castella · Veure més »
Pere Joan (escultor)
Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pere Joan (escultor) · Veure més »
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Poder legislatiu · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Rafael Tristany i Parera · Veure més »
Regiment de la Diputació del General de Catalunya
El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Sant Jordi · Veure més »
Síndic de les ciutats i viles reials
El Síndic de les ciutats i viles reials, a la Corona d'Aragó, era el representant de les ciutats i les viles reials a les corts.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Síndic de les ciutats i viles reials · Veure més »
Segell
Segell de les illes Fèroe Un segell (anomenat també segell de correus o segell postal) és un comprovant del pagament previ dels enviaments efectuats per correu en forma d'etiqueta, generalment engomada, o directament imprès.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Segell · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Segle XV · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »
Senyal de la Generalitat de Catalunya
El senyal actual de la Generalitat de Catalunya és el símbol que representa les institucions de la Generalitat de Catalunya i els organismes que en depenen.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Senyal de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Tribut · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Vilafranca del Penedès · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1 d'octubre · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1356 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1358 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1359 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1400 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1413 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1462 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1472 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1593 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1652 · Veure més »
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 17 de febrer · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1874 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1876 · Veure més »
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 3 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Diputació General de Catalunya, Diputació General del Principat de Catalunya, Diputació del General del Principat de Catalunya.
