Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya
Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons XII d'Espanya, Auditor, Barcelona, Berenguer de Cruïlles, Bisbat de Girona, Carles de Borbó i Àustria-Este, Casal d'Aragó, Cervera, Constitucionalisme, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Montsó (1289), Creu de Sant Jordi, Decrets de Nova Planta, Deute públic, Dinastia Trastàmara, Diputació del General del Regne d'Aragó, Diputació del General del Regne de València, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Francesc Savalls i Massot, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Segadors, Història del dret català, Joan el Sense Fe, Junta de Braços, ..., Olot, Pactisme, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I de Castella, Poder legislatiu, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Rafael Tristany i Parera, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Sant Joan de les Abadesses, Sant Jordi, Segona República Espanyola, Vilafranca del Penedès, 1 d'octubre, 17 de febrer. Ampliar l'índex (17 més) »
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Alfons XII d'Espanya і Diputació del General de Catalunya · Alfons XII d'Espanya і Generalitat de Catalunya ·
Auditor
Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.
Auditor і Diputació del General de Catalunya · Auditor і Generalitat de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Diputació del General de Catalunya · Barcelona і Generalitat de Catalunya ·
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Berenguer de Cruïlles і Diputació del General de Catalunya · Berenguer de Cruïlles і Generalitat de Catalunya ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Bisbat de Girona і Diputació del General de Catalunya · Bisbat de Girona і Generalitat de Catalunya ·
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Carles de Borbó i Àustria-Este і Diputació del General de Catalunya · Carles de Borbó i Àustria-Este і Generalitat de Catalunya ·
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Casal d'Aragó і Diputació del General de Catalunya · Casal d'Aragó і Generalitat de Catalunya ·
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Cervera і Diputació del General de Catalunya · Cervera і Generalitat de Catalunya ·
Constitucionalisme
El constitucionalisme és una doctrina ideològica i política que defensa l'establiment d'un conjunt de normes bàsiques per les quals s'ha de regir una societat.
Constitucionalisme і Diputació del General de Catalunya · Constitucionalisme і Generalitat de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Diputació del General de Catalunya · Constitucions catalanes і Generalitat de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Diputació del General de Catalunya · Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Diputació del General de Catalunya · Corona de Castella i Lleó і Generalitat de Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Diputació del General de Catalunya · Corts Catalanes і Generalitat de Catalunya ·
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)
Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) і Diputació del General de Catalunya · Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) і Generalitat de Catalunya ·
Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.
Corts de Montsó (1289) і Diputació del General de Catalunya · Corts de Montsó (1289) і Generalitat de Catalunya ·
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Creu de Sant Jordi і Diputació del General de Catalunya · Creu de Sant Jordi і Generalitat de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Diputació del General de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Generalitat de Catalunya ·
Deute públic
Títol de deute públic d'Espanya Per deute públic, deute sobirà o bons governamentals (en anglès: Sovereign debt, Government bond) s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país.
Deute públic і Diputació del General de Catalunya · Deute públic і Generalitat de Catalunya ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Diputació del General de Catalunya · Dinastia Trastàmara і Generalitat de Catalunya ·
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Diputació del General de Catalunya і Diputació del General del Regne d'Aragó · Diputació del General del Regne d'Aragó і Generalitat de Catalunya ·
Diputació del General del Regne de València
La Diputació del General del Regne de València va sorgir durant la segona meitat del segle XIV com una comissió delegada de les Corts Valencianes encarregada d'administrar l'impost aprovat a Corts anomenat generalitats.
Diputació del General de Catalunya і Diputació del General del Regne de València · Diputació del General del Regne de València і Generalitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Diputació del General de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Generalitat de Catalunya ·
Francesc Savalls i Massot
fou un militar carlí empordanès.
Diputació del General de Catalunya і Francesc Savalls i Massot · Francesc Savalls i Massot і Generalitat de Catalunya ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Diputació del General de Catalunya і Guerra Civil catalana · Generalitat de Catalunya і Guerra Civil catalana ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Diputació del General de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Diputació del General de Catalunya і Guerra dels Dos Peres · Generalitat de Catalunya і Guerra dels Dos Peres ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Diputació del General de Catalunya і Guerra dels Segadors · Generalitat de Catalunya і Guerra dels Segadors ·
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Diputació del General de Catalunya і Història del dret català · Generalitat de Catalunya і Història del dret català ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Diputació del General de Catalunya і Joan el Sense Fe · Generalitat de Catalunya і Joan el Sense Fe ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Diputació del General de Catalunya і Junta de Braços · Generalitat de Catalunya і Junta de Braços ·
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Diputació del General de Catalunya і Olot · Generalitat de Catalunya і Olot ·
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Diputació del General de Catalunya і Pactisme · Generalitat de Catalunya і Pactisme ·
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Diputació del General de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Diputació del General de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Diputació del General de Catalunya і Pere el Gran · Generalitat de Catalunya і Pere el Gran ·
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Diputació del General de Catalunya і Pere I de Castella · Generalitat de Catalunya і Pere I de Castella ·
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Diputació del General de Catalunya і Poder legislatiu · Generalitat de Catalunya і Poder legislatiu ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Diputació del General de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Diputació del General de Catalunya і Principat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Principat de Catalunya ·
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.
Diputació del General de Catalunya і Rafael Tristany i Parera · Generalitat de Catalunya і Rafael Tristany i Parera ·
Regiment de la Diputació del General de Catalunya
El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).
Diputació del General de Catalunya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya ·
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Diputació del General de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses · Generalitat de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses ·
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Diputació del General de Catalunya і Sant Jordi · Generalitat de Catalunya і Sant Jordi ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Diputació del General de Catalunya і Segona República Espanyola · Generalitat de Catalunya і Segona República Espanyola ·
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Diputació del General de Catalunya і Vilafranca del Penedès · Generalitat de Catalunya і Vilafranca del Penedès ·
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
1 d'octubre і Diputació del General de Catalunya · 1 d'octubre і Generalitat de Catalunya ·
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
17 de febrer і Diputació del General de Catalunya · 17 de febrer і Generalitat de Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya
- Què tenen en comú Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya
- Semblances entre Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya
Comparació entre Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya
Diputació del General de Catalunya té 73 relacions, mentre que Generalitat de Catalunya té 416. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 9.61% = 47 / (73 + 416).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
