Dione (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Dione (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn

Dione (satèl·lit) vs. Satèl·lits de Saturn

Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn. Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Cassini-Huygens і Dione (satèl·lit) · Cassini-Huygens і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Cràter d'impacte

Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Cràter d'impacte і Dione (satèl·lit) · Cràter d'impacte і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Criovolcà

Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.

Criovolcà і Dione (satèl·lit) · Criovolcà і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).

Dione (satèl·lit) і Encèlad (satèl·lit) · Encèlad (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Dione (satèl·lit) і Giovanni Cassini · Giovanni Cassini і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Helena (satèl·lit)

Imatge d'Helena presa pel Voyager Helena (Helene) és un satèl·lit de Saturn, conegut també com a Saturn XII, descobert en 1980 pels astrònoms francesos Pierre Laques de l'Observatori Pic du Midi i Jean Lecacheux del Observatori de París.

Dione (satèl·lit) і Helena (satèl·lit) · Helena (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Jàpet (satèl·lit)

Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.

Dione (satèl·lit) і Jàpet (satèl·lit) · Jàpet (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Dione (satèl·lit) і Mercuri (planeta) · Mercuri (planeta) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Pòl·lux (satèl·lit)

Pòl·lux, també conegut com a Saturn XXXIV (designació provisional S/2004 S 5), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L₅).

Dione (satèl·lit) і Pòl·lux (satèl·lit) · Pòl·lux (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Dione (satèl·lit) і Punt de Lagrange · Punt de Lagrange і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Rea (satèl·lit)

Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.

Dione (satèl·lit) і Rea (satèl·lit) · Rea (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Dione (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Satèl·lit natural і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Satèl·lit troià

miniatura miniatura Parlant estrictament, el terme Troià només s'ha d'aplicar a aquells asteroides (asteroides troians) que ocupen els Punts de Lagrange L 4 i L 5 del sistema Sol-Júpiter.

Dione (satèl·lit) і Satèl·lit troià · Satèl·lit troià і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Dione (satèl·lit) і Saturn (mitologia) · Satèl·lits de Saturn і Saturn (mitologia) · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Dione (satèl·lit) і Saturn (planeta) · Satèl·lits de Saturn і Saturn (planeta) · Veure més »

Tetis (satèl·lit)

Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.

Dione (satèl·lit) і Tetis (satèl·lit) · Satèl·lits de Saturn і Tetis (satèl·lit) · Veure més »

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Dione (satèl·lit) і Tità · Satèl·lits de Saturn і Tità · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Dione (satèl·lit) і Tità (satèl·lit) · Satèl·lits de Saturn і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Voyager 1

Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Dione (satèl·lit) і Voyager 1 · Satèl·lits de Saturn і Voyager 1 · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.

Dione (satèl·lit) і William Herschel · Satèl·lits de Saturn і William Herschel · Veure més »