Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dioclecià і Història de l'Imperi Romà
Dioclecià і Història de l'Imperi Romà tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandria, Arri Àper, August, August (títol), Constantí I el Gran, Crisi del segle III, Dalmàcia, Danubi, Egipte, Felip l'Àrab, Germànics, Guerres romano-perses, Il·líria, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Julià l'Apòstata, Legió romana, Llatí, Marc Aureli Car, Pontífex Màxim, Prefecte del pretori, Principat, Província romana de Síria, República Romana, Rin, Routledge, Senat Romà, Septimi Sever, ..., Tetrarquia, Valentinià I. Ampliar l'índex (2 més) »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Dioclecià · Alexandria і Història de l'Imperi Romà ·
Arri Àper
Arri Àper (en Arrius Aper) fou un prefecte del pretori de Roma, gendre de l'emperador Numerià.
Arri Àper і Dioclecià · Arri Àper і Història de l'Imperi Romà ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Dioclecià · August і Història de l'Imperi Romà ·
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
August (títol) і Dioclecià · August (títol) і Història de l'Imperi Romà ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Dioclecià · Constantí I el Gran і Història de l'Imperi Romà ·
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Crisi del segle III і Dioclecià · Crisi del segle III і Història de l'Imperi Romà ·
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Dalmàcia і Dioclecià · Dalmàcia і Història de l'Imperi Romà ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Dioclecià · Danubi і Història de l'Imperi Romà ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Dioclecià і Egipte · Egipte і Història de l'Imperi Romà ·
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Dioclecià і Felip l'Àrab · Felip l'Àrab і Història de l'Imperi Romà ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Dioclecià і Germànics · Germànics і Història de l'Imperi Romà ·
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Dioclecià і Guerres romano-perses · Guerres romano-perses і Història de l'Imperi Romà ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Dioclecià і Il·líria · Història de l'Imperi Romà і Il·líria ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Dioclecià і Imperi Romà · Història de l'Imperi Romà і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Dioclecià і Imperi Romà d'Occident · Història de l'Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Dioclecià і Imperi Romà d'Orient · Història de l'Imperi Romà і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Dioclecià і Imperi Sassànida · Història de l'Imperi Romà і Imperi Sassànida ·
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Dioclecià і Julià l'Apòstata · Història de l'Imperi Romà і Julià l'Apòstata ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Dioclecià і Legió romana · Història de l'Imperi Romà і Legió romana ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Dioclecià і Llatí · Història de l'Imperi Romà і Llatí ·
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Dioclecià і Marc Aureli Car · Història de l'Imperi Romà і Marc Aureli Car ·
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Dioclecià і Pontífex Màxim · Història de l'Imperi Romà і Pontífex Màxim ·
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Dioclecià і Prefecte del pretori · Història de l'Imperi Romà і Prefecte del pretori ·
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Dioclecià і Principat · Història de l'Imperi Romà і Principat ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Dioclecià і Província romana de Síria · Història de l'Imperi Romà і Província romana de Síria ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Dioclecià і República Romana · Història de l'Imperi Romà і República Romana ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Dioclecià і Rin · Història de l'Imperi Romà і Rin ·
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Dioclecià і Routledge · Història de l'Imperi Romà і Routledge ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Dioclecià і Senat Romà · Història de l'Imperi Romà і Senat Romà ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Dioclecià і Septimi Sever · Història de l'Imperi Romà і Septimi Sever ·
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Dioclecià і Tetrarquia · Història de l'Imperi Romà і Tetrarquia ·
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Dioclecià і Valentinià I · Història de l'Imperi Romà і Valentinià I ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dioclecià і Història de l'Imperi Romà
- Què tenen en comú Dioclecià і Història de l'Imperi Romà
- Semblances entre Dioclecià і Història de l'Imperi Romà
Comparació entre Dioclecià і Història de l'Imperi Romà
Dioclecià té 127 relacions, mentre que Història de l'Imperi Romà té 273. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 8.00% = 32 / (127 + 273).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dioclecià і Història de l'Imperi Romà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
