Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dioclecià і Guerres romano-perses
Dioclecià і Guerres romano-perses tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): August (títol), Àfrica (província romana), Cèsar (títol), Constanci I Clor, Constantí I el Gran, Crisi del segle III, Danubi, Egipte, Eutropi (historiador), Felip l'Àrab, Galeri, Germànics, Història Augusta, Il·líria, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Julià l'Apòstata, Llatí, Marc Aureli Car, Prefecte del pretori, Província romana de Síria, República Romana, Rin, Septimi Sever, Sext Aureli Víctor, Tetrarquia.
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
August (títol) і Dioclecià · August (títol) і Guerres romano-perses ·
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Àfrica (província romana) і Dioclecià · Àfrica (província romana) і Guerres romano-perses ·
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Cèsar (títol) і Dioclecià · Cèsar (títol) і Guerres romano-perses ·
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Constanci I Clor і Dioclecià · Constanci I Clor і Guerres romano-perses ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Dioclecià · Constantí I el Gran і Guerres romano-perses ·
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Crisi del segle III і Dioclecià · Crisi del segle III і Guerres romano-perses ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Dioclecià · Danubi і Guerres romano-perses ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Dioclecià і Egipte · Egipte і Guerres romano-perses ·
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Dioclecià і Eutropi (historiador) · Eutropi (historiador) і Guerres romano-perses ·
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Dioclecià і Felip l'Àrab · Felip l'Àrab і Guerres romano-perses ·
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Dioclecià і Galeri · Galeri і Guerres romano-perses ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Dioclecià і Germànics · Germànics і Guerres romano-perses ·
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Dioclecià і Història Augusta · Guerres romano-perses і Història Augusta ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Dioclecià і Il·líria · Guerres romano-perses і Il·líria ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Dioclecià і Imperi Romà · Guerres romano-perses і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Dioclecià і Imperi Romà d'Occident · Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Dioclecià і Imperi Romà d'Orient · Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Dioclecià і Imperi Sassànida · Guerres romano-perses і Imperi Sassànida ·
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Dioclecià і Julià l'Apòstata · Guerres romano-perses і Julià l'Apòstata ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Dioclecià і Llatí · Guerres romano-perses і Llatí ·
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Dioclecià і Marc Aureli Car · Guerres romano-perses і Marc Aureli Car ·
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Dioclecià і Prefecte del pretori · Guerres romano-perses і Prefecte del pretori ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Dioclecià і Província romana de Síria · Guerres romano-perses і Província romana de Síria ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Dioclecià і República Romana · Guerres romano-perses і República Romana ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Dioclecià і Rin · Guerres romano-perses і Rin ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Dioclecià і Septimi Sever · Guerres romano-perses і Septimi Sever ·
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Dioclecià і Sext Aureli Víctor · Guerres romano-perses і Sext Aureli Víctor ·
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Dioclecià і Tetrarquia · Guerres romano-perses і Tetrarquia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dioclecià і Guerres romano-perses
- Què tenen en comú Dioclecià і Guerres romano-perses
- Semblances entre Dioclecià і Guerres romano-perses
Comparació entre Dioclecià і Guerres romano-perses
Dioclecià té 127 relacions, mentre que Guerres romano-perses té 354. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 5.82% = 28 / (127 + 354).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dioclecià і Guerres romano-perses. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
