Similituds entre Dinastia ruríkida і Rússia
Dinastia ruríkida і Rússia tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre Nevski, Ígor de Kíev, Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Demetri I de Moscou, Dinastia Romànov, Gran Ducat de Moscou, Horda d'Or, Iaroslav I de Kíev, Imperi Austrohongarès, Ivan III de Moscou, Ivan IV de Rússia, Kíiv, Lituània, Moscou, Nóvgorod, Oleg de Kíev, Període Tumultuós, Polònia, Principat de Txernígov, Principat de Vladímir-Súzdal, Rúrik, República de Nóvgorod, Rus, Rus de Kíev, Sviatoslav I de Kíev, Teodor I de Rússia, Tsarat Rus, Ucraïna, Ucraïnès, Varegs.
Alexandre Nevski
, nom complet amb patronímic Aleksandr Iaroslàvitx Nevski (Rus:Александр Ярославич Невский; pronunciat.
Alexandre Nevski і Dinastia ruríkida · Alexandre Nevski і Rússia ·
Ígor de Kíev
Ígor (en nòrdic antic: Ingvar) va ser un monarca vareg de la Rus de Kíev, regnant entre els anys 912 i 945.
Ígor de Kíev і Dinastia ruríkida · Ígor de Kíev і Rússia ·
Biblioteca del Congrés dels Estats Units
La Biblioteca del Congrés dels Estats Units (Library of Congress en anglès), situada a Washington DC, és la biblioteca nacional del país i arxiu administratiu del Congrés.
Biblioteca del Congrés dels Estats Units і Dinastia ruríkida · Biblioteca del Congrés dels Estats Units і Rússia ·
Demetri I de Moscou
Dmitri Ivànovitx Donskoi (Moscou, 12 d'octubre de 1350 – Moscou, 19 de maig de 1389).
Demetri I de Moscou і Dinastia ruríkida · Demetri I de Moscou і Rússia ·
Dinastia Romànov
Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia).
Dinastia Romànov і Dinastia ruríkida · Dinastia Romànov і Rússia ·
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Dinastia ruríkida і Gran Ducat de Moscou · Gran Ducat de Moscou і Rússia ·
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Dinastia ruríkida і Horda d'Or · Horda d'Or і Rússia ·
Iaroslav I de Kíev
Iaroslav I el Savi (Yaroslav Mudryi) (Kíev, vers 978 - 20 de febrer de 1054) (també escrit Iaroslau, en eslau oriental: Ярослав Мудрый, en nòrdic antic: Jarizleifr, i de nom cristià: Jordi) va ser Gran Príncep de Nóvgorod i Gran Príncep de Kíev.
Dinastia ruríkida і Iaroslav I de Kíev · Iaroslav I de Kíev і Rússia ·
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Dinastia ruríkida і Imperi Austrohongarès · Imperi Austrohongarès і Rússia ·
Ivan III de Moscou
Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.
Dinastia ruríkida і Ivan III de Moscou · Ivan III de Moscou і Rússia ·
Ivan IV de Rússia
, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).
Dinastia ruríkida і Ivan IV de Rússia · Ivan IV de Rússia і Rússia ·
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Dinastia ruríkida і Kíiv · Kíiv і Rússia ·
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Dinastia ruríkida і Lituània · Lituània і Rússia ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Dinastia ruríkida і Moscou · Moscou і Rússia ·
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Dinastia ruríkida і Nóvgorod · Nóvgorod і Rússia ·
Oleg de Kíev
El príncep Oleg de Nóvgorod i Kíev Oleg de Nóvgorod o de Kíev, també conegut com a Oleh (eslau antic: Олег; en nòrdic antic: Helgi), fou un príncep vareg, fundador del poderós estat de la Rus de Kíev en unir aquests dominis als seus anteriors de Nóvgorod i traslladar la capital a la ciutat de Kíev.
Dinastia ruríkida і Oleg de Kíev · Oleg de Kíev і Rússia ·
Període Tumultuós
Serguei Ivanov. El Període Tumultuós (Сму́тное вре́мя, Smútnoie vrémia) fa referència a un període de la història de Rússia que comprèn l'interregne entre la mort del tsar Teodor I de Rússia de la dinastia ruríkida el 1598 i l'establiment de la dinastia Romànov el 1613.
Dinastia ruríkida і Període Tumultuós · Període Tumultuós і Rússia ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Dinastia ruríkida і Polònia · Polònia і Rússia ·
Principat de Txernígov
Sello de Oleg I de Txernígov. 1094 El Principat de Txernígov (Черниговское княжествоTxernigovskoe kniajestvo) o Principat de Txerníhiv (Чернігівське князівствоTxernihivske kniazivstvo) és un dels principats que formaven la Rus de Kíev, entre el i el i que va subsistir fins al.
Dinastia ruríkida і Principat de Txernígov · Principat de Txernígov і Rússia ·
Principat de Vladímir-Súzdal
El Principat de Vladímir-Suzdal, Gran Ducat de Vladímir-Suzdal (en rus: Владимиро-Суздальское княжество) o Rus de Vladimir-Suzdal (Владимирско-Суздальская Русь) va ser un els grans principats que van succeir a la Rus de Kíev com a principal potència eslava des de finals del fins a les acaballes del.
Dinastia ruríkida і Principat de Vladímir-Súzdal · Principat de Vladímir-Súzdal і Rússia ·
Rúrik
Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.
Dinastia ruríkida і Rúrik · Rúrik і Rússia ·
República de Nóvgorod
La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.
Dinastia ruríkida і República de Nóvgorod · Rússia і República de Nóvgorod ·
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Dinastia ruríkida і Rus · Rússia і Rus ·
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Dinastia ruríkida і Rus de Kíev · Rússia і Rus de Kíev ·
Sviatoslav I de Kíev
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).
Dinastia ruríkida і Sviatoslav I de Kíev · Rússia і Sviatoslav I de Kíev ·
Teodor I de Rússia
Teodor I de Rússia (o Teodor I Ivànovitx, en rus: Фёдор I Иванович) (Moscou, 31 de maig de 1557 - Moscou, 16/17 de gener de 1598) fou l'últim Tsar de Rússia de la dinastia ruríkida.
Dinastia ruríkida і Teodor I de Rússia · Rússia і Teodor I de Rússia ·
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Dinastia ruríkida і Tsarat Rus · Rússia і Tsarat Rus ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Dinastia ruríkida і Ucraïna · Rússia і Ucraïna ·
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Dinastia ruríkida і Ucraïnès · Rússia і Ucraïnès ·
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia ruríkida і Rússia
- Què tenen en comú Dinastia ruríkida і Rússia
- Semblances entre Dinastia ruríkida і Rússia
Comparació entre Dinastia ruríkida і Rússia
Dinastia ruríkida té 125 relacions, mentre que Rússia té 1238. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 2.20% = 30 / (125 + 1238).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia ruríkida і Rússia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: