Taula de continguts
70 les relacions: Abdalwadites, Abu Hammu II, Abu Taixufín II, Abu-l-Hàssan Alí, Abu-Yaqub Yússuf, Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, Abu-Zayyan I, Al-Àndalus, Alcalá la Real, Alcoi, Alfons IV de Portugal, Alfons XI de Castella, Algèria, Algesires, Amazics, Àrab, Batalla d'Alarcos, Batalla del riu Salado, Callosa d'en Sarrià, Castella, Comerç, Corona d'Aragó, Crevillent, Croada d'al-Mariyya, Dinastia almohade, Dinastia wattàssida, Emirat de Granada, Estret de Gibraltar, Exèrcit, Fes, Figuig, Gibraltar, Guerra de l'Estret, Hàfsida, Llengües amazigues septentrionals, Magrib, Mar Mediterrània, Marràqueix, Meknès, Moros i Cristians, Oceà Atlàntic, Ontinyent, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Pesta, Rota (Cadis), Setge d'Algesires, Setge de Gibraltar (1309), Sigilmasa, Sultà, ... Ampliar l'índex (20 més) »
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Veure Dinastia marínida і Abdalwadites
Abu Hammu II
Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.
Veure Dinastia marínida і Abu Hammu II
Abu Taixufín II
Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín II (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Veure Dinastia marínida і Abu Taixufín II
Abu-l-Hàssan Alí
Abu-l-Hàssan Alí (1297 – 24 de maig de 1351) fou el desè sobirà de la dinastia marínida de Fes.
Veure Dinastia marínida і Abu-l-Hàssan Alí
Abu-Yaqub Yússuf
Abu-Yaqub Yússuf an-Nàssir ibn Yaqub fou sultà del Marroc de la dinastia marínida (1286-1307).
Veure Dinastia marínida і Abu-Yaqub Yússuf
Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq
Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq fou sultà del Marroc de la dinastia marínida (1258-1286).
Veure Dinastia marínida і Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq
Abu-Zayyan I
Abu-Zayyan (I) Muhàmmad ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Zayyan I fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Veure Dinastia marínida і Abu-Zayyan I
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Dinastia marínida і Al-Àndalus
Alcalá la Real
Alcalá la Real és un municipi de la Província de Jaén (Espanya), situat a 71 km de la capital provincial, Jaén, i a 53 km de la ciutat de Granada.
Veure Dinastia marínida і Alcalá la Real
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Veure Dinastia marínida і Alcoi
Alfons IV de Portugal
Alfons IV de Portugal, dit el Brau (Lisboa, 1291 - ibíd., 1357), fou rei de Portugal (1325-1357).
Veure Dinastia marínida і Alfons IV de Portugal
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Veure Dinastia marínida і Alfons XI de Castella
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Dinastia marínida і Algèria
Algesires
Algesires (en castellà i oficialment Algeciras) és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Dinastia marínida і Algesires
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Dinastia marínida і Amazics
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Dinastia marínida і Àrab
Batalla d'Alarcos
La batalla d'Alarcos tingué lloc a la vora del castell d'Alarcos (en àrab, al-Arak), en un turó al costat del riu Guadiana, a prop de Ciudad Real, el 19 de juliol de 1195, entre les tropes del Regne de Castella d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade d'Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, comandades per Abu-Yahya ibn Abi-Hafs.
Veure Dinastia marínida і Batalla d'Alarcos
Batalla del riu Salado
Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.
Veure Dinastia marínida і Batalla del riu Salado
Callosa d'en Sarrià
Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.
Veure Dinastia marínida і Callosa d'en Sarrià
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Dinastia marínida і Castella
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Dinastia marínida і Comerç
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Dinastia marínida і Corona d'Aragó
Crevillent
Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.
Veure Dinastia marínida і Crevillent
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Veure Dinastia marínida і Croada d'al-Mariyya
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Dinastia marínida і Dinastia almohade
Dinastia wattàssida
La dinastia wattàssida en el moment de màxima expansió La dinastia wattàssida o dels Banu Wattàs fou una dinastia musulmana d'origen amazic zeneta que governà al Marroc entre 1472 i 1550.
Veure Dinastia marínida і Dinastia wattàssida
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Dinastia marínida і Emirat de Granada
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Veure Dinastia marínida і Estret de Gibraltar
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Dinastia marínida і Exèrcit
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Veure Dinastia marínida і Fes
Figuig
Figuig o Figig o Ifiyey (o) és una ciutat amaziga del Marroc, prop de les muntanyes de l'Alt Atles, a la frontera amb Algèria, a la regió de l'Oriental, província de Figuig.
Veure Dinastia marínida і Figuig
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Dinastia marínida і Gibraltar
Guerra de l'Estret
La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.
Veure Dinastia marínida і Guerra de l'Estret
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Veure Dinastia marínida і Hàfsida
Llengües amazigues septentrionals
Les llengües amazigues septentrionals són una sub-família de les llengües amazigues parlades d'un extrem a un altre del Magrib.
Veure Dinastia marínida і Llengües amazigues septentrionals
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Dinastia marínida і Magrib
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Dinastia marínida і Mar Mediterrània
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Veure Dinastia marínida і Marràqueix
Meknès
Meknès, antigament Mequines, és una ciutat del nord del Marroc, situada a 130 km de la capital, Rabat, i a 60 km de Fes.
Veure Dinastia marínida і Meknès
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Veure Dinastia marínida і Moros i Cristians
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Dinastia marínida і Oceà Atlàntic
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Dinastia marínida і Ontinyent
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Dinastia marínida і Península Ibèrica
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Dinastia marínida і Pere el Cerimoniós
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Veure Dinastia marínida і Pesta
Rota (Cadis)
Rota és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya.
Veure Dinastia marínida і Rota (Cadis)
Setge d'Algesires
El setge d'Algesires fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret que tingué lloc entre 1342 i 1344.
Veure Dinastia marínida і Setge d'Algesires
Setge de Gibraltar (1309)
El setge de Gibraltar de 1309 fou una empresa bèl·lica que va tenir lloc l'any 1309, durant el regnat de Ferran IV de Castella en el transcurs de la Reconquesta.
Veure Dinastia marínida і Setge de Gibraltar (1309)
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Veure Dinastia marínida і Sigilmasa
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Veure Dinastia marínida і Sultà
Tarifa
Tarifa és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya, a la punta meridional d'Europa a la costa europea de l'Estret de Gibraltar a poc més de 13 km d'Àfrica.
Veure Dinastia marínida і Tarifa
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure Dinastia marínida і Tlemcen
Yússuf I
Yússuf I —en àrab يوسف, Yūsuf— (Granada, 1318 - 1354) va ser rei de Granada, el setè de la dinastia nassarita entre 1333 i 1354.
Veure Dinastia marínida і Yússuf I
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Dinastia marínida і Zenetes
1195
Països Catalans.
Veure Dinastia marínida і 1195
1224
Països Catalans.
Veure Dinastia marínida і 1224
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Dinastia marínida і 1248
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Dinastia marínida і 1263
1268
;Països catalans.
Veure Dinastia marínida і 1268
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Veure Dinastia marínida і 1327
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Dinastia marínida і 1330
1339
;Països Catalans.
Veure Dinastia marínida і 1339
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Veure Dinastia marínida і 1340
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Dinastia marínida і 1341
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Dinastia marínida і 1343
1349
;Països Catalans.
Veure Dinastia marínida і 1349
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Dinastia marínida і 1354
1374
;Països Catalans.
Veure Dinastia marínida і 1374
1465
; Països Catalans.
Veure Dinastia marínida і 1465
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia marínida і 30 d'octubre
També conegut com Banu Marín, Benimerina, Benimerins, Benimerí, Imperi marínida, Marínida, Marínides, Sultanat marínida.