Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dinastia marwànida (Diyarbakir)

Índex Dinastia marwànida (Diyarbakir)

La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.

56 les relacions: Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, Ahlat, Al-Hàkim (fatimita), Al-Mustànsir (fatimita), Àdud-ad-Dawla, Badh, Buwàyhides, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Cizre, Dinastia, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Diyarbakır, Edessa (Mesopotàmia), Emir, Enciclopèdia de l'Islam, Hamdànides, Hègira, Heskîf, Imperi Seljúcida, Khutba, Kurds, Mesopotàmia, Mirdàsides, Mossul, Nasr-ad-Dawla Àhmad, Nizip, Samsam-ad-Dawla, Silvan, Sultan-ad-Dawla, Tir, Toghril Beg I, Uqayl, Uqàylides, Visir, 1011, 1037, 1038, 1054, 1055, 1057, 1061, 1062, 1063, 1079, 1085, 1096, 978, ..., 983, 989, 990, 992, 993, 997. Ampliar l'índex (6 més) »

Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí

Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, conegut com al-wazir al-Maghribi (‘el visir al-Maghribí’) i com a al-Kàmil Dhu-l-wizaratayn, (Alep 981 - Mayyafarikin 1017) fou un visir abbàssida de la família dels Banu l-Maghribí.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí · Veure més »

Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Ahlat · Veure més »

Al-Hàkim (fatimita)

Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »

Al-Mustànsir (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »

Àdud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Àdud-ad-Dawla · Veure més »

Badh

Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Badh · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Buwàyhides · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Califa · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Califat Fatimita · Veure més »

Cizre

Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar). Té una estació de frontera. Una antiga via romana va entre la ciutat i Nisibin i Mardin. L'antiga muralla tenia tres portes, i una part encara es conserva però restaurada. El castell dels emirs kurds de Cizre es troba al nord de la ciutat. L'emir Badr al-Din Lulu va construir una mesquita al que va substituir l'antiga gran mesquita. Les ruïnes d'un pont amb un arc únic de 28 metres, són a pocs quilòmetres al sud. La ciutat tenia 9560 habitants el 1890, però va perdre gran part dels seus habitants al començament del per les matances d'armenis i assiris, i el 1940 només eren 5575. Va pujar a 6473 el 1960; va començar a crèxier als anys vuitanta i el 2000 va arribar a 84.752 habitants. Segons una tradició va ser fundada per al-Hasan ibn Umar al-Khattab al-Taghlibi (mort vers 865) però una altra l'atribueix a Ardashir Babakan. El nom arameu de la ciutat era Djazarta de Kardu encara esmentat als textos cristians als segles  i. Podria ser l'antiga Bazabda on Alexandre el Gran va creuar el Tigris. La ciutat dependia de Mossul al; va estar al en poder dels marwànides; el 1102 va ser governada per Shams al-Dawla Djakarmish, antic mameluc del seljúcida Malik Shah; al estava en mans dels zengites que el 1146 van nomenar Izz al-Din Abu Bakr al-Dubaysi com a governador; el 1158 estava en mans dels kurds Bashnawi quan fou conquerida per Kutb al-Din Mawdud ibn Zengi; el seu període més important fou al quan va ser governada per dues famílies de savis i religiosos, els Banu l-Athir i els Banu Abd al-Karim al-Djazari. Al fou objecte de disputa entre safàvides i otomans i els kurds locals van demanar la protecció otomana a canvi de conservar una gran independència, sota la direcció de la dinastia dels Hamidiyya. Amb Sayyid Ahmad, que governava el 1535, va dominar fins i tot Mossul. Va rebre nombrosos fugitius cristians d'Irbil el 1566. La ciutat va restar autonoma fins al que es van imposar a la regió el 1833 i a la ciutat el 1836, i va esdevenir capçalera d'un kada.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Cizre · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Dinastia · Veure més »

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Diyar Múdar · Veure més »

Diyar Rabia

Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Diyar Rabia · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Diyarbakır · Veure més »

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »

Emir

Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Emir · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Hamdànides · Veure més »

Hègira

Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Hègira · Veure més »

Heskîf

Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Heskîf · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Imperi Seljúcida · Veure més »

Khutba

La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Khutba · Veure més »

Kurds

Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Kurds · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Mesopotàmia · Veure més »

Mirdàsides

La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Mirdàsides · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Mossul · Veure més »

Nasr-ad-Dawla Àhmad

Nasr-ad-Dawla Abu-Nasr Àhmad ibn Marwan, més conegut senzillament com a Nasr-ad-Dawla Àhmad, fou emir de la dinastia marwànida de Diyarbakir.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Nasr-ad-Dawla Àhmad · Veure més »

Nizip

Nizip (en àrab: نصيبين, Nisibis o Nasibin al-Rum, en kurd: Belqîs) és una ciutat i districte de la província de Gaziantep a Turquia.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Nizip · Veure més »

Samsam-ad-Dawla

Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Samsam-ad-Dawla · Veure més »

Silvan

Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Silvan · Veure més »

Sultan-ad-Dawla

Abu-Xujà Firuz Sultan-ad-Dawla ibn Bahà-ad-Dawla (?, vers 1000-Xiraz, 1024) fou un emir buwàyhida de Fars i l'Iraq (1012-1024).

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Sultan-ad-Dawla · Veure més »

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Tir · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Toghril Beg I · Veure més »

Uqayl

Els uqayl o Banu Uqayl fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Uqayl · Veure més »

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Uqàylides · Veure més »

Visir

Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Visir · Veure més »

1011

El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1011 · Veure més »

1037

El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1037 · Veure més »

1038

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1038 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1054 · Veure més »

1055

El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1055 · Veure més »

1057

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1057 · Veure més »

1061

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1061 · Veure més »

1062

El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1062 · Veure més »

1063

El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1063 · Veure més »

1079

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1079 · Veure més »

1085

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1085 · Veure més »

1096

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 1096 · Veure més »

978

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 978 · Veure més »

983

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 983 · Veure més »

989

El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 989 · Veure més »

990

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 990 · Veure més »

992

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 992 · Veure més »

993

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 993 · Veure més »

997

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia marwànida (Diyarbakir) і 997 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »