Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia jalayírida і Tamerlà
Dinastia jalayírida і Tamerlà tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Ahmad ibn Uways, Amir Wali ibn Ali Hindu, Ardabil, Bagdad, Barquq, Eufrates, Genguis Khan, Gorgan, Gorgan (ciutat), Iraq, Isfahan, Jalàyir, Kemah (Erzincan), Mahmud Ghazan, Mardin, Miran Xah, Muzaffàrida, Pèrsia, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Rayy, Sarbadàrida, Sultaniyya, Tabriz, Timúrides, Xah Xuia, Xiraz.
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Ahmad ibn Uways і Dinastia jalayírida · Ahmad ibn Uways і Tamerlà ·
Amir Wali ibn Ali Hindu
Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.
Amir Wali ibn Ali Hindu і Dinastia jalayírida · Amir Wali ibn Ali Hindu і Tamerlà ·
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Ardabil і Dinastia jalayírida · Ardabil і Tamerlà ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Dinastia jalayírida · Bagdad і Tamerlà ·
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Barquq і Dinastia jalayírida · Barquq і Tamerlà ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Dinastia jalayírida і Eufrates · Eufrates і Tamerlà ·
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Dinastia jalayírida і Genguis Khan · Genguis Khan і Tamerlà ·
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Dinastia jalayírida і Gorgan · Gorgan і Tamerlà ·
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Dinastia jalayírida і Gorgan (ciutat) · Gorgan (ciutat) і Tamerlà ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Dinastia jalayírida і Iraq · Iraq і Tamerlà ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Dinastia jalayírida і Isfahan · Isfahan і Tamerlà ·
Jalàyir
Jalàyir o jalàïr fou una tribu que existia al, classificada entre els mongols.
Dinastia jalayírida і Jalàyir · Jalàyir і Tamerlà ·
Kemah (Erzincan)
Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.
Dinastia jalayírida і Kemah (Erzincan) · Kemah (Erzincan) і Tamerlà ·
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Dinastia jalayírida і Mahmud Ghazan · Mahmud Ghazan і Tamerlà ·
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Dinastia jalayírida і Mardin · Mardin і Tamerlà ·
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Dinastia jalayírida і Miran Xah · Miran Xah і Tamerlà ·
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Dinastia jalayírida і Muzaffàrida · Muzaffàrida і Tamerlà ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Dinastia jalayírida і Pèrsia · Pèrsia і Tamerlà ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Dinastia jalayírida і Província de Fars · Província de Fars і Tamerlà ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Dinastia jalayírida і Qara Qoyunlu · Qara Qoyunlu і Tamerlà ·
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Dinastia jalayírida і Rayy · Rayy і Tamerlà ·
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Dinastia jalayírida і Sarbadàrida · Sarbadàrida і Tamerlà ·
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Dinastia jalayírida і Sultaniyya · Sultaniyya і Tamerlà ·
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Dinastia jalayírida і Tabriz · Tabriz і Tamerlà ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Dinastia jalayírida і Timúrides · Tamerlà і Timúrides ·
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Dinastia jalayírida і Xah Xuia · Tamerlà і Xah Xuia ·
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia jalayírida і Tamerlà
- Què tenen en comú Dinastia jalayírida і Tamerlà
- Semblances entre Dinastia jalayírida і Tamerlà
Comparació entre Dinastia jalayírida і Tamerlà
Dinastia jalayírida té 153 relacions, mentre que Tamerlà té 409. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 4.80% = 27 / (153 + 409).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia jalayírida і Tamerlà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
