Similituds entre Dinastia jalayírida і Il-kanat
Dinastia jalayírida і Il-kanat tenen 48 coses en comú (en Uniopèdia): Abu Said Bahadur Khan, Amir Coban, Anatòlia, Arghun Khan, Arpa Khan, Azerbaidjan, Bagdad, Bagdad Khatun, Baidu, Cobànides, Delsad Khatun, Derbent, Dimaskh Khwadja, Diyarbakır, Egipte, Eufrates, Geòrgia, Genguis Khan, Gran Khorasan, Hasan Buzurg, Hasan Kücük, Hülegü, Horda d'Or, Iraq, Isfahan, Kirman, Mahmud Ghazan, Mamelucs, Maragha, Màlik Aixraf, ..., Naxçıvan, Oljeitu, Pèrsia, Província de Fars, Sarbadàrida, Sati Beg, Síria, Surgan, Tabriz, Togha Temur (il-kànida), Tolui, Xiraz, Yaghi Basti, Yazd, 16 de juliol, 18 de maig, 24 de juliol, 30 de novembre. Ampliar l'índex (18 més) »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Abu Said Bahadur Khan і Dinastia jalayírida · Abu Said Bahadur Khan і Il-kanat ·
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Amir Coban і Dinastia jalayírida · Amir Coban і Il-kanat ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Dinastia jalayírida · Anatòlia і Il-kanat ·
Arghun Khan
Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.
Arghun Khan і Dinastia jalayírida · Arghun Khan і Il-kanat ·
Arpa Khan
Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.
Arpa Khan і Dinastia jalayírida · Arpa Khan і Il-kanat ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Dinastia jalayírida · Azerbaidjan і Il-kanat ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Dinastia jalayírida · Bagdad і Il-kanat ·
Bagdad Khatun
Bagdad Khatun (? - 30 de novembre de 1335) fou una reina consort de Pèrsia sota els Il-kan.
Bagdad Khatun і Dinastia jalayírida · Bagdad Khatun і Il-kanat ·
Baidu
* Pel kan mongol de Pèrsia, vegeu Baydu Baidu (百度) és un motor de cerca en llengua xinesa amb seu a Pequín fundat el 2000 per Robin Li i Eric Xu.
Baidu і Dinastia jalayírida · Baidu і Il-kanat ·
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Cobànides і Dinastia jalayírida · Cobànides і Il-kanat ·
Delsad Khatun
Delshad Khatun o Dilshad Khatun —; Delsad vol dir ‘bon cor’— fou una princesa persa de la família dels cobànides, filla del visir cobànida Dimaskh Khwadja i neta d'Amir Coban.
Delsad Khatun і Dinastia jalayírida · Delsad Khatun і Il-kanat ·
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Derbent і Dinastia jalayírida · Derbent і Il-kanat ·
Dimaskh Khwadja
Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.
Dimaskh Khwadja і Dinastia jalayírida · Dimaskh Khwadja і Il-kanat ·
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Dinastia jalayírida і Diyarbakır · Diyarbakır і Il-kanat ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Dinastia jalayírida і Egipte · Egipte і Il-kanat ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Dinastia jalayírida і Eufrates · Eufrates і Il-kanat ·
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Dinastia jalayírida і Geòrgia · Geòrgia і Il-kanat ·
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Dinastia jalayírida і Genguis Khan · Genguis Khan і Il-kanat ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Dinastia jalayírida і Gran Khorasan · Gran Khorasan і Il-kanat ·
Hasan Buzurg
Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.
Dinastia jalayírida і Hasan Buzurg · Hasan Buzurg і Il-kanat ·
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Dinastia jalayírida і Hasan Kücük · Hasan Kücük і Il-kanat ·
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Dinastia jalayírida і Hülegü · Hülegü і Il-kanat ·
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Dinastia jalayírida і Horda d'Or · Horda d'Or і Il-kanat ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Dinastia jalayírida і Iraq · Il-kanat і Iraq ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Dinastia jalayírida і Isfahan · Il-kanat і Isfahan ·
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Dinastia jalayírida і Kirman · Il-kanat і Kirman ·
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Dinastia jalayírida і Mahmud Ghazan · Il-kanat і Mahmud Ghazan ·
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Dinastia jalayírida і Mamelucs · Il-kanat і Mamelucs ·
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Dinastia jalayírida і Maragha · Il-kanat і Maragha ·
Màlik Aixraf
Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.
Dinastia jalayírida і Màlik Aixraf · Il-kanat і Màlik Aixraf ·
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Dinastia jalayírida і Naxçıvan · Il-kanat і Naxçıvan ·
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Dinastia jalayírida і Oljeitu · Il-kanat і Oljeitu ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Dinastia jalayírida і Pèrsia · Il-kanat і Pèrsia ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Dinastia jalayírida і Província de Fars · Il-kanat і Província de Fars ·
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Dinastia jalayírida і Sarbadàrida · Il-kanat і Sarbadàrida ·
Sati Beg
Al-sultana al-radila Sati Beg Khan Khallad Allah Mulkaha (morta després de 1345) fou una princesa il-kànida que va arribar a ocupar el tron de Pèrsia del 1338 al 1339 i com a consort del 1339 al 1343 (en rebel·lió de 1343 a vers 1346).
Dinastia jalayírida і Sati Beg · Il-kanat і Sati Beg ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Dinastia jalayírida і Síria · Il-kanat і Síria ·
Surgan
Sūrḡān o Sorḡān fou un príncep cobànida, fill d'Amir Coban i Sati Beg, que fou governador i senyor de Karabagh i de l'Iraq Ajamita.
Dinastia jalayírida і Surgan · Il-kanat і Surgan ·
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Dinastia jalayírida і Tabriz · Il-kanat і Tabriz ·
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Dinastia jalayírida і Togha Temur (il-kànida) · Il-kanat і Togha Temur (il-kànida) ·
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Dinastia jalayírida і Tolui · Il-kanat і Tolui ·
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Dinastia jalayírida і Xiraz · Il-kanat і Xiraz ·
Yaghi Basti
Yaghi Basti (mort vers 1344) fou un príncep cobànida, temporal senyor de Fars.
Dinastia jalayírida і Yaghi Basti · Il-kanat і Yaghi Basti ·
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Dinastia jalayírida і Yazd · Il-kanat і Yazd ·
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
16 de juliol і Dinastia jalayírida · 16 de juliol і Il-kanat ·
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
18 de maig і Dinastia jalayírida · 18 de maig і Il-kanat ·
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
24 de juliol і Dinastia jalayírida · 24 de juliol і Il-kanat ·
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
30 de novembre і Dinastia jalayírida · 30 de novembre і Il-kanat ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia jalayírida і Il-kanat
- Què tenen en comú Dinastia jalayírida і Il-kanat
- Semblances entre Dinastia jalayírida і Il-kanat
Comparació entre Dinastia jalayírida і Il-kanat
Dinastia jalayírida té 153 relacions, mentre que Il-kanat té 218. Com que tenen en comú 48, l'índex de Jaccard és 12.94% = 48 / (153 + 218).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia jalayírida і Il-kanat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: