Similituds entre Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic
Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 344 coses en comú (en Uniopèdia): ABC-Clio, Absolutisme, Albert I de Prússia, Albert VI d'Habsburg, Albrecht von Wallenstein, Alemany, Alemanya, Alta Àustria, Ambrosi Spinola, Ansbach, Antiga Confederació Suïssa, Arquebisbat de Magdeburg, Artois, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Ínterim d'Augsburg, Àustria, Baixa Àustria, Balcans, Baltasar Carles d'Àustria, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Blenheim, Batalla de Dornach, Batalla de Höchstädt, Batalla de Hohenlinden, Batalla de Jemappes, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Lützen (1632), Batalla de Leuthen, Batalla de Marengo, ..., Batalla de Mühlberg, Batalla de Mohács (1526), Batalla de Mohács (1687), Batalla de Nördlingen (1634), Batalla de Pavia, Batalla de Praga (1757), Batalla de Sant Gotard (1664), Batalla de Schellenberg, Batalla de Valmy, Baviera, Bayreuth, Bèlgica, Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Minden, Bohèmia, Borgonya, Brandenburg-Prússia, Breisach, Bremen, Buda (ciutat), Budapest, Butlla d'or de 1356, Calvinisme, Camí dels espanyols, Cambridge, Carlemany, Carles II d'Àustria Interior, Carles II de Castella, Carles IV de Lorena, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V de Lorena, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles X Gustau de Suècia, Casa de Luxemburg, Castella, Catolicisme, Climent VII, Companyia de Jesús, Comtat del Tirol, Concili de Trento, Confederació de Bar, Confederació de Polònia i Lituània, Confederació del Rin, Confessió d'Augsburg, Conrad IV d'Alemanya, Contrareforma, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cristià IV, Cristina de Suècia, Danubi, De facto, Decàpolis alsaciana, Decrets de Nova Planta, Defenestració de Praga, Despotisme il·lustrat, Dieta d'Augsburg, Dieta de Worms, Dieta Imperial, Dinamarca, Dinastia dels Habsburg, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Dresden, Ducat d'Estíria, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Eger, Electorat de Baviera, Electorat de Saxònia, Electorat del Palatinat, Elionor d'Àustria, Enric de Prússia (1726-1802), Enric II de Navarra, Església Catòlica Romana, Eslavònia, Eslovènia, Espanya, Estanislau August Poniatowski, Estat nació, Estats de Savoia, Esteve Bathory, Eugeni de Savoia, Europa, Europa Central, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran I d'Àustria, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II d'Habsburg, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran Maria de Baviera, Flandes, França, Franc Comtat, Francesc I d'Àustria, Francesc I de França, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frankfurt del Main, Frederic August I de Saxònia, Frederic el Gran, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic V del Palatinat, Güelfs i gibel·lins, Giulio Raimondo Mazzarino, Gran Guerra Turca, Guerra d'Esmalcalda, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra de Suàbia, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió bavaresa, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Set Anys, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra franco-índia, Guerra Francoholandesa, Guerra italiana del 1521-1526, Guerra russo-turca (1735-1739), Guerres otomanes a Europa, Guillem el Savi, Guillem II d'Holanda, Gustau II Adolf, Hannover, Hongria, Illes Canàries, Imperi Austríac, Imperi Habsburg, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperi Suec, Inn (riu), Isabel I de Castella, Itàlia, Jean Victor Moreau, Joan I d'Hongria, Joan II Casimir Vasa, Joan III Sobieski, John Churchill (1r duc de Marlborough), Jordi II del Regne Unit, Jornada d'Alger (1541), Jornada de Tunis, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Juliol, Jutlàndia, Karlovac, Ladislau el Pòstum, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llatí, Llei Sàlica, Lliga Catòlica (1609), Lliga d'Esmalcalda, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis de França, Lluís II d'Hongria, Lluís Josep de Borbó-Condé, Lluís XIII de França, Lluís XVI de França, Longwy, Lorena, Lusàcia, Luteranisme, Luxemburg, Manifest de Brunswick, Mar Bàltica, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria Antonieta d'Àustria, Maria de Borgonya, Maria Teresa I d'Àustria, Martí Luter, Maties Corví, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maurici de Saxònia, Maximilià I de Baviera, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià III Josep de Baviera, Múnic, Münster, Mecklenburg (regió), Napoleó Bonaparte, Navarra, Neerlandès, Niça, Oświęcim, Oruç Reis, Osnabrück, Oxford University Press, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Pau d'Augsburg, Pau de Cambrai, Pau de Crépy, Pau de Praga (1635), Pau de Westfàlia, Pest, Petita Polònia, Pius IV, Polònia, Pomerània, Pomerània Occidental, Praga, Pragmàtica sanció, Pragmàtica Sanció del 1713, Príncep d'Astúries, Príncep elector, Prússia, Primera Coalició, Primera República Francesa, Protestantisme, Província de Càceres, Províncies Unides, Rússia, Reforma Protestant, Regne d'Hongria, Regne d'Hongria (medieval), Regne de Baviera, Regne de Bohèmia, Regne de Dinamarca, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Polònia, Regne de Württemberg, Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit, Rei dels Romans, República Batava, República de Venècia, República Lígur, Rin, Rodolf I d'Alemanya, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Santa Lliga (1684), Saqueig de Roma (1527), Savoia (regió), Saxònia, Sàpiens, Sèrbia, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon II August, Segle XIV, Segona Coalició, Segona Guerra del Nord, Setge de Viena (1529), Silèsia, Solimà I el Magnífic, Solimà II, Suècia, Suïssa, Sundgau, Tercera Coalició, Tirol, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'Oliwa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Berlín (1742), Tractat de Campo Formio, Tractat de Chambord, Tractat de Hubertusburg, Tractat de Karlowitz, Tractat de Lunéville, Tractat de Madrid (1526), Tractat de Nimega, Tractat de Pressburg, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat de Teschen, Tractat de Versalles (1756), Tractat de Viena (1725), Tractat de Westminster (1756), Transsilvània, Tres Bisbats, Treva de Niça, Treva dels dotze anys, Treviso, Tribunal de la Cambra Imperial, Trieste, Turcs, Valàquia, Valtellina, Venècia, Verdun (Mosa), Viena, Wieliczka, Wismar, Worms, 1 d'agost, 18 de juny, 19 de març, 20 d'abril, 20 d'octubre, 21 de setembre, 24 de gener, 29 d'agost, 3 de febrer, 6 d'agost, 6 de maig, 6 de novembre, 9 de desembre. Ampliar l'índex (314 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
ABC-Clio і Dinastia dels Habsburg · ABC-Clio і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Dinastia dels Habsburg · Absolutisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Albert I de Prússia
Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.
Albert I de Prússia і Dinastia dels Habsburg · Albert I de Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Albert VI d'Habsburg
Albert VI d'Habsburg anomenat el Noble o el Pròdig (nascut el 12 de desembre de 1418 a Viena; mort el 2 de desembre de 1463 a Viena) fou un membre de casa d'Habsburg, duc de l'Àustria Interior (Estíria, Caríntia i Carniola) i després arxiduc d'Àustria.
Albert VI d'Habsburg і Dinastia dels Habsburg · Albert VI d'Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Albrecht von Wallenstein
Albrecht Wenzel Eusebius von Wallenstein, en txec:Albrecht Václav Eusebius z Valdštejna),Schiller, Friedrich. (1911) Schiller's Wallenstein, Macmillan també com von Waldstein, va ser un príncep de Bohèmia, un polític i un dirigent militar durant la Guerra dels 30 Anys (1618–48). Va ser governant del Ducat de Friedland del nord de Bohèmia. Wallenstein va ser alliberat del servei el 13 d'agost de 1630 després que Ferdinand II en temés l'ambició. Wallenstein va ser assassinat a Cheb, Bohèmia, per un dels oficials del seu exèrcit, Walter Devereux, que disposava de l'aprovació de l'emperador Ferdinand II.
Albrecht von Wallenstein і Dinastia dels Habsburg · Albrecht von Wallenstein і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Dinastia dels Habsburg · Alemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Dinastia dels Habsburg · Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alta Àustria
L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.
Alta Àustria і Dinastia dels Habsburg · Alta Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ambrosi Spinola
Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.
Ambrosi Spinola і Dinastia dels Habsburg · Ambrosi Spinola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ansbach
Ansbach és una ciutat independent, la capital de la Regierungsbezirk de Mittelfranken o Francònia del Mig o Francònia Central, a l'estat federat de Baviera (Alemanya).
Ansbach і Dinastia dels Habsburg · Ansbach і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Antiga Confederació Suïssa
La Confederació Suïssa va ser la precursora de la Suïssa actual.
Antiga Confederació Suïssa і Dinastia dels Habsburg · Antiga Confederació Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Arquebisbat de Magdeburg
LArquebisbat de Magdeburg (alemany Erzbistum Magdeburg) fou una arxidiòcesi de l'Església catòlica Romana i un Principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic centrat a la ciutat de Magdeburg, al riu Elba.
Arquebisbat de Magdeburg і Dinastia dels Habsburg · Arquebisbat de Magdeburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Artois і Dinastia dels Habsburg · Artois і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Arxiduc d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Arxiduc d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Arxiducat d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Arxiducat d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ínterim d'Augsburg
Línterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda.
Ínterim d'Augsburg і Dinastia dels Habsburg · Ínterim d'Augsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Dinastia dels Habsburg · Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Baixa Àustria
Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.
Baixa Àustria і Dinastia dels Habsburg · Baixa Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Balcans і Dinastia dels Habsburg · Balcans і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Baltasar Carles d'Àustria
Baltasar Carles Domènec d'Àustria i de Borbó (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) anomenat usualment només Baltasar Carles, va ser infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal entre 1632 i 1646, però no va arribar a regnar a causa de la seva mort prematura.
Baltasar Carles d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Baltasar Carles d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Batalla d'Austerlitz і Dinastia dels Habsburg · Batalla d'Austerlitz і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Blenheim
La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.
Batalla de Blenheim і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Blenheim і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Dornach
La Batalla de Dornach del 22 de juliol de 1499 va ser l'última confrontació militar entre la Lliga de Suàbia, al comandament del comte Enric de Fürstenberg, i la Confederació Suïssa durant la Guerra de Suàbia.
Batalla de Dornach і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Dornach і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Höchstädt
La (primera) batalla de Höchstädt (també es pot trobar escrit com a Hoechstaedt, sense que això n'afecti la pronúncia) es va disputar el 20 de setembre de 1703, prop de Höchstädt o Hoechstaedt a Baviera, i va acabar amb una victòria de les tropes franc-bavareses, comandades pel mariscal Claude Louis Hector de Villars contra els austríacs, comandats pel general Limburg Styrum.
Batalla de Höchstädt і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Höchstädt і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Hohenlinden
La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.
Batalla de Hohenlinden і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Hohenlinden і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Jemappes
La batalla de Jemappes entre Àustria i França va tenir lloc al 6 de novembre de 1792 a Jemappes, un poble prop de Mons als Països Baixos austríacs, actualment a Hainaut a Bèlgica.
Batalla de Jemappes і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Jemappes і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de la Muntanya Blanca
La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.
Batalla de la Muntanya Blanca і Dinastia dels Habsburg · Batalla de la Muntanya Blanca і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Lützen (1632)
La Batalla de Lützen (16 novembre de 1632) fou una de les batalles més importants de la guerra dels Trenta Anys.
Batalla de Lützen (1632) і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Lützen (1632) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Leuthen
Quadre que reflecteix la cruenta batalla de Leuthen Batalla de Leuthen (També coneguda com la batalla de Lissa, és una batalla de la Guerra dels Set Anys que va tenir lloc el 5 de desembre de 1757, prop de Leuthen, Silèsia. El regne de Prússia de Frederic II hi va aixafar l'exèrcit imperial del Sacre Imperi. La victòria aconseguida Rossbach, a l'extrem occidental del teatre d'operacions, a més de ser d'un efecte moral grandíssim per a les tropes de Frederic II, li permetia córrer a l'extrem oriental, a la Silèsia, on el príncep de Lorena havia vençut l'exèrcit prussià, fent presoner el seu general, el príncep de Baver, en prendre la plaça de Breslau (avui Wroclaw). El dia 12 de novembre de 1757 va sortir Frederic II de Leipzig amb uns 14.000 homes, arribant el 28 al punt on desemboca el Katzbach al Oder. A Parchwitz va esperar l'aproximació del seu exèrcit de Silèsia que havia fet trucar, i que, manat pel general Zieten, era a Głogów. El 2 de desembre va arribar el general Zieten amb 20.000 homes, de sort que el total de les forces de Federico II va pujar a 34.000 soldats, dels quals 12.000 mil eren de cavalleria, comptant, a més, 167 canons. Després de reanimar l'esperit de l'exèrcit de Silèsia i deixar-lo descansar diversos dies, el 5 de desembre a l'alba, va emprendre un avenç ofensiu, aprofitant l'ocasió d'haver abandonat l'exèrcit austríac les seves línies fortificades davant de Breslau per prendre posicions a camp obert estenent-se els seus 90.000 homes des de Nippern, on recolzava la seva ala dreta, fins a més enllà de Sagschütz i estan el centre prop de Probelwitz i Leuthen. L'avantguarda prussiana va trobar-se amb un destacament enemic prop de Borna, i després de derrotar-lo va ocupar unes altures, des de les quals podia dominar-se tot el camp de l'adversari. En un ràpid reconeixement va comprendre Frederic que havia de dirigir l'atac principal contra l'ala esquerra, que s'estenia sobre un turó cobert d'avets, però que estava mal recolzada, ja que amo d'aquesta posició tindria a favor seu l'avantatge del terreny, que des d'allà baixava en suau pendent fins a Nippern, on hi havia l'extrema dreta de l'enemic. Perquè l'èxit coronés el pla de batalla, calia enganyar al príncep de Lorena, fent creure que l'objectiu anava a ser Nippern, les avançades del qual havien patit ja el primer embat de la cavalleria prussiana, i així va succeir, doncs el de Lorena, el veure en fugida el destacament de Borna, va creure imminent un atac sobre la seva ala dreta, i la va reforçar a costa de la seva segona línia i d'una part de la cavalleria de l'ala esquerra, que va partir al galop. Frederic, després de deixar enfront a Borna uns batallons, va portar gairebé tot el seu exèrcit cap a la dreta, travessant una plana que es domina des de Leuthen i Frobelwitz, desapareixent després darrere de les altures, al peu del qual estan els llogarets de Radaxdorf i Lobetinz. El príncep Carles i el feldmariscal Daum, que van creure que Frederic es retirava, van cometre l'error de no perseguir-lo, i van deixar que acabés la maniobra amb tota tranquil·litat, establint el fort de l'exèrcit al llogaret de Schriegwitz, exactament davant del bosc d'avets de Sagschütz, des de la posició del qual, a la una de la tarda, va emprendre l'atac. El general Wedell, cap de l'avantguarda, va atacar el flanc esquerre austríac, manat per Nadasdy, que va demanar reforços al príncep Carles, sense que les seves peticions fossin ateses. La superioritat de l'artilleria prussiana va començar a decidir el combat, i va donar lloc a que la infanteria s'apoderés de l'altura de Sagschütz, retrocedint les tropes que l'ocupaven vers Gohlau, on van tractar de constituir una nova línia de batalla, intent impedit per un atac de la cavalleria que va posar en fugida tota l'ala esquerra austríaca, la qual no va parar fins al bosc de Rathen, on va tractar de refer-se i formar de nou. El contratemps sofert en un dels seus flancs va canviar la línia sensiblement recta adoptada per Lorena, en una línia angular, amb el vèrtex a Leuthen, que va resultar, així, la clau del camp. Cap a aquesta posició va avançar, sense deixar-se intimidar pels obstacles, l'ala dreta prussiana, seguida pel gruix de l'exèrcit. La lluita per apoderar-se de Leuthen fou horrible i obstinadíssima, i quan en van ser amos els prussians, es van trobar que les masses d'infants austríaca feien un foc tan horrorós com mortífer contra els que intentaven passar més enllà del llogaret. Eren les quatre de la tarda, i al centre hi havia la lluita indecisa, quan el general Lucchesi, que va arribar amb la cavalleria de la dreta austríaca, va voler decidir la batalla carregant contra el flanc de la infanteria prussiana, que creia sense suport, a el precís moment en què la cavalleria de l'ala esquerra prussiana, manada per Driesen i obeint ordres de Frederic, anava a llançar-se sobre les seves masses de genets, sortint de darrere de Radexdorf on estava oculta. Va ser tan impetuós l'atac de Driesen, que va atropellar completament la cavalleria enemiga, obligant-la a refugiar-se darrere de la infanteria de l'ala dreta, que, en veure fugir els genets, van abandonar l'artilleria i van emprendre la fugida. Poc abans havien desaparegut les massa d'infanteria amuntegades darrere de Leuthen, no quedant al camp de batalla més que quatre heroics batallons, apostats en un turó davant de la ciutat, on es van sostenir fins que sorpresos per rereguarda per forces de cavalleria, van ser fets presoners. Al capvespre, la victòria dels prussians era completa; l'enemic fugia en terrible desordre a l'altre costat del Weistritz, i només la seva ala esquerra podia emprendre una retirada una mica ordenada, gràcies a la intel·ligent direcció de Nadasdy.
Batalla de Leuthen і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Leuthen і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Marengo
La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.
Batalla de Marengo і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Marengo і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Mühlberg
La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.
Batalla de Mühlberg і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Mühlberg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Batalla de Mohács (1526) і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Mohács (1526) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Mohács (1687)
La batalla de Mohács fou un combat produït el 1687 entre les forces de la Santa Lliga i els otomans que es va lliurar prop de Mohács però no a la rodalia d'aquesta població sinó entre el mont Harsány i Vallány a uns 20/25 km de Mohács.
Batalla de Mohács (1687) і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Mohács (1687) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Nördlingen (1634)
La Batalla de Nördlingen (Schlacht bei Nördlingen) es va lluitar el 1634 durant la guerra dels Trenta Anys, el 27 d'agost (calendari Julià) o el 6 de setembre (calendari Gregorià).
Batalla de Nördlingen (1634) і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Nördlingen (1634) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
Batalla de Pavia і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Pavia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Praga (1757)
La batalla de Praga de 1757 fou una batalla en què s'enfrontà l'exèrcit prussià (de 64.000 soldats) contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic (de 61.000 soldats) durant el període de la Guerra dels Set Anys.
Batalla de Praga (1757) і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Praga (1757) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Sant Gotard (1664)
La Batalla de Sant Gotard (turc: Saint Gotthard Muhaberesi; Schlacht bei Mogersdorf i Schlacht bei St. Gotthard; Bataille de Saint-Gothard) es va produir l'1 d'agost de 1664 com a part de la guerra Austro-Turca (1663–1664), entre l'Exèrcit de l'Imperi Austríac juntament amb el Sacre Imperi Romanogermànic i l'exèrcit de l'Imperi Otomà.
Batalla de Sant Gotard (1664) і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Sant Gotard (1664) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Schellenberg
La batalla de Schellenberg va ser un enfrontament armat que es va desenvolupar durant la Guerra de Successió espanyola, el 2 de juliol de 1704 al voltant del fort de Schellenberg, que dominava la ciutat emmurallada de Donauwörth, sobre el riu Danubi, a Baviera (Alemanya meridional).
Batalla de Schellenberg і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Schellenberg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Valmy
La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria.
Batalla de Valmy і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Valmy і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Dinastia dels Habsburg · Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bayreuth
Bayreuth [b̥aɪ̯ˈʁɔʏ̯tʰ] és una ciutat de Baviera a la vora del riu Main.
Bayreuth і Dinastia dels Habsburg · Bayreuth і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Bèlgica і Dinastia dels Habsburg · Bèlgica і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bisbat de Halberstadt
El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.
Bisbat de Halberstadt і Dinastia dels Habsburg · Bisbat de Halberstadt і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bisbat de Minden
Mapa el 1560; el bisbat en vermell El Bisbat de Minden - Bistum Minden - fou una diòcesi catòlica romana i un estat imperial (principat-bisbat en alemany Hochstift Minden), del Sacre Imperi Romanogermànic.
Bisbat de Minden і Dinastia dels Habsburg · Bisbat de Minden і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Bohèmia і Dinastia dels Habsburg · Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Dinastia dels Habsburg · Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Brandenburg-Prússia і Dinastia dels Habsburg · Brandenburg-Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Breisach
Breisach am Rhein o simplement Breisach (antigament Altbreisach, és a dir «Breisach Vell») és una ciutat d'aproximadament 16.500 habitants, situada a la vall del Rin, al districte Breisgau-Hochschwarzwald, Baden-Württemberg, Alemanya, a mig camí entre Friburg de Brisgòvia i Colmar (a uns 20 km de cadascuna) i a 60 km de Basilea.
Breisach і Dinastia dels Habsburg · Breisach і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Bremen і Dinastia dels Habsburg · Bremen і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Buda (ciutat)
Església dita de Maties a Buda. Buda (alemany: Ofen, croat: Budim o serbi: Будим) és la part occidental de la capital d'Hongria, Budapest.
Buda (ciutat) і Dinastia dels Habsburg · Buda (ciutat) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Budapest і Dinastia dels Habsburg · Budapest і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Butlla d'or de 1356
Primera pàgina de la butlla d'or del rei de Bohèmia, ÖNB, Cod.338. daurat annexat al decret. La Butlla d'Or (bulla aurea), també anomenada butlla d'or de NurembergEncyclopædia Universalis, artículo Allemagne médiévale o butlla d'or de Metz, és un text essencial del Sacre Imperi Romà.
Butlla d'or de 1356 і Dinastia dels Habsburg · Butlla d'or de 1356 і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Calvinisme і Dinastia dels Habsburg · Calvinisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Camí dels espanyols
El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.
Camí dels espanyols і Dinastia dels Habsburg · Camí dels espanyols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Cambridge
Cambridge és una antiga ciutat universitària anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire.
Cambridge і Dinastia dels Habsburg · Cambridge і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Dinastia dels Habsburg · Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Carles II d'Àustria Interior і Dinastia dels Habsburg · Carles II d'Àustria Interior і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Dinastia dels Habsburg · Carles II de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles IV de Lorena
Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.
Carles IV de Lorena і Dinastia dels Habsburg · Carles IV de Lorena і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles V de Lorena
Carles V de Lorena (Viena, 3 d'abril de 1643 -Wels, 18 d'abril de 1690) fou Duc de Lorena i de Bar.
Carles V de Lorena і Dinastia dels Habsburg · Carles V de Lorena і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles X Gustau de Suècia
Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.
Carles X Gustau de Suècia і Dinastia dels Habsburg · Carles X Gustau de Suècia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Casa de Luxemburg і Dinastia dels Habsburg · Casa de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Dinastia dels Habsburg · Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Dinastia dels Habsburg · Catolicisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Dinastia dels Habsburg · Climent VII і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Dinastia dels Habsburg · Companyia de Jesús і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Comtat del Tirol і Dinastia dels Habsburg · Comtat del Tirol і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Dinastia dels Habsburg · Concili de Trento і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Confederació de Bar
La Confederació de Bar, va ser un aixecament dels patriotes polonesos contra la ingerència russa a Polònia l'any 1768 reunits a la ciutat de Bar i al mateix temps contra el Rei Estanislau August Poniatowski i els reformadors polonesos que volien limitar el poder de la noblesa.
Confederació de Bar і Dinastia dels Habsburg · Confederació de Bar і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Confederació de Polònia i Lituània і Dinastia dels Habsburg · Confederació de Polònia i Lituània і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Confederació del Rin і Dinastia dels Habsburg · Confederació del Rin і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Confessió d'Augsburg
miniatura Les Confessions d'Augsburg, van ser la primera exposició oficial dels principis del protestantisme que serà anomenat posteriorment luteranisme.
Confessió d'Augsburg і Dinastia dels Habsburg · Confessió d'Augsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Conrad IV d'Alemanya і Dinastia dels Habsburg · Conrad IV d'Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Dinastia dels Habsburg · Contrareforma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Dinastia dels Habsburg · Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Dinastia dels Habsburg · Corona de Castella i Lleó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Cristià IV
Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.
Cristià IV і Dinastia dels Habsburg · Cristià IV і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Cristina de Suècia
, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.
Cristina de Suècia і Dinastia dels Habsburg · Cristina de Suècia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Dinastia dels Habsburg · Danubi і Sacre Imperi Romanogermànic ·
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
De facto і Dinastia dels Habsburg · De facto і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Decàpolis alsaciana
La Decàpolis (Zehnstädtebund o Dekapolis en alemany) alsaciana fou una aliança de deu ciutats del Sacre Imperi Romà a Alsàcia.
Decàpolis alsaciana і Dinastia dels Habsburg · Decàpolis alsaciana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Defenestració de Praga
L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.
Defenestració de Praga і Dinastia dels Habsburg · Defenestració de Praga і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Despotisme il·lustrat
Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.
Despotisme il·lustrat і Dinastia dels Habsburg · Despotisme il·lustrat і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dieta d'Augsburg
Carles V rep la ''Confessió d'Augsbug'' en la sessió del 25 de juny de 1530 La Dieta d'Augsburg foren les reunions del Reichstag del Sacre Imperi Romanogermànic en la ciutat alemanya d'Augsburg.
Dieta d'Augsburg і Dinastia dels Habsburg · Dieta d'Augsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dieta de Worms
Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.
Dieta de Worms і Dinastia dels Habsburg · Dieta de Worms і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dieta Imperial
La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.
Dieta Imperial і Dinastia dels Habsburg · Dieta Imperial і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Dinamarca і Dinastia dels Habsburg · Dinamarca і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Dinastia dels Habsburg і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Dinastia dels Habsburg і Dresden · Dresden і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Dinastia dels Habsburg і Ducat d'Estíria · Ducat d'Estíria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia · Ducat de Caríntia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Carniola · Ducat de Carniola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Parma · Ducat de Parma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Savoia · Ducat de Savoia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Eger
Eger (llatí Agria, alemany Erlau, turc Eğri, serbocroata Jegar/Jегар o Jegra/Јегра, txec Jager, eslovac Jáger, eslovè Jagar, polonès Jagier) és una ciutat d'Hongria al comtat d'Heves, a l'est de les muntanyes Mátra prop del massís de Bükk i a la vora del riu Eger afluent del Tisza (Theiss), famosa pel seu castells, els banys termals i diversos edificis històrics, i pels seus vins.
Dinastia dels Habsburg і Eger · Eger і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Dinastia dels Habsburg і Electorat de Baviera · Electorat de Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Dinastia dels Habsburg і Electorat de Saxònia · Electorat de Saxònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Dinastia dels Habsburg і Electorat del Palatinat · Electorat del Palatinat і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Elionor d'Àustria
Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.
Dinastia dels Habsburg і Elionor d'Àustria · Elionor d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Enric de Prússia (1726-1802)
Enric de Prússia (Frederic Enric Lluís de Prússia, en alemany Friedrich Heinrich Ludwig Prinz von Preußen, 18 de gener de 1726 a Berlín—3 d'agost de 1802 a Rheinsberg) fou el tretzè fill del rei Frederic Guillem I de Prússia i de la seva muller, Sofia Dorotea de Hannover.
Dinastia dels Habsburg і Enric de Prússia (1726-1802) · Enric de Prússia (1726-1802) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Dinastia dels Habsburg і Enric II de Navarra · Enric II de Navarra і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Dinastia dels Habsburg і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Eslavònia
Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.
Dinastia dels Habsburg і Eslavònia · Eslavònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Dinastia dels Habsburg і Eslovènia · Eslovènia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Dinastia dels Habsburg і Espanya · Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Estanislau August Poniatowski
Estanislau August Poniatowski o Estanislau II August (en polonès: Stanisław August Poniatowski, nascut Stanisław Antoni Poniatowski) (Voŭčyn (Belarús), 17 de gener de 1732 – Sant Petersburg (Rússia), 12 de febrer de 1798) fou el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795.
Dinastia dels Habsburg і Estanislau August Poniatowski · Estanislau August Poniatowski і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Dinastia dels Habsburg і Estat nació · Estat nació і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Estats de Savoia
Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).
Dinastia dels Habsburg і Estats de Savoia · Estats de Savoia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Esteve Bathory
fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès. Reformà l'administració de justícia, creant dos tribunals de primera instància; regularitzà la hisenda i fundà l'escola superior de Vílnius, que confià als jesuïtes, orde a la qual afavorí des que, per pujar al tron, abraçà el catolicisme. El 1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort. Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de Transsilvània contra els Habsburg.
Dinastia dels Habsburg і Esteve Bathory · Esteve Bathory і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Dinastia dels Habsburg і Eugeni de Savoia · Eugeni de Savoia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Dinastia dels Habsburg і Europa · Europa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Dinastia dels Habsburg і Europa Central · Europa Central і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Dinastia dels Habsburg і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Dinastia dels Habsburg і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Dinastia dels Habsburg і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Dinastia dels Habsburg і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Dinastia dels Habsburg і Ferran I d'Àustria · Ferran I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Dinastia dels Habsburg і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran II d'Habsburg
Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.
Dinastia dels Habsburg і Ferran II d'Habsburg · Ferran II d'Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Dinastia dels Habsburg і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Dinastia dels Habsburg і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran Maria de Baviera
Ferran Maria o Ferran I de Baviera (31 d'octubre de 1636, Múnic - Palau de Schleissheim, 1679) fou elector de Baviera des del 1654 fins a la seva mort.
Dinastia dels Habsburg і Ferran Maria de Baviera · Ferran Maria de Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Dinastia dels Habsburg і Flandes · Flandes і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Dinastia dels Habsburg і França · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Dinastia dels Habsburg і Franc Comtat · Franc Comtat і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Dinastia dels Habsburg і Francesc I d'Àustria · Francesc I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Dinastia dels Habsburg і Francesc I de França · Francesc I de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Dinastia dels Habsburg і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Dinastia dels Habsburg і Frankfurt del Main · Frankfurt del Main і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic August I de Saxònia
Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.
Dinastia dels Habsburg і Frederic August I de Saxònia · Frederic August I de Saxònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Dinastia dels Habsburg і Frederic el Gran · Frederic el Gran і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Dinastia dels Habsburg і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic V del Palatinat
Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.
Dinastia dels Habsburg і Frederic V del Palatinat · Frederic V del Palatinat і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Dinastia dels Habsburg і Güelfs i gibel·lins · Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Dinastia dels Habsburg і Giulio Raimondo Mazzarino · Giulio Raimondo Mazzarino і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Gran Guerra Turca
La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.
Dinastia dels Habsburg і Gran Guerra Turca · Gran Guerra Turca і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra d'Esmalcalda
La Guerra d'Esmalcalda (en Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.
Dinastia dels Habsburg і Guerra d'Esmalcalda · Guerra d'Esmalcalda і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra d'Itàlia de 1542-1546
La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.
Dinastia dels Habsburg і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Guerra d'Itàlia de 1542-1546 і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de la Lliga de Cognac
''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.
Dinastia dels Habsburg і Guerra de la Lliga de Cognac · Guerra de la Lliga de Cognac і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de Suàbia
La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg. El que va començar com un conflicte local pel control del Val Müstair i el Pas d'Umbrail en els Grisons, aviat es va estendre en demanar, ambdues parts, ajut als seus aliats: els Habsburg van demanar el suport de la Lliga de Suàbia i la Confederació de les Tres Lligues el suport dels Grisons.
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Suàbia · Guerra de Suàbia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Austríaca · Guerra de Successió Austríaca і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de Successió bavaresa
La Guerra de Successió de Baviera o Guerra de Successió bavaresa (1778 -1779), fou un conflicte entre l'Arxiducat d'Àustria i Prússia, a causa de les oposades pretensions pel que fa a diverses parts del regne de Baviera després de la mort sense fills de Maximilià III Josep, elector de Baviera (1727-1777).
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió bavaresa · Guerra de Successió bavaresa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Nou Anys · Guerra dels Nou Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Set Anys · Guerra dels Set Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Trenta Anys · Guerra dels Trenta Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Vuitanta Anys · Guerra dels Vuitanta Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra franco-índia
Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.
Dinastia dels Habsburg і Guerra franco-índia · Guerra franco-índia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Dinastia dels Habsburg і Guerra Francoholandesa · Guerra Francoholandesa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Dinastia dels Habsburg і Guerra italiana del 1521-1526 · Guerra italiana del 1521-1526 і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Dinastia dels Habsburg і Guerra russo-turca (1735-1739) · Guerra russo-turca (1735-1739) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Dinastia dels Habsburg і Guerres otomanes a Europa · Guerres otomanes a Europa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guillem el Savi
Guillem el Savi, conegut també com a Guillem IV de Hessen-Kassel (24 de juny de 1532 - 25 d'agost de 1592) fou el primer Landgravi de Hessen-Kassel (o Hessen-Cassel).
Dinastia dels Habsburg і Guillem el Savi · Guillem el Savi і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guillem II d'Holanda
Guillem II d'Holanda (1227 - Hoogwoud, 28 de gener de 1256) fou un aristòcrata neerlandès, que fou comte d'Holanda des 1234 a 1256 i Rei dels Romans, rival de Conrad IV durant el Gran Interregne.
Dinastia dels Habsburg і Guillem II d'Holanda · Guillem II d'Holanda і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Gustau II Adolf
fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.
Dinastia dels Habsburg і Gustau II Adolf · Gustau II Adolf і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Dinastia dels Habsburg і Hannover · Hannover і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Dinastia dels Habsburg і Hongria · Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Dinastia dels Habsburg і Illes Canàries · Illes Canàries і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Dinastia dels Habsburg і Imperi Austríac · Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Dinastia dels Habsburg і Imperi Habsburg · Imperi Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Dinastia dels Habsburg і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Dinastia dels Habsburg і Imperi Rus · Imperi Rus і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Dinastia dels Habsburg і Imperi Suec · Imperi Suec і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Inn (riu)
L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.
Dinastia dels Habsburg і Inn (riu) · Inn (riu) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Dinastia dels Habsburg і Isabel I de Castella · Isabel I de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Dinastia dels Habsburg і Itàlia · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jean Victor Moreau
Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.
Dinastia dels Habsburg і Jean Victor Moreau · Jean Victor Moreau і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Joan I d'Hongria
Joan Szapolya (o Zápolya) (Szepesváralja, 2 de febrer de 1487 - Szászsebes, 17 de juliol de 1540) va ser un noble hongarès, voivoda de Transsilvània, que fou coronat Rei d'Hongria després de la Batalla de Mohács (1526).
Dinastia dels Habsburg і Joan I d'Hongria · Joan I d'Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Joan II Casimir Vasa
, també conegut com a Joan II Casimir de Polònia o Casimir V, fou un rei de la Confederació de Polònia i Lituània (1648 - 1668).
Dinastia dels Habsburg і Joan II Casimir Vasa · Joan II Casimir Vasa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Joan III Sobieski
Setge de Viena (1683). Pintat per Jerzy Siemiginowski-Eleuter, ca. 1686, Museu Nacional de Warsaw. Joan III de Polònia (Jan III Sobieski al polonés ogirinal) (Castell d'Olesko (actual Ucraïna) 17 d'agost de 1629 – Wilánow, 17 de juny de 1696).
Dinastia dels Habsburg і Joan III Sobieski · Joan III Sobieski і Sacre Imperi Romanogermànic ·
John Churchill (1r duc de Marlborough)
John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles i. Va entrar a la cort de Jaume, Duc de York el 1665 a baix de tot de la jerarquia com a patge.
Dinastia dels Habsburg і John Churchill (1r duc de Marlborough) · John Churchill (1r duc de Marlborough) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jordi II del Regne Unit
Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.
Dinastia dels Habsburg і Jordi II del Regne Unit · Jordi II del Regne Unit і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jornada d'Alger (1541)
Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.
Dinastia dels Habsburg і Jornada d'Alger (1541) · Jornada d'Alger (1541) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jornada de Tunis
La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.
Dinastia dels Habsburg і Jornada de Tunis · Jornada de Tunis і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Dinastia dels Habsburg і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Dinastia dels Habsburg і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Dinastia dels Habsburg і Juliol · Juliol і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jutlàndia
Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).
Dinastia dels Habsburg і Jutlàndia · Jutlàndia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Karlovac
Karlovac —Karlstadt o Carlstadt, Károlyváros o Marinograd — és una ciutat i municipi al centre de Croàcia.
Dinastia dels Habsburg і Karlovac · Karlovac і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ladislau el Pòstum
Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).
Dinastia dels Habsburg і Ladislau el Pòstum · Ladislau el Pòstum і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Dinastia dels Habsburg і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Dinastia dels Habsburg і Llatí · Llatí і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Dinastia dels Habsburg і Llei Sàlica · Llei Sàlica і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lliga Catòlica (1609)
Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.
Dinastia dels Habsburg і Lliga Catòlica (1609) · Lliga Catòlica (1609) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lliga d'Esmalcalda
La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.
Dinastia dels Habsburg і Lliga d'Esmalcalda · Lliga d'Esmalcalda і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Dinastia dels Habsburg і Llista de monarques de Bohèmia · Llista de monarques de Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Dinastia dels Habsburg і Llista de reis de França · Llista de reis de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Dinastia dels Habsburg і Lluís II d'Hongria · Lluís II d'Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís Josep de Borbó-Condé
Imatge de Lluís Josep de Borbó-Condé. Lluís Josep de Borbó-Condé (París, 9 d'agost de 1740 - Chantilly 1818) fou el vuitè príncep de Condé amb el nom de Lluís V des de 1740 fins a la seva mort; els Prínceps de Condé tenien la consideració de prínceps de sang del Regne de França.
Dinastia dels Habsburg і Lluís Josep de Borbó-Condé · Lluís Josep de Borbó-Condé і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Dinastia dels Habsburg і Lluís XIII de França · Lluís XIII de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Dinastia dels Habsburg і Lluís XVI de França · Lluís XVI de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Longwy
Longwy és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Dinastia dels Habsburg і Longwy · Longwy і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Dinastia dels Habsburg і Lorena · Lorena і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lusàcia
Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca. Es divideix entre.
Dinastia dels Habsburg і Lusàcia · Lusàcia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Dinastia dels Habsburg і Luteranisme · Luteranisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Dinastia dels Habsburg і Luxemburg · Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Manifest de Brunswick
Caricatura que mostra el tractament que va donar la població francesa al Manifest de Brunswick El Manifest de Brunswick va ser una proclamació emesa per Charles William Ferdinand, Duc de Brunswick, commandant de les Forces Aliades (principalment austríaques i prussianes), el dia 25 de juliol de 1792 a la població de París, França durant la Guerra de la Primera Coalició.
Dinastia dels Habsburg і Manifest de Brunswick · Manifest de Brunswick і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Dinastia dels Habsburg і Mar Bàltica · Mar Bàltica і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
Dinastia dels Habsburg і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Dinastia dels Habsburg і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Dinastia dels Habsburg і Maria Antonieta d'Àustria · Maria Antonieta d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Dinastia dels Habsburg і Maria de Borgonya · Maria de Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Dinastia dels Habsburg і Maria Teresa I d'Àustria · Maria Teresa I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Dinastia dels Habsburg і Martí Luter · Martí Luter і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Dinastia dels Habsburg і Maties Corví · Maties Corví і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.
Dinastia dels Habsburg і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic · Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maurici de Saxònia
Maurici, Comte de Saxònia (Graf Hermann Moritz von Sachsen; Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.
Dinastia dels Habsburg і Maurici de Saxònia · Maurici de Saxònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maximilià I de Baviera
L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.
Dinastia dels Habsburg і Maximilià I de Baviera · Maximilià I de Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Dinastia dels Habsburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Dinastia dels Habsburg і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maximilià III Josep de Baviera
L'elector Maximilià III Josep de Baviera essent una criatura. Maximilià III Josep de Baviera (28 de març de 1727, Múnic - 1777) fou Elector de Baviera (1745 - 1777).
Dinastia dels Habsburg і Maximilià III Josep de Baviera · Maximilià III Josep de Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Dinastia dels Habsburg і Múnic · Múnic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Münster
Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.
Dinastia dels Habsburg і Münster · Münster і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Mecklenburg (regió)
Mecklenburg (en baix alemany: Mękel(n)borg) és una regió històrica al nord d'Alemanya que comprèn la part occidental i més gran de l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.
Dinastia dels Habsburg і Mecklenburg (regió) · Mecklenburg (regió) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Dinastia dels Habsburg і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Dinastia dels Habsburg і Navarra · Navarra і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Dinastia dels Habsburg і Neerlandès · Neerlandès і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Dinastia dels Habsburg і Niça · Niça і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Oświęcim
Oświęcim (Auschwitz en alemany) és una ciutat polonesa situada al sud del voivodat de la Petita Polònia (Małopolska en polonès), a 50 km a l'oest de Cracòvia.
Dinastia dels Habsburg і Oświęcim · Oświęcim і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Dinastia dels Habsburg і Oruç Reis · Oruç Reis і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Osnabrück
Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.
Dinastia dels Habsburg і Osnabrück · Osnabrück і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Dinastia dels Habsburg і Oxford University Press · Oxford University Press і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Dinastia dels Habsburg і Països Baixos · Països Baixos і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Dinastia dels Habsburg і Països Baixos espanyols · Països Baixos espanyols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau d'Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.
Dinastia dels Habsburg і Pau d'Augsburg · Pau d'Augsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau de Cambrai
Margarida d'Àustria. Lluïsa de Savoia. La Pau de Cambrai o Pau de les Dames va ser el tractat signat a la ciutat de Cambrai entre Espanya i França el 5 d'agost de 1529 per posar fi a la implicació francesa en la Guerra de la Lliga de Cognac entre el rei francès Francesc I i l'emperador espanyol dels Habsburg Carles V. El tractat va confirmar temporalment l'hegemonia espanyola (Habsburg) al Ducat de Milà i en Sud d'Itàlia.
Dinastia dels Habsburg і Pau de Cambrai · Pau de Cambrai і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau de Crépy
La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.
Dinastia dels Habsburg і Pau de Crépy · Pau de Crépy і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau de Praga (1635)
La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.
Dinastia dels Habsburg і Pau de Praga (1635) · Pau de Praga (1635) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Dinastia dels Habsburg і Pau de Westfàlia · Pau de Westfàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pest
Pest és una província (megye) de la zona central d'Hongria.
Dinastia dels Habsburg і Pest · Pest і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Petita Polònia
Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.
Dinastia dels Habsburg і Petita Polònia · Petita Polònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pius IV
, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.
Dinastia dels Habsburg і Pius IV · Pius IV і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Dinastia dels Habsburg і Polònia · Polònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pomerània
s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.
Dinastia dels Habsburg і Pomerània · Pomerània і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pomerània Occidental
La Pomerània Occidental (en alemany Vorpommern, en polonès Pomorze Zachodnie, Pomorze Szczecińskie o Pomorze Nadodrzańskie, en caixubi Zôpadnô Pòmòrskô) és una regió geogràfica i històrica de l'oest de Pomerània, repartida avui dia en territoris al nord-oest de Polònia i al nord-est d'Alemanya.
Dinastia dels Habsburg і Pomerània Occidental · Pomerània Occidental і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Dinastia dels Habsburg і Praga · Praga і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Dinastia dels Habsburg і Pragmàtica sanció · Pragmàtica sanció і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pragmàtica Sanció del 1713
La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.
Dinastia dels Habsburg і Pragmàtica Sanció del 1713 · Pragmàtica Sanció del 1713 і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Dinastia dels Habsburg і Príncep d'Astúries · Príncep d'Astúries і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Dinastia dels Habsburg і Príncep elector · Príncep elector і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Dinastia dels Habsburg і Prússia · Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Dinastia dels Habsburg і Primera Coalició · Primera Coalició і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Dinastia dels Habsburg і Primera República Francesa · Primera República Francesa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Dinastia dels Habsburg і Protestantisme · Protestantisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Província de Càceres
Càceres (fala de Xàlima: Cáciris) és una de les dues províncies d'Extremadura, la més septentrional.
Dinastia dels Habsburg і Província de Càceres · Província de Càceres і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Dinastia dels Habsburg і Províncies Unides · Províncies Unides і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Dinastia dels Habsburg і Rússia · Rússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Dinastia dels Habsburg і Reforma Protestant · Reforma Protestant і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Dinastia dels Habsburg і Regne d'Hongria · Regne d'Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Dinastia dels Habsburg і Regne d'Hongria (medieval) · Regne d'Hongria (medieval) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Baviera · Regne de Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Bohèmia · Regne de Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Dinamarca
Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El Regne de Dinamarca (danès: Kongeriget Danmark o Danmarks Rige., en feroés: Kongsríki Danmarkar, en groenlandès: Kunngeqarfik Danmarki), és una monarquia constitucional i comunitat que es compon de tres parts autònomes: Dinamarca al nord d'Europa, les Illes Fèroe a l'Atlàntic Nord, i Groenlàndia a l'Amèrica del Nord, sent Dinamarca la part hegemònica, on resideixen els poders judicial, executiu i legislatiu residuals.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Dinamarca · Regne de Dinamarca і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Dinastia dels Habsburg і Regne de França · Regne de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Hannover · Regne de Hannover і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Navarra · Regne de Navarra і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Polònia · Regne de Polònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Württemberg · Regne de Württemberg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Dinastia dels Habsburg і Regne napoleònic d'Itàlia · Regne napoleònic d'Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Dinastia dels Habsburg і Regne Unit · Regne Unit і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Dinastia dels Habsburg і Rei dels Romans · Rei dels Romans і Sacre Imperi Romanogermànic ·
República Batava
Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.
Dinastia dels Habsburg і República Batava · República Batava і Sacre Imperi Romanogermànic ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Dinastia dels Habsburg і República de Venècia · República de Venècia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
República Lígur
La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.
Dinastia dels Habsburg і República Lígur · República Lígur і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Dinastia dels Habsburg і Rin · Rin і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Dinastia dels Habsburg і Rodolf I d'Alemanya · Rodolf I d'Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Dinastia dels Habsburg і Salzburg · Sacre Imperi Romanogermànic і Salzburg ·
Santa Lliga (1684)
La Santa Lliga fou una aliança contra l'Imperi Otomà entre els Habsburg, la Confederació de Polònia i Lituània, Rússia i la república de Venècia que es va formar el 5 de març de 1684 a Linz.
Dinastia dels Habsburg і Santa Lliga (1684) · Sacre Imperi Romanogermànic і Santa Lliga (1684) ·
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Dinastia dels Habsburg і Saqueig de Roma (1527) · Sacre Imperi Romanogermànic і Saqueig de Roma (1527) ·
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Dinastia dels Habsburg і Savoia (regió) · Sacre Imperi Romanogermànic і Savoia (regió) ·
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Dinastia dels Habsburg і Saxònia · Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Dinastia dels Habsburg і Sàpiens · Sàpiens і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Dinastia dels Habsburg і Sèrbia · Sèrbia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Dinastia dels Habsburg і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Segimon II August
Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).
Dinastia dels Habsburg і Segimon II August · Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon II August ·
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Dinastia dels Habsburg і Segle XIV · Sacre Imperi Romanogermànic і Segle XIV ·
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Dinastia dels Habsburg і Segona Coalició · Sacre Imperi Romanogermànic і Segona Coalició ·
Segona Guerra del Nord
La Segona Guerra del Nord (1655-1660, també Primera o Petita Guerra del Nord) es va lliurar entre l'Imperi Suec i els seus adversaris de la Confederació de Polònia i Lituània (1655-1660), Rússia (1656-58), Brandenburg-Prússia (1657-1660), la Monarquia dels Habsburg (1657-1660) i Regne de Dinamarca i Noruega (1657-58 i 1658-60).
Dinastia dels Habsburg і Segona Guerra del Nord · Sacre Imperi Romanogermànic і Segona Guerra del Nord ·
Setge de Viena (1529)
El setge de Viena va marcar l'apogeu de la invasió de l'Imperi Otomà a Europa.
Dinastia dels Habsburg і Setge de Viena (1529) · Sacre Imperi Romanogermànic і Setge de Viena (1529) ·
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Dinastia dels Habsburg і Silèsia · Sacre Imperi Romanogermànic і Silèsia ·
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Dinastia dels Habsburg і Solimà I el Magnífic · Sacre Imperi Romanogermànic і Solimà I el Magnífic ·
Solimà II
Solimà II (15 d'abril de 1642 - 22/23 de juny de 1691) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1687 fins a la seva mort.
Dinastia dels Habsburg і Solimà II · Sacre Imperi Romanogermànic і Solimà II ·
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Dinastia dels Habsburg і Suècia · Sacre Imperi Romanogermànic і Suècia ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Dinastia dels Habsburg і Suïssa · Sacre Imperi Romanogermànic і Suïssa ·
Sundgau
Localització de Sundgau Sundgau (de l'alemany gau i sund, "comtat del sud"), és una regió natural o país tradicional de França en l'entorn del districte administratiu d'Altkirch que s'estén a les comunas veïnes de Dannemarie, Hirsingue i Ferrette, al sud de la regió d'Alsàcia i sud-est del Territori de Belfort, pròxim a l'aglomeració urbana de Mülhausen.
Dinastia dels Habsburg і Sundgau · Sacre Imperi Romanogermànic і Sundgau ·
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Dinastia dels Habsburg і Tercera Coalició · Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició ·
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Dinastia dels Habsburg і Tirol · Sacre Imperi Romanogermànic і Tirol ·
Tractat d'Aquisgrà (1748)
El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.
Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Aquisgrà (1748) ·
Tractat d'Oliwa
Habitació al monestir d'Oliva on es va signar el tractat El Tractat d'Oliva (o Pau d'Oliva; en alemany: Vertrag von Oliva, en polonès: pokój Oliwski, en suec: Freden i Oliva) va ser un tractat de pau signat a la ciutat d'Oliwa (en llatí: Oliva) a prop de Danzig a la Prússia Reial, província de la Mancomunitat polonesolituana, el 3 de maig de 1660 que tancava la Segona Guerra del Nord poc després de la mort de Carles X Gustau de Suècia.
Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Oliwa · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Oliwa ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Utrecht · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Baden · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Baden ·
Tractat de Berlín (1742)
El Tractat de Berlín és un tractat internacional signat a la ciutat de Berlín el 28 de juliol de 1742 entre Maria Teresa I d'Àustria i Frederic II de Prússia.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Berlín (1742) · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Berlín (1742) ·
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Campo Formio · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Campo Formio ·
Tractat de Chambord
Enric II de França. Maurici de Saxònia. El Tractat de Chambord va ser un tractat signat entre el monarca francès Enric II i els prínceps alemanys, representats per Maurici de Saxònia, el 15 de gener de 1552.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Chambord · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Chambord ·
Tractat de Hubertusburg
Hubertusburg, Wermsdorf El Tractat de Hubertusburg (Frieden von Hubertusburg) va ser signat el 15 de febrer de 1763 a Hubertusburg per Prússia, Àustria i Saxònia.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Hubertusburg · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Hubertusburg ·
Tractat de Karlowitz
Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Karlowitz · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Karlowitz ·
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Lunéville · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Lunéville ·
Tractat de Madrid (1526)
Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Madrid (1526) · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Madrid (1526) ·
Tractat de Nimega
El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Nimega · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Nimega ·
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Pressburg · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Pressburg ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rastatt · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rijswijk · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rijswijk ·
Tractat de Teschen
El Tractat de Teschen signat el 13 de maig de 1779 a Teschen (avui Cieszyn) va posar fi a la Guerra de Successió bavaresa.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Teschen · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Teschen ·
Tractat de Versalles (1756)
El Tractat de Versalles (1756) és un tractat d'ajuda mútua firmat per l'Arxiducat d'Àustria i el Regne de França l'1 de maig de 1756 com a resposta al Tractat de Westminster del mateix any que establia una aliança entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Versalles (1756) · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Versalles (1756) ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Viena (1725) · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Viena (1725) ·
Tractat de Westminster (1756)
El Tractat de Westminster va ser un tractat internacional de neutralitat signat el 16 de gener de 1756 entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Westminster (1756) · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Westminster (1756) ·
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Dinastia dels Habsburg і Transsilvània · Sacre Imperi Romanogermànic і Transsilvània ·
Tres Bisbats
Mapa dels Tres Bisbats l'any 1756, superposant-hi els municipis actuals Els Tres Bisbats (en francès, Trois-Évêchés) és una regió històrica de l'època de l'antic règim francès format per les ciutats imperials lliures de Metz, Toul i Verdun i pels territoris dependents de les seves diòcesis; i que tenia coma capital a la ciutat de Metz.
Dinastia dels Habsburg і Tres Bisbats · Sacre Imperi Romanogermànic і Tres Bisbats ·
Treva de Niça
La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.
Dinastia dels Habsburg і Treva de Niça · Sacre Imperi Romanogermànic і Treva de Niça ·
Treva dels dotze anys
Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.
Dinastia dels Habsburg і Treva dels dotze anys · Sacre Imperi Romanogermànic і Treva dels dotze anys ·
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Dinastia dels Habsburg і Treviso · Sacre Imperi Romanogermànic і Treviso ·
Tribunal de la Cambra Imperial
El Tribunal de la Cambra Imperial (Reichskammergericht //; en) era el màxim tribunal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Dinastia dels Habsburg і Tribunal de la Cambra Imperial · Sacre Imperi Romanogermànic і Tribunal de la Cambra Imperial ·
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Dinastia dels Habsburg і Trieste · Sacre Imperi Romanogermànic і Trieste ·
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Dinastia dels Habsburg і Turcs · Sacre Imperi Romanogermànic і Turcs ·
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Dinastia dels Habsburg і Valàquia · Sacre Imperi Romanogermànic і Valàquia ·
Valtellina
Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.
Dinastia dels Habsburg і Valtellina · Sacre Imperi Romanogermànic і Valtellina ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Dinastia dels Habsburg і Venècia · Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia ·
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Dinastia dels Habsburg і Verdun (Mosa) · Sacre Imperi Romanogermànic і Verdun (Mosa) ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Dinastia dels Habsburg і Viena · Sacre Imperi Romanogermànic і Viena ·
Wieliczka
Wieliczka és una ciutat de Polònia amb una mica menys de 20.000 habitants, situada a 14 km de Cracòvia i mundialment coneguda per a la seva mina de sal.
Dinastia dels Habsburg і Wieliczka · Sacre Imperi Romanogermànic і Wieliczka ·
Wismar
Wismar és una ciutat alemanya de l'estat federal de Mecklemburg-Pomerània Occidental, situada al costat del Mar Bàltic, a la badia de Wismar, que gaudeix de la protecció de l'illa de Poel.
Dinastia dels Habsburg і Wismar · Sacre Imperi Romanogermànic і Wismar ·
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Dinastia dels Habsburg і Worms · Sacre Imperi Romanogermànic і Worms ·
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
1 d'agost і Dinastia dels Habsburg · 1 d'agost і Sacre Imperi Romanogermànic ·
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
18 de juny і Dinastia dels Habsburg · 18 de juny і Sacre Imperi Romanogermànic ·
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
19 de març і Dinastia dels Habsburg · 19 de març і Sacre Imperi Romanogermànic ·
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
20 d'abril і Dinastia dels Habsburg · 20 d'abril і Sacre Imperi Romanogermànic ·
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
20 d'octubre і Dinastia dels Habsburg · 20 d'octubre і Sacre Imperi Romanogermànic ·
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
21 de setembre і Dinastia dels Habsburg · 21 de setembre і Sacre Imperi Romanogermànic ·
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
24 de gener і Dinastia dels Habsburg · 24 de gener і Sacre Imperi Romanogermànic ·
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
29 d'agost і Dinastia dels Habsburg · 29 d'agost і Sacre Imperi Romanogermànic ·
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
3 de febrer і Dinastia dels Habsburg · 3 de febrer і Sacre Imperi Romanogermànic ·
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
6 d'agost і Dinastia dels Habsburg · 6 d'agost і Sacre Imperi Romanogermànic ·
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
6 de maig і Dinastia dels Habsburg · 6 de maig і Sacre Imperi Romanogermànic ·
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
6 de novembre і Dinastia dels Habsburg · 6 de novembre і Sacre Imperi Romanogermànic ·
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
9 de desembre і Dinastia dels Habsburg · 9 de desembre і Sacre Imperi Romanogermànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic
Dinastia dels Habsburg té 748 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 344, l'índex de Jaccard és 26.60% = 344 / (748 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: