Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dinastia dels Habsburg і Príncep de Girona

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Dinastia dels Habsburg і Príncep de Girona

Dinastia dels Habsburg vs. Príncep de Girona

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions). El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Similituds entre Dinastia dels Habsburg і Príncep de Girona

Dinastia dels Habsburg і Príncep de Girona tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Baltasar Carles d'Àustria, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dídac d'Àustria, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Ferran el Catòlic, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Joana I de Castella, Príncep d'Astúries.

Baltasar Carles d'Àustria

Baltasar Carles Domènec d'Àustria i de Borbó (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) anomenat usualment només Baltasar Carles, va ser infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal entre 1632 i 1646, però no va arribar a regnar a causa de la seva mort prematura.

Baltasar Carles d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Baltasar Carles d'Àustria і Príncep de Girona · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Carles II de Castella і Dinastia dels Habsburg · Carles II de Castella і Príncep de Girona · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep de Girona · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Dinastia dels Habsburg · Corona d'Aragó і Príncep de Girona · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Corona de Castella i Lleó і Dinastia dels Habsburg · Corona de Castella i Lleó і Príncep de Girona · Veure més »

Dídac d'Àustria

Dídac Fèlix d'Àustria i d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1575 - ídem, 21 de novembre de 1582) va ser un infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal, fill de Felip II de Castella i la seva quarta esposa Anna d'Àustria, mort prematurament.

Dídac d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Dídac d'Àustria і Príncep de Girona · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Decrets de Nova Planta і Príncep de Girona · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Dinastia borbònica і Dinastia dels Habsburg · Dinastia borbònica і Príncep de Girona · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Dinastia dels Habsburg і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Príncep de Girona · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Dinastia dels Habsburg і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Príncep de Girona · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Dinastia dels Habsburg і Felip III de Castella · Felip III de Castella і Príncep de Girona · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Dinastia dels Habsburg і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Príncep de Girona · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Dinastia dels Habsburg і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Príncep de Girona · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Príncep de Girona · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Príncep de Girona · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Dinastia dels Habsburg і Joana I de Castella · Joana I de Castella і Príncep de Girona · Veure més »

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Dinastia dels Habsburg і Príncep d'Astúries · Príncep d'Astúries і Príncep de Girona · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Dinastia dels Habsburg і Príncep de Girona

Dinastia dels Habsburg té 748 relacions, mentre que Príncep de Girona té 122. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 1.95% = 17 / (748 + 122).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Dinastia dels Habsburg і Príncep de Girona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »