Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 92 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Barcelona, Batalla de Lepant (1571), Calvinisme, Carib, Carlemany, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carmelites, Castellà, Catolicisme, Climent VII, Companyia de Jesús, Concili de Trento, Contrareforma, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Generals, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Ebre, Església Catòlica Romana, Espanya, Felip II de Castella, Felip III de Castella, ..., Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran VI d'Espanya, Flandes, Franc Comtat, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Güelfs i gibel·lins, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerres de religió a França, Història del dret català, Il·lustració, Imperi Otomà, Inquisició espanyola, Isabel I de Castella, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan Josep d'Àustria, Joana I de Castella, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Liberalisme, Llatí, Llei Sàlica, Lliga Santa (1571), Llista de monarques britànics, Llista de reis de França, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Luxemburg, Madrid, Mar Mediterrània, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Moriscos, Napoleó Bonaparte, Pius IV, Polònia, Primera República Francesa, Protestantisme, Províncies Unides, Regne d'Hongria, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de València, República de Venècia, Revolució Francesa, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Aliança, Saragossa, Sàpiens, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, Trento, Unificació italiana, Virrei. Ampliar l'índex (62 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Dinastia dels Habsburg · Absolutisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Armand Jean du Plessis de Richelieu і Dinastia dels Habsburg · Armand Jean du Plessis de Richelieu і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Dinastia dels Habsburg · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Batalla de Lepant (1571) і Dinastia dels Habsburg · Batalla de Lepant (1571) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Calvinisme і Dinastia dels Habsburg · Calvinisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carib
Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.
Carib і Dinastia dels Habsburg · Carib і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Dinastia dels Habsburg · Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Dinastia dels Habsburg · Carles II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Carmelites і Dinastia dels Habsburg · Carmelites і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Dinastia dels Habsburg · Castellà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Dinastia dels Habsburg · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Dinastia dels Habsburg · Climent VII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Dinastia dels Habsburg · Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Dinastia dels Habsburg · Concili de Trento і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Dinastia dels Habsburg · Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Dinastia dels Habsburg · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Dinastia dels Habsburg · Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Corts Generals і Dinastia dels Habsburg · Corts Generals і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Dinastia dels Habsburg · Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Savoia · Ducat de Savoia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Dinastia dels Habsburg і Ebre · Ebre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Dinastia dels Habsburg і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Dinastia dels Habsburg і Espanya · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Dinastia dels Habsburg і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Dinastia dels Habsburg і Felip III de Castella · Felip III de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Dinastia dels Habsburg і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Dinastia dels Habsburg і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Dinastia dels Habsburg і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Dinastia dels Habsburg і Ferran VI d'Espanya · Ferran VI d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Dinastia dels Habsburg і Flandes · Flandes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Dinastia dels Habsburg і Franc Comtat · Franc Comtat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.
Dinastia dels Habsburg і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja · Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Dinastia dels Habsburg і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Gaspar de Guzmán y Pimentel і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Dinastia dels Habsburg і Güelfs i gibel·lins · Güelfs i gibel·lins і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Dinastia dels Habsburg і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Trenta Anys · Guerra dels Trenta Anys і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Dinastia dels Habsburg і Guerres de religió a França · Guerres de religió a França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Dinastia dels Habsburg і Història del dret català · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Dinastia dels Habsburg і Il·lustració · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Il·lustració ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Dinastia dels Habsburg і Imperi Otomà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Otomà ·
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Dinastia dels Habsburg і Inquisició espanyola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició espanyola ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Dinastia dels Habsburg і Isabel I de Castella · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel I de Castella ·
Joan d'Àustria i Blomberg
Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.
Dinastia dels Habsburg і Joan d'Àustria i Blomberg · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan d'Àustria i Blomberg ·
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Dinastia dels Habsburg і Joan Josep d'Àustria · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Josep d'Àustria ·
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Dinastia dels Habsburg і Joana I de Castella · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joana I de Castella ·
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Dinastia dels Habsburg і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Dinastia dels Habsburg і Liberalisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Liberalisme ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Dinastia dels Habsburg і Llatí · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí ·
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Dinastia dels Habsburg і Llei Sàlica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llei Sàlica ·
Lliga Santa (1571)
La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.
Dinastia dels Habsburg і Lliga Santa (1571) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lliga Santa (1571) ·
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Dinastia dels Habsburg і Llista de monarques britànics · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de monarques britànics ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Dinastia dels Habsburg і Llista de reis de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de França ·
Lluís de Requesens i Zúñiga
Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.
Dinastia dels Habsburg і Lluís de Requesens i Zúñiga · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís de Requesens i Zúñiga ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Dinastia dels Habsburg і Lluís XIII de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIII de França ·
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Dinastia dels Habsburg і Lluís XIV de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Dinastia dels Habsburg і Luxemburg · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Luxemburg ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Dinastia dels Habsburg і Madrid · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Dinastia dels Habsburg і Mar Mediterrània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània ·
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Dinastia dels Habsburg і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) ·
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Dinastia dels Habsburg і Moriscos · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Moriscos ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Dinastia dels Habsburg і Napoleó Bonaparte · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte ·
Pius IV
, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.
Dinastia dels Habsburg і Pius IV · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius IV ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Dinastia dels Habsburg і Polònia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Polònia ·
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Dinastia dels Habsburg і Primera República Francesa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera República Francesa ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Dinastia dels Habsburg і Protestantisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Protestantisme ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Dinastia dels Habsburg і Províncies Unides · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Províncies Unides ·
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Dinastia dels Habsburg і Regne d'Hongria · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Hongria ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Dinastia dels Habsburg і Regne de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França ·
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Dinastia dels Habsburg і Regne de la Gran Bretanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de la Gran Bretanya ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Navarra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Nàpols · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Dinastia dels Habsburg і Regne de Sardenya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sardenya ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Dinastia dels Habsburg і Regne de València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Dinastia dels Habsburg і República de Venècia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Venècia ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Dinastia dels Habsburg і Revolució Francesa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Dinastia dels Habsburg і Santa Aliança · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Aliança ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Dinastia dels Habsburg і Saragossa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Dinastia dels Habsburg і Sàpiens · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sàpiens ·
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Dinastia dels Habsburg і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Utrecht · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rastatt · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat de Rastatt ·
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Dinastia dels Habsburg і Trento · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trento ·
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Dinastia dels Habsburg і Unificació italiana · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana ·
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Dinastia dels Habsburg і Virrei · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Virrei ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Dinastia dels Habsburg té 748 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 92, l'índex de Jaccard és 4.89% = 92 / (748 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
