Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia dels Habsburg і Història de Luxemburg
Dinastia dels Habsburg і Història de Luxemburg tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Àustria, Bèlgica, Carlemany, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Luxemburg, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Contrareforma, Edat moderna, Espanya, Europa, Flandes, França, Gant, Guerra de Successió Espanyola, Guillem I d'Orange-Nassau, Il·lustració, Joan el Cec, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís XIV de França, Lorena, Luxemburg, Maria de Borgonya, Martí Luter, Monarquia absoluta, Neerlandès, Països Baixos espanyols, Regne de França, ..., Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Verdun (Mosa). Ampliar l'índex (6 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Dinastia dels Habsburg · Alemanya і Història de Luxemburg ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Dinastia dels Habsburg · Àustria і Història de Luxemburg ·
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Bèlgica і Dinastia dels Habsburg · Bèlgica і Història de Luxemburg ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Dinastia dels Habsburg · Carlemany і Història de Luxemburg ·
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Luxemburg ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Luxemburg ·
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Casa de Luxemburg і Dinastia dels Habsburg · Casa de Luxemburg і Història de Luxemburg ·
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Confederació Germànica і Dinastia dels Habsburg · Confederació Germànica і Història de Luxemburg ·
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Congrés de Viena і Dinastia dels Habsburg · Congrés de Viena і Història de Luxemburg ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Dinastia dels Habsburg · Contrareforma і Història de Luxemburg ·
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Dinastia dels Habsburg і Edat moderna · Edat moderna і Història de Luxemburg ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Dinastia dels Habsburg і Espanya · Espanya і Història de Luxemburg ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Dinastia dels Habsburg і Europa · Europa і Història de Luxemburg ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Dinastia dels Habsburg і Flandes · Flandes і Història de Luxemburg ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Dinastia dels Habsburg і França · França і Història de Luxemburg ·
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Dinastia dels Habsburg і Gant · Gant і Història de Luxemburg ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de Luxemburg ·
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Dinastia dels Habsburg і Guillem I d'Orange-Nassau · Guillem I d'Orange-Nassau і Història de Luxemburg ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Dinastia dels Habsburg і Il·lustració · Història de Luxemburg і Il·lustració ·
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Dinastia dels Habsburg і Joan el Cec · Història de Luxemburg і Joan el Cec ·
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Dinastia dels Habsburg і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Història de Luxemburg і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Dinastia dels Habsburg і Lluís XIV de França · Història de Luxemburg і Lluís XIV de França ·
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Dinastia dels Habsburg і Lorena · Història de Luxemburg і Lorena ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Dinastia dels Habsburg і Luxemburg · Història de Luxemburg і Luxemburg ·
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Dinastia dels Habsburg і Maria de Borgonya · Història de Luxemburg і Maria de Borgonya ·
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Dinastia dels Habsburg і Martí Luter · Història de Luxemburg і Martí Luter ·
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Dinastia dels Habsburg і Monarquia absoluta · Història de Luxemburg і Monarquia absoluta ·
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Dinastia dels Habsburg і Neerlandès · Història de Luxemburg і Neerlandès ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Dinastia dels Habsburg і Països Baixos espanyols · Història de Luxemburg і Països Baixos espanyols ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Dinastia dels Habsburg і Regne de França · Història de Luxemburg і Regne de França ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Dinastia dels Habsburg і Rin · Història de Luxemburg і Rin ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Utrecht · Història de Luxemburg і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rastatt · Història de Luxemburg і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rijswijk · Història de Luxemburg і Tractat de Rijswijk ·
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Dinastia dels Habsburg і Verdun (Mosa) · Història de Luxemburg і Verdun (Mosa) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia dels Habsburg і Història de Luxemburg
- Què tenen en comú Dinastia dels Habsburg і Història de Luxemburg
- Semblances entre Dinastia dels Habsburg і Història de Luxemburg
Comparació entre Dinastia dels Habsburg і Història de Luxemburg
Dinastia dels Habsburg té 748 relacions, mentre que Història de Luxemburg té 193. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 3.83% = 36 / (748 + 193).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia dels Habsburg і Història de Luxemburg. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
