Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Mòdena
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Mòdena tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Arxiduc d'Àustria, Congrés de Viena, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Parma, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc III d'Este, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Imperi Austríac, Llatí, Maria Teresa I d'Àustria, Mòdena, Napoleó Bonaparte, Regne de Sardenya-Piemont, Sacre Imperi Romanogermànic, Viena.
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Arxiduc d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Arxiduc d'Àustria і Ducat de Mòdena ·
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Congrés de Viena і Dinastia dels Habsburg · Congrés de Viena і Ducat de Mòdena ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Ducat de Mòdena ·
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Parma · Ducat de Mòdena і Ducat de Parma ·
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Dinastia dels Habsburg і Francesc Ferran d'Àustria · Ducat de Mòdena і Francesc Ferran d'Àustria ·
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Dinastia dels Habsburg і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Mòdena і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francesc III d'Este
Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.
Dinastia dels Habsburg і Francesc III d'Este · Ducat de Mòdena і Francesc III d'Este ·
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Dinastia dels Habsburg і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Mòdena і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Dinastia dels Habsburg і Imperi Austríac · Ducat de Mòdena і Imperi Austríac ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Dinastia dels Habsburg і Llatí · Ducat de Mòdena і Llatí ·
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Dinastia dels Habsburg і Maria Teresa I d'Àustria · Ducat de Mòdena і Maria Teresa I d'Àustria ·
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Dinastia dels Habsburg і Mòdena · Ducat de Mòdena і Mòdena ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Dinastia dels Habsburg і Napoleó Bonaparte · Ducat de Mòdena і Napoleó Bonaparte ·
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Dinastia dels Habsburg і Regne de Sardenya-Piemont · Ducat de Mòdena і Regne de Sardenya-Piemont ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Mòdena і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia dels Habsburg і Ducat de Mòdena
- Què tenen en comú Dinastia dels Habsburg і Ducat de Mòdena
- Semblances entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Mòdena
Comparació entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Mòdena
Dinastia dels Habsburg té 748 relacions, mentre que Ducat de Mòdena té 87. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 1.92% = 16 / (748 + 87).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Mòdena. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
