Similituds entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Ferrara
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Ferrara tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Calvinisme, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Climent VII, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Parma, Flandes, França, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Imperi Austríac, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Milà, Monarquia, Napoleó Bonaparte, Reforma Protestant, Regne de França, Regne de Sardenya-Piemont, República de Venècia, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat de Campo Formio, Unificació italiana.
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Calvinisme і Dinastia dels Habsburg · Calvinisme і Ducat de Ferrara ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Ferrara ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Dinastia dels Habsburg · Climent VII і Ducat de Ferrara ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Ducat de Ferrara ·
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Parma · Ducat de Ferrara і Ducat de Parma ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Dinastia dels Habsburg і Flandes · Ducat de Ferrara і Flandes ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Dinastia dels Habsburg і França · Ducat de Ferrara і França ·
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Dinastia dels Habsburg і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Ferrara і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Dinastia dels Habsburg і Güelfs i gibel·lins · Ducat de Ferrara і Güelfs i gibel·lins ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Dinastia dels Habsburg і Imperi Austríac · Ducat de Ferrara і Imperi Austríac ·
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Dinastia dels Habsburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Ferrara і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Dinastia dels Habsburg і Milà · Ducat de Ferrara і Milà ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Dinastia dels Habsburg і Monarquia · Ducat de Ferrara і Monarquia ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Dinastia dels Habsburg і Napoleó Bonaparte · Ducat de Ferrara і Napoleó Bonaparte ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Dinastia dels Habsburg і Reforma Protestant · Ducat de Ferrara і Reforma Protestant ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Dinastia dels Habsburg і Regne de França · Ducat de Ferrara і Regne de França ·
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Dinastia dels Habsburg і Regne de Sardenya-Piemont · Ducat de Ferrara і Regne de Sardenya-Piemont ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Dinastia dels Habsburg і República de Venècia · Ducat de Ferrara і República de Venècia ·
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric, va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu aparent.
Dinastia dels Habsburg і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Ferrara і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Ferrara і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Dinastia dels Habsburg і Tractat de Campo Formio · Ducat de Ferrara і Tractat de Campo Formio ·
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Dinastia dels Habsburg і Unificació italiana · Ducat de Ferrara і Unificació italiana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia dels Habsburg і Ducat de Ferrara
- Què tenen en comú Dinastia dels Habsburg і Ducat de Ferrara
- Semblances entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Ferrara
Comparació entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Ferrara
Dinastia dels Habsburg té 748 relacions, mentre que Ducat de Ferrara té 167. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 2.40% = 22 / (748 + 167).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Ferrara. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: