Similituds entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Albert II d'Àustria, Albert III d'Habsburg, Alemany, Àustria, Carlemany, Carles II d'Àustria Interior, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Baviera, Enric I de Bohèmia, Església Catòlica Romana, Eslovènia, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Friül - Venècia Júlia, Guillem d'Habsburg, Hongria, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Itàlia, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold III, duc d'Àustria, Linz, Llista de monarques de Bohèmia, Marca de Carniola, Maria Teresa I d'Àustria, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Meinard II de Gorízia-Tirol, Ottokar II, ..., Pau de Schönbrunn, Primera Guerra Mundial, Protestantisme, Rei dels Romans, Rodolf I d'Alemanya, Rodolf IV d'Habsburg, Sacre Imperi Romanogermànic. Ampliar l'índex (7 més) »
Albert II d'Àustria
Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.
Albert II d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Albert II d'Àustria і Ducat de Caríntia ·
Albert III d'Habsburg
Albert III d'Àustria (9 de setembre de 1349 – 29 d'agost de 1395), conegut com a Albert el de la Trena o el de la Cua (alemany: Herzog Albrecht III "mit dem Zopf"), fou un arxiduc d'Àustria, duc d'Estíria, Caríntia i Carniola i comte de Tirol de la casa d'Habsburg.
Albert III d'Habsburg і Dinastia dels Habsburg · Albert III d'Habsburg і Ducat de Caríntia ·
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Dinastia dels Habsburg · Alemany і Ducat de Caríntia ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Dinastia dels Habsburg · Àustria і Ducat de Caríntia ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Dinastia dels Habsburg · Carlemany і Ducat de Caríntia ·
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Carles II d'Àustria Interior і Dinastia dels Habsburg · Carles II d'Àustria Interior і Ducat de Caríntia ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Caríntia ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia ·
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Dinastia dels Habsburg і Ducat de Baviera · Ducat de Baviera і Ducat de Caríntia ·
Enric I de Bohèmia
Enric I de Bohèmia conegut com a Enric el Carinti en txec: Jindrich Korutanský (vers 1265 -2 d'abril de 1335) fou un membre de la dinastia dels Meinardins, comte de Tirol o Gorízia-Tirol (com Enric II), duc de Caríntia (Enric VIII) i Carniola (Enric III) des de 1295 a la seva mort, i rei de Bohèmia el 1306 i de nou des 1307-1310.
Dinastia dels Habsburg і Enric I de Bohèmia · Ducat de Caríntia і Enric I de Bohèmia ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Dinastia dels Habsburg і Església Catòlica Romana · Ducat de Caríntia і Església Catòlica Romana ·
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Dinastia dels Habsburg і Eslovènia · Ducat de Caríntia і Eslovènia ·
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Dinastia dels Habsburg і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Caríntia і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Dinastia dels Habsburg і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Caríntia і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Dinastia dels Habsburg і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Caríntia і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Dinastia dels Habsburg і Friül - Venècia Júlia · Ducat de Caríntia і Friül - Venècia Júlia ·
Guillem d'Habsburg
Guillem el Cortès o "el Guapo" (vers 1370 – 15 de juliol de 1406)Early Habsburg a accés 2011 fou un membre de la línia leopoldina dels Habsburg que va regir els ducats de Caríntia, Estíria i Carniola (conjunt després anomenat Àustria Interior), el comtat de Tirol i l'Àustria Anterior.
Dinastia dels Habsburg і Guillem d'Habsburg · Ducat de Caríntia і Guillem d'Habsburg ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Dinastia dels Habsburg і Hongria · Ducat de Caríntia і Hongria ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Dinastia dels Habsburg і Imperi Austríac · Ducat de Caríntia і Imperi Austríac ·
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Dinastia dels Habsburg і Imperi Austrohongarès · Ducat de Caríntia і Imperi Austrohongarès ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Dinastia dels Habsburg і Itàlia · Ducat de Caríntia і Itàlia ·
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Dinastia dels Habsburg і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Caríntia і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Leopold III, duc d'Àustria
Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.
Dinastia dels Habsburg і Leopold III, duc d'Àustria · Ducat de Caríntia і Leopold III, duc d'Àustria ·
Linz
Linz és una ciutat estatutària i la tercera ciutat més gran d'Àustria i capital de l'estat Alta Àustria (Oberösterreich).
Dinastia dels Habsburg і Linz · Ducat de Caríntia і Linz ·
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Dinastia dels Habsburg і Llista de monarques de Bohèmia · Ducat de Caríntia і Llista de monarques de Bohèmia ·
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Dinastia dels Habsburg і Marca de Carniola · Ducat de Caríntia і Marca de Carniola ·
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Dinastia dels Habsburg і Maria Teresa I d'Àustria · Ducat de Caríntia і Maria Teresa I d'Àustria ·
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Dinastia dels Habsburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Caríntia і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Meinard II de Gorízia-Tirol
Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.
Dinastia dels Habsburg і Meinard II de Gorízia-Tirol · Ducat de Caríntia і Meinard II de Gorízia-Tirol ·
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Dinastia dels Habsburg і Ottokar II · Ducat de Caríntia і Ottokar II ·
Pau de Schönbrunn
La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.
Dinastia dels Habsburg і Pau de Schönbrunn · Ducat de Caríntia і Pau de Schönbrunn ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Dinastia dels Habsburg і Primera Guerra Mundial · Ducat de Caríntia і Primera Guerra Mundial ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Dinastia dels Habsburg і Protestantisme · Ducat de Caríntia і Protestantisme ·
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Dinastia dels Habsburg і Rei dels Romans · Ducat de Caríntia і Rei dels Romans ·
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Dinastia dels Habsburg і Rodolf I d'Alemanya · Ducat de Caríntia і Rodolf I d'Alemanya ·
Rodolf IV d'Habsburg
Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).
Dinastia dels Habsburg і Rodolf IV d'Habsburg · Ducat de Caríntia і Rodolf IV d'Habsburg ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Caríntia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia
- Què tenen en comú Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia
- Semblances entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia
Comparació entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia
Dinastia dels Habsburg té 748 relacions, mentre que Ducat de Caríntia té 123. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 4.25% = 37 / (748 + 123).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: