Similituds entre Dinastia carolíngia і Palau d'Aquisgrà
Dinastia carolíngia і Palau d'Aquisgrà tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Angilbert, Austràsia, Canceller, Carlemany, França, França Occidental, França Oriental, Imperi Carolingi, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís el Pietós, Lotari I, Lotari I de França, Lotari II de Lotaríngia, Majordom de palau, Mosa, Papa, Pierre Riché, Pipí I el Breu, Pipínids, Regne d'Aquitània, Regne de Lotaríngia, Regne Franc, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat de Verdun.
Angilbert
Angilbert (- 18 de febrer del 814) fou un franc servidor de la cort de Carlemany, a qui auxilià com a diplomàtic, abat i poeta.
Angilbert і Dinastia carolíngia · Angilbert і Palau d'Aquisgrà ·
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Austràsia і Dinastia carolíngia · Austràsia і Palau d'Aquisgrà ·
Canceller
El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.
Canceller і Dinastia carolíngia · Canceller і Palau d'Aquisgrà ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Dinastia carolíngia · Carlemany і Palau d'Aquisgrà ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Dinastia carolíngia і França · França і Palau d'Aquisgrà ·
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Dinastia carolíngia і França Occidental · França Occidental і Palau d'Aquisgrà ·
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Dinastia carolíngia і França Oriental · França Oriental і Palau d'Aquisgrà ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Dinastia carolíngia і Imperi Carolingi · Imperi Carolingi і Palau d'Aquisgrà ·
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Dinastia carolíngia і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic і Palau d'Aquisgrà ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Dinastia carolíngia і Lluís el Pietós · Lluís el Pietós і Palau d'Aquisgrà ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Dinastia carolíngia і Lotari I · Lotari I і Palau d'Aquisgrà ·
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Dinastia carolíngia і Lotari I de França · Lotari I de França і Palau d'Aquisgrà ·
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Dinastia carolíngia і Lotari II de Lotaríngia · Lotari II de Lotaríngia і Palau d'Aquisgrà ·
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Dinastia carolíngia і Majordom de palau · Majordom de palau і Palau d'Aquisgrà ·
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Dinastia carolíngia і Mosa · Mosa і Palau d'Aquisgrà ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Dinastia carolíngia і Papa · Palau d'Aquisgrà і Papa ·
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Dinastia carolíngia і Pierre Riché · Palau d'Aquisgrà і Pierre Riché ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Dinastia carolíngia і Pipí I el Breu · Palau d'Aquisgrà і Pipí I el Breu ·
Pipínids
Els Pipínids foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia en el qual diversos membres es van dir Pipí.
Dinastia carolíngia і Pipínids · Palau d'Aquisgrà і Pipínids ·
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Dinastia carolíngia і Regne d'Aquitània · Palau d'Aquisgrà і Regne d'Aquitània ·
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Dinastia carolíngia і Regne de Lotaríngia · Palau d'Aquisgrà і Regne de Lotaríngia ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Dinastia carolíngia і Regne Franc · Palau d'Aquisgrà і Regne Franc ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Dinastia carolíngia і Sacre Imperi Romanogermànic · Palau d'Aquisgrà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Dinastia carolíngia і Tractat de Verdun · Palau d'Aquisgrà і Tractat de Verdun ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia carolíngia і Palau d'Aquisgrà
- Què tenen en comú Dinastia carolíngia і Palau d'Aquisgrà
- Semblances entre Dinastia carolíngia і Palau d'Aquisgrà
Comparació entre Dinastia carolíngia і Palau d'Aquisgrà
Dinastia carolíngia té 314 relacions, mentre que Palau d'Aquisgrà té 233. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 4.39% = 24 / (314 + 233).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia carolíngia і Palau d'Aquisgrà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: