Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia carolíngia і França Occidental
Dinastia carolíngia і França Occidental tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Aquitània, Arnulf de Caríntia, Austràsia, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Besançon, Borgonya, Bosó de Provença, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles III de França, Carloman II, Comtat de Viena, Dinastia Capet, Dinastia otoniana, França, França Mitjana, França Oriental, Gòtia, Gran Moràvia, Guerra civil franca, Imperi Carolingi, Juraments d'Estrasburg, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís II d'Itàlia, Lluís III de França, Lluís IV de França, Lluís V de França, ..., Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Marca Soraba, Mosa, Mosel·la, Nèustria, Odó I de França, Ourthe, Rastislau I de la Gran Moràvia, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de França, Regne de Lotaríngia, Robert I de França, Roine, Sacre Imperi Romanogermànic, Saona, Septimània, Tractat de Meerssen, Tractat de Ribemont (880), Tractat de Verdun, Wends, 14 de febrer, 25 de juny. Ampliar l'índex (23 més) »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Dinastia carolíngia · Aquitània і França Occidental ·
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Arnulf de Caríntia і Dinastia carolíngia · Arnulf de Caríntia і França Occidental ·
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Austràsia і Dinastia carolíngia · Austràsia і França Occidental ·
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye і Dinastia carolíngia · Batalla de Fontenoy-en-Puisaye і França Occidental ·
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Besançon і Dinastia carolíngia · Besançon і França Occidental ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Dinastia carolíngia · Borgonya і França Occidental ·
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Bosó de Provença і Dinastia carolíngia · Bosó de Provença і França Occidental ·
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Carles de Provença і Dinastia carolíngia · Carles de Provença і França Occidental ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Dinastia carolíngia · Carles el Calb і França Occidental ·
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Carles el Gras і Dinastia carolíngia · Carles el Gras і França Occidental ·
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Carles III de França і Dinastia carolíngia · Carles III de França і França Occidental ·
Carloman II
Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.
Carloman II і Dinastia carolíngia · Carloman II і França Occidental ·
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Comtat de Viena і Dinastia carolíngia · Comtat de Viena і França Occidental ·
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Dinastia Capet і Dinastia carolíngia · Dinastia Capet і França Occidental ·
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Dinastia carolíngia і Dinastia otoniana · Dinastia otoniana і França Occidental ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Dinastia carolíngia і França · França і França Occidental ·
França Mitjana
Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).
Dinastia carolíngia і França Mitjana · França Mitjana і França Occidental ·
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Dinastia carolíngia і França Oriental · França Occidental і França Oriental ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Dinastia carolíngia і Gòtia · França Occidental і Gòtia ·
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Dinastia carolíngia і Gran Moràvia · França Occidental і Gran Moràvia ·
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Dinastia carolíngia і Guerra civil franca · França Occidental і Guerra civil franca ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Dinastia carolíngia і Imperi Carolingi · França Occidental і Imperi Carolingi ·
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Dinastia carolíngia і Juraments d'Estrasburg · França Occidental і Juraments d'Estrasburg ·
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic · França Occidental і Lluís el Germànic ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Dinastia carolíngia і Lluís el Pietós · França Occidental і Lluís el Pietós ·
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Dinastia carolíngia і Lluís el Tartamut · França Occidental і Lluís el Tartamut ·
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Dinastia carolíngia і Lluís II d'Itàlia · França Occidental і Lluís II d'Itàlia ·
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Dinastia carolíngia і Lluís III de França · França Occidental і Lluís III de França ·
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Dinastia carolíngia і Lluís IV de França · França Occidental і Lluís IV de França ·
Lluís V de França
Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.
Dinastia carolíngia і Lluís V de França · França Occidental і Lluís V de França ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Dinastia carolíngia і Lotari I · França Occidental і Lotari I ·
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Dinastia carolíngia і Lotari II de Lotaríngia · França Occidental і Lotari II de Lotaríngia ·
Marca Soraba
La Marca Soraba (del llatí: llimes Sorabicus; alemany: Sorbenmark) fou un districte fronterer a la part oriental de França Oriental entre el i el XI.
Dinastia carolíngia і Marca Soraba · França Occidental і Marca Soraba ·
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Dinastia carolíngia і Mosa · França Occidental і Mosa ·
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Dinastia carolíngia і Mosel·la · França Occidental і Mosel·la ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Dinastia carolíngia і Nèustria · França Occidental і Nèustria ·
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Dinastia carolíngia і Odó I de França · França Occidental і Odó I de França ·
Ourthe
esquerra Conflent dels dos Ourthes Conflent del Vesdre (a l'esquerra) i de l''''Ourthe''' a Chênée L'Ourthe (en való Aiwe d'Oûte) és un riu de Bèlgica de 165 km que neix al lloc dit Engreux del municipi d'Houffalize de la confluència de l'Ourthe Occidental que neix a Ourt, un nucli de Libramont, i de l'Ourthe Oriental que neix a Ourthe, un nucli de Gouvy a la província de Luxemburg.
Dinastia carolíngia і Ourthe · França Occidental і Ourthe ·
Rastislau I de la Gran Moràvia
Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, - Baviera, Alemanya, 870).
Dinastia carolíngia і Rastislau I de la Gran Moràvia · França Occidental і Rastislau I de la Gran Moràvia ·
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Dinastia carolíngia і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · França Occidental і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Dinastia carolíngia і Regne de França · França Occidental і Regne de França ·
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Dinastia carolíngia і Regne de Lotaríngia · França Occidental і Regne de Lotaríngia ·
Robert I de França
Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.
Dinastia carolíngia і Robert I de França · França Occidental і Robert I de França ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Dinastia carolíngia і Roine · França Occidental і Roine ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Dinastia carolíngia і Sacre Imperi Romanogermànic · França Occidental і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Dinastia carolíngia і Saona · França Occidental і Saona ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Dinastia carolíngia і Septimània · França Occidental і Septimània ·
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Dinastia carolíngia і Tractat de Meerssen · França Occidental і Tractat de Meerssen ·
Tractat de Ribemont (880)
El repartiment de l'impiri carolingi al 880. El Tractat de Ribemont de 880 fou un pas més del procés de fragmentació del regne franc de Carlemany després de la seva mort.
Dinastia carolíngia і Tractat de Ribemont (880) · França Occidental і Tractat de Ribemont (880) ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Dinastia carolíngia і Tractat de Verdun · França Occidental і Tractat de Verdun ·
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Dinastia carolíngia і Wends · França Occidental і Wends ·
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
14 de febrer і Dinastia carolíngia · 14 de febrer і França Occidental ·
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
25 de juny і Dinastia carolíngia · 25 de juny і França Occidental ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia carolíngia і França Occidental
- Què tenen en comú Dinastia carolíngia і França Occidental
- Semblances entre Dinastia carolíngia і França Occidental
Comparació entre Dinastia carolíngia і França Occidental
Dinastia carolíngia té 314 relacions, mentre que França Occidental té 121. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 12.18% = 53 / (314 + 121).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia carolíngia і França Occidental. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
