Accés més ràpid que el navegador!
234 les relacions: Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Amèlia d'Orleans, Anna d'Àustria (reina de França), Antoni d'Orleans, Antoni de Borbó, Bèlgica, Beatriu de Borbó, Blanca de Borbó, Bohèmia, Borbó (ciutat), Carles Fèlix I de Sardenya, Carles I d'Anglaterra, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles III d'Espanya, Carles Manuel IV de Sardenya, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles V de França, Carles X de França, Carlota de Xipre, Carlota I de Luxemburg, Carlota Joaquima de Borbó, Comtat de Montpensier, Comtat de Vendôme, Decrets de Nova Planta, Delfí de França, Dinastia Capet, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Ducat de Borbó, Ducat de Parma, Enric II de França, Enric IV de França, Enriqueta Maria de França, Espanya, Fèlix de Borbó-Parma, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip I de Parma, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Felip VI d'Espanya, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran II de les Dues Sicílies, Ferran VI d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Francès, Francesc d'Assís de Borbó, Francesc de Paula de Borbó, Francesc I d'Àustria, Francesc I de França, ..., Francesc I de les Dues Sicílies, Francesc II de les Dues Sicílies, Franquisme, Gastó d'Orleans, Genealogia dels Borbons, Giuseppe Garibaldi, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerres Carlines, Hugonot, Imperi Austrohongarès, Imperi del Brasil, Imperi Llatí, Isabel de França, Isabel del Brasil, Isabel Farnese, Isabel II d'Espanya, Janus de Xipre, Joan Carles I d'Espanya, Joan el Cec, Joan VI de Portugal, Joana de Borbó, Joana III de Navarra, Josep I de Portugal, Leopold I de Bèlgica, Leopold II d'Àustria, Llista de pretendents al tron de França, Llista de reis de Navarra, Lluís Antoni de França, Lluís d'Orleans, Lluís de Borbó (Lieja), Lluís de França (delfí de França), Lluís Felip d'Orleans (comte de París), Lluís Felip I de França, Lluís I d'Espanya, Lluís I d'Etrúria, Lluís I de Borbó, Lluís XIII de França, Lluís XV de França, Lluís XVI de França, Lluís XVII de França, Lluís XVIII de França, Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues), Luxemburg, Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Anna Victòria de Borbó, Maria Antònia de Borbó, Maria Clotilde de França, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria de Borbó, Maria de la Mercè d'Orleans, Maria de Mèdici (regent de França), Maria Isabel de Borbó, Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma, Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia, Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya), Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria), Maria Teresa de França, Pere I de Borbó, Pere I de Castella, Pere II del Brasil, Portugal, Príncep-bisbe, Primera República Espanyola, Primera República Francesa, Principat de Lieja, Regne d'Etrúria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Castella, Regne de França, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Xipre, Restauració borbònica, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Robert I de Parma, Robert II de Tàrent, Sacre Imperi Romanogermànic, Sàpiens, Segona República Espanyola, Segona República Francesa, Senyoria de Borbó, Tractat d'Utrecht, Víctor Amadeu III, Zita de Borbó-Parma, 1315, 1320, 1338, 1339, 1361, 1378, 1383, 1387, 1388, 1422, 1456, 1465, 1466, 1482, 1518, 1555, 1562, 1572, 1589, 1594, 1603, 1609, 1610, 1614, 1620, 1643, 1644, 1651, 1669, 1700, 1705, 1706, 1708, 1713, 1714, 1715, 1718, 1723, 1724, 1729, 1731, 1735, 1745, 1746, 1751, 1759, 1772, 1774, 1775, 1778, 1779, 1781, 1782, 1785, 1788, 1789, 1792, 1793, 1795, 1802, 1806, 1807, 1812, 1813, 1814, 1819, 1822, 1824, 1825, 1830, 1833, 1840, 1842, 1848, 1849, 1850, 1851, 1859, 1860, 1865, 1866, 1874, 1878, 1885, 1886, 1889, 1892, 1893, 1902, 1922, 1931, 1951, 1970, 1975, 1989. Ampliar l'índex (184 més) »
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Nou!!: Dinastia borbònica і Alfons XII d'Espanya · Veure més »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Nou!!: Dinastia borbònica і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »
Amèlia d'Orleans
Maria Amèlia Lluïsa Helena d'Orleans (Twickenham, 28 de setembre de 1865 - Le Chesnay, 25 d'octubre de 1951) va ser una noble d'origen francès de la casa d'Orleans i la darrera reina consort de Portugal (1899-1908) pel seu matrimoni amb Carles I de Portugal.
Nou!!: Dinastia borbònica і Amèlia d'Orleans · Veure més »
Anna d'Àustria (reina de França)
Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.
Nou!!: Dinastia borbònica і Anna d'Àustria (reina de França) · Veure més »
Antoni d'Orleans
, duc de Montpensier, Príncep de sang de França de la casa d'Orleans.
Nou!!: Dinastia borbònica і Antoni d'Orleans · Veure més »
Antoni de Borbó
Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).
Nou!!: Dinastia borbònica і Antoni de Borbó · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Dinastia borbònica і Bèlgica · Veure més »
Beatriu de Borbó
Beatriu de Borbó (1320-23 de desembre de 1383) va ser membre de la Casa de Borbó que per casament esdevingué reina de Bohèmia i comtessa de Luxemburg.
Nou!!: Dinastia borbònica і Beatriu de Borbó · Veure més »
Blanca de Borbó
Blanca de Borbó (Vincennes, 1339 - Medina-Sidonia, Càdis 1361), noble francesa i reina consort de Castella i Lleó (1353-1361).
Nou!!: Dinastia borbònica і Blanca de Borbó · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Dinastia borbònica і Bohèmia · Veure més »
Borbó (ciutat)
Borbó o Bourbon-l'Archambault (en català tradicional: Borbó en francès: Bourbon i oficialment Bourbon-l'Archambault; en occità: Borbon, Borbon d'Archambaud) és un municipi francès, situat al departament de l'Alier i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Dinastia borbònica і Borbó (ciutat) · Veure més »
Carles Fèlix I de Sardenya
Carles Fèlix I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1765 - íd. 1831) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1821 fins a l'any 1831.
Nou!!: Dinastia borbònica і Carles Fèlix I de Sardenya · Veure més »
Carles I d'Anglaterra
Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.
Nou!!: Dinastia borbònica і Carles I d'Anglaterra · Veure més »
Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.
Nou!!: Dinastia borbònica і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Dinastia borbònica і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles Manuel IV de Sardenya
Carles Manuel IV de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1751 - Roma, Estats Pontificis 1819) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de 1796 fins a 1802.
Nou!!: Dinastia borbònica і Carles Manuel IV de Sardenya · Veure més »
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Nou!!: Dinastia borbònica і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: Dinastia borbònica і Carles V de França · Veure més »
Carles X de França
Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.
Nou!!: Dinastia borbònica і Carles X de França · Veure més »
Carlota de Xipre
Carlota de Lusignan, nascuda el 28 de juny del 1444 a Nicòsia, morta el 16 de juliol del 1487 a Roma, reina de Xipre (1458-1460), fou la filla de Joan II de Xipre i d'Helena Peleòloga.
Nou!!: Dinastia borbònica і Carlota de Xipre · Veure més »
Carlota I de Luxemburg
Carlota I de Luxemburg (Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine) (Castell de Berg, 23 de gener del 1896 - Castell de Fischbach, 9 de juliol del 1985).
Nou!!: Dinastia borbònica і Carlota I de Luxemburg · Veure més »
Carlota Joaquima de Borbó
Carlota Joaquima de Borbó i Borbó-Parma (Palau d'Aranjuez, 25 d'abril de 1775 - Palau de Queluz, 7 de gener de 1830) fou infanta d'Espanya i reina consort de Portugal (1816 - 1826).
Nou!!: Dinastia borbònica і Carlota Joaquima de Borbó · Veure més »
Comtat de Montpensier
El comtat de Montpensier fou una senyoria feudal de França.
Nou!!: Dinastia borbònica і Comtat de Montpensier · Veure més »
Comtat de Vendôme
El comtat de Vendôme fou una jurisdicció feudal de França al pagus Vindocinensis a l'antic país dels carnuts.
Nou!!: Dinastia borbònica і Comtat de Vendôme · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Dinastia borbònica і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: Dinastia borbònica і Delfí de França · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Dinastia borbònica і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Dinastia borbònica і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Dinastia borbònica і Dinastia Savoia · Veure més »
Ducat de Borbó
Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).
Nou!!: Dinastia borbònica і Ducat de Borbó · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Dinastia borbònica і Ducat de Parma · Veure més »
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Nou!!: Dinastia borbònica і Enric II de França · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Dinastia borbònica і Enric IV de França · Veure més »
Enriqueta Maria de França
Enriqueta Maria de França per Anton van Dyck. Enriqueta Maria de França o Enriqueta Maria de Borbó -en francès Henriette Marie de France- (Palau del Louvre de París, 25 de novembre de 1609 -castell de Colombes, 10 de setembre de 1669) fou una noble francesa filla del rei Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici (1575-1642).
Nou!!: Dinastia borbònica і Enriqueta Maria de França · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Dinastia borbònica і Espanya · Veure més »
Fèlix de Borbó-Parma
Fèlix de Borbó-Parma, príncep de Luxemburg (Schwarzau, 1893 - Castell de Fischbach, 1970) fou Príncep de Borbó-Parma amb el tractament d'altesa reial que esdevingué el gran duc consort de Luxemburg i el fundador de la dinastia anomenada dels Borbó-Nassau que governa des de 1964 el gran ducat centreeuropeu.
Nou!!: Dinastia borbònica і Fèlix de Borbó-Parma · Veure més »
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Dinastia borbònica і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »
Felip I de Parma
Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.
Nou!!: Dinastia borbònica і Felip I de Parma · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Dinastia borbònica і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Dinastia borbònica і Felip V d'Espanya · Veure més »
Felip VI d'Espanya
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.
Nou!!: Dinastia borbònica і Felip VI d'Espanya · Veure més »
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Nou!!: Dinastia borbònica і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »
Ferran II de les Dues Sicílies
Ferran II de les Dues Sicílies (Palerm, 1810 - Nàpols, 1859) fou Rei de les Dues Sicílies des de l'any 1830 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Dinastia borbònica і Ferran II de les Dues Sicílies · Veure més »
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Nou!!: Dinastia borbònica і Ferran VI d'Espanya · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Dinastia borbònica і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Dinastia borbònica і Francès · Veure més »
Francesc d'Assís de Borbó
Francesc d'Assis de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (Aranjuez 1822 - Épinay 1902) va ser infant d'Espanya, duc de Cadis i rei consort d'Espanya pel seu matrimoni amb la seva cosina Isabel II.
Nou!!: Dinastia borbònica і Francesc d'Assís de Borbó · Veure més »
Francesc de Paula de Borbó
Francesc de Paula de Borbó i de Borbó-Parma (Madrid, 10 de març de 1794 - 13 d'agost de 1865) va ser infant d'Espanya, castellà d'Amposta i membre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem de 1827 fins a 1851, any en què, exitingit l'orde, renuncià a la castellania.
Nou!!: Dinastia borbònica і Francesc de Paula de Borbó · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Dinastia borbònica і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Nou!!: Dinastia borbònica і Francesc I de França · Veure més »
Francesc I de les Dues Sicílies
Francesc I de les Dues Sicílies (Nàpols 1777 - 1830).
Nou!!: Dinastia borbònica і Francesc I de les Dues Sicílies · Veure més »
Francesc II de les Dues Sicílies
Francesc II de les Dues Sicílies (Caserta, 1836 - Arco, Trento, 1894) fou l'últim monarca del Regne independent de les Dues Sicílies, així com l'últim representant de la branca cadet dels Borbó-Dues Sicílies al tron de Nàpols i Sicília.
Nou!!: Dinastia borbònica і Francesc II de les Dues Sicílies · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Dinastia borbònica і Franquisme · Veure més »
Gastó d'Orleans
Gastó d'Orleans, comte d'Eu (Neuilly-sur-Seine, 1842 - mort a alta mar 1922).
Nou!!: Dinastia borbònica і Gastó d'Orleans · Veure més »
Genealogia dels Borbons
La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.
Nou!!: Dinastia borbònica і Genealogia dels Borbons · Veure més »
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Nou!!: Dinastia borbònica і Giuseppe Garibaldi · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Dinastia borbònica і Guerra del Francès · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Dinastia borbònica і Guerres Carlines · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: Dinastia borbònica і Hugonot · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Dinastia borbònica і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi del Brasil
LImperi del Brasil (en portuguès, Império do Brasil), denominat per la historiografia també com a Brasil Império, Brasil Imperial o Brasil Monàrquic, va ser un estat que va existir en el segle XIX i que comprenia, fins al 1825, aproximadament el territori que formen el Brasil i l'Uruguai actuals (aquest últim sota el nom de província cisplatina).
Nou!!: Dinastia borbònica і Imperi del Brasil · Veure més »
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Nou!!: Dinastia borbònica і Imperi Llatí · Veure més »
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Nou!!: Dinastia borbònica і Isabel de França · Veure més »
Isabel del Brasil
Isabel del Brasil, cap de la casa imperial del Brasil (Rio de Janeiro, Imperi de Brasil 1846 - Castell d'Eu, França 1921).
Nou!!: Dinastia borbònica і Isabel del Brasil · Veure més »
Isabel Farnese
Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.
Nou!!: Dinastia borbònica і Isabel Farnese · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Dinastia borbònica і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Janus de Xipre
Janus de Lusignan, també conegut com a Joan de Lusignan (1375, Gènova – 29 juny 1432, Nicòsia), fou rei de Xipre després del seu pare, Jaume I de Xipre.
Nou!!: Dinastia borbònica і Janus de Xipre · Veure més »
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Nou!!: Dinastia borbònica і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Nou!!: Dinastia borbònica і Joan el Cec · Veure més »
Joan VI de Portugal
Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep del Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei del Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).
Nou!!: Dinastia borbònica і Joan VI de Portugal · Veure més »
Joana de Borbó
Joana de Borbó (Vincennes, França, 1338 – París, 1378) fou infanta de Borbó i reina consort de França (1364-1378).
Nou!!: Dinastia borbònica і Joana de Borbó · Veure més »
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Nou!!: Dinastia borbònica і Joana III de Navarra · Veure més »
Josep I de Portugal
Josep I de Portugal, dit el Reformador, (Lisboa, 6 de juny de 1714 - 24 de febrer de 1777) va ser rei de Portugal des del 7 de setembre de 1750 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia borbònica і Josep I de Portugal · Veure més »
Leopold I de Bèlgica
Leopold I (Coburg, 1798 - Brussel·les, 1865) fou un príncep saxó que es convertí en el primer rei dels belgues (1831 - 1865) per voluntat del Parlament sobirà de Bèlgica.
Nou!!: Dinastia borbònica і Leopold I de Bèlgica · Veure més »
Leopold II d'Àustria
Leopold II d'Habsburg (1328 - 1344) fou un duc d'Àustria, Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola, conjuntament amb el seu germà Frederic II d'Habsburg i el seu oncle Albert II d'Habsburg si bé aquest darrer administrava Àustria i Estíria mentre que Frederic i Leopold estaven destinats a administrar Caríntia i Carniola.
Nou!!: Dinastia borbònica і Leopold II d'Àustria · Veure més »
Llista de pretendents al tron de França
Malgrat l'existència de la República Francesa, sempre hi ha hagut pretendents al tron de França, tots ells descendents dels darrers reis de França.
Nou!!: Dinastia borbònica і Llista de pretendents al tron de França · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Dinastia borbònica і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Lluís Antoni de França
Lluís Antoni de Artois, duc d'Angulema. Corona de Lluis Antoni com a delfí de França (1824), foto de 1906. Lluís (XIX) de França (en francès Louis-Antoine de France) (Versalles 6 d'agost de 1775 - Görz Àustria, 3 de juny de 1844).
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís Antoni de França · Veure més »
Lluís d'Orleans
Lluís d'Orleans, duc de Nemours (París 1814 - Versalles 1896).
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís d'Orleans · Veure més »
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »
Lluís de França (delfí de França)
Lluís de França (Palau de Versalles, 4 de setembre de 1729 – 20 de desembre de 1765) va ser un príncep francès, fill de Lluís XV, i delfí de França i com a tal hereu al tron.
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís de França (delfí de França) · Veure més »
Lluís Felip d'Orleans (comte de París)
''L P d'Orléans, C de Paris'' Lluís Felip d'Orleans, comte de París (París 1838 - Stowe House (Anglaterra) 1894).
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís Felip d'Orleans (comte de París) · Veure més »
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís Felip I de França · Veure més »
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís I d'Espanya · Veure més »
Lluís I d'Etrúria
Lluís I d'Etrúria, també conegut amb el nom de Lluís Francesc Filibert de Borbó o Lluís I de Borbó-Parma, (Piacenza, Ducat de Parma, 1773 – Florència, Regne d'Etrúria, 1803) fou el primer dels dos únics reis d'Etrúria i cap de la casa ducal dels Borbó-Parma.
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís I d'Etrúria · Veure més »
Lluís I de Borbó
Lluís I de Borbó, anomenat "el Gran" o "el Coix" (le Boiteux) (c. 1280- 29 de gener de 1342), va ser un noble francès, fill del príncep Robert de França i, per tant, net de Lluís IX de França i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís I de Borbó · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís XV de França · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís XVI de França · Veure més »
Lluís XVII de França
Lluís XVII de França (Versalles 1785 - París 1795) fou el rei titular de França i de Navarra des de 1793 fins a 1795.
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís XVII de França · Veure més »
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluís XVIII de França · Veure més »
Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues)
La princesa Lluïsa d'Orleans, reina de Bèlgica, pintada per Winterhalter. Lluïsa d'Orleans, reina dels belgues (Palerm 1812 - Oostende 1850).
Nou!!: Dinastia borbònica і Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues) · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Dinastia borbònica і Luxemburg · Veure més »
Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies (Caserta, Regne de Nàpols, 1782 - Stowe House, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, 1866) fou princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que es convertí en duquessa d'Orleans i després reina de França en casar-se amb el rei Lluís Felip I de França.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies · Veure més »
Maria Anna Victòria de Borbó
Maria Anna Victòria de Borbó i Farnese (Madrid 1718 - Lisboa 1781) va ser una infanta d'Espanya de la Casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que esdevingué reina consort de Portugal des de 1750 fins a l'any 1777 i regent del regne durant el trienni 1774 1777.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Anna Victòria de Borbó · Veure més »
Maria Antònia de Borbó
Maria Antònia Ferranda de Borbó i Farnese (Sevilla, 17 de novembre de 1729 - Moncalieri, 19 de setembre de 1785) va ser una infanta d'Espanya, que esdevingué reina consort de Sardenya pel seu matrimoni amb Víctor Amadeu III de Sardenya.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Antònia de Borbó · Veure més »
Maria Clotilde de França
Maria Clotilde de França (Versalles, Regne de França, 1759 - Nàpols, Regne de Nàpols, 1802) fou una princesa francesa i reina consort del Regne de Sardenya-Piemont.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Clotilde de França · Veure més »
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena · Veure més »
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »
Maria de Borbó
* Maria de Borbó-Dampierre (1220-1274), dama de Borbó, esposa de Joan I de Dreux;.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria de Borbó · Veure més »
Maria de la Mercè d'Orleans
Maria de la Mercè d'Orleans (Madrid, 24 de juny de 1860 - 26 de juny de 1878) va ser una noble de la casa d'Orleans, reina consort d'Espanya el 1878 pel seu matrimoni amb Alfons XII.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria de la Mercè d'Orleans · Veure més »
Maria de Mèdici (regent de França)
Maria de Mèdici (26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència-4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617).
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria de Mèdici (regent de França) · Veure més »
Maria Isabel de Borbó
era infanta d'Espanya es casà l'any 1802 en segones noces amb el seu cosí germà, el rei Francesc I de les Dues Sicílies.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Isabel de Borbó · Veure més »
Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma
Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma (La Granja de San Ildefonso, Regne d'Espanya 1782 - Roma, Estats Pontificis 1824) fou una Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per naixement que al contraure matrimoni esdevingué reina consort d'Etrúria i regent des del 1801 fins al 1807 i duquessa sobirana de Lucca des del 1814 i fins al 1824 en el moment de la seva mort.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma · Veure més »
Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia · Veure més »
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV.
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya) · Veure més »
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, emperadriu d'Àustria (Nàpols 1772 - Viena 1807).
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria) · Veure més »
Maria Teresa de França
La princesa Maria Teresa de França, Madame Royale. Maria Teresa de França, duquessa d'Angulema (Versalles 1778 - Viena 1851).
Nou!!: Dinastia borbònica і Maria Teresa de França · Veure més »
Pere I de Borbó
Pere I de Borbó (1311 - 19 de setembre de 1356), noble francès, fill de Lluís I de Borbó i Maria d'Hainaut.
Nou!!: Dinastia borbònica і Pere I de Borbó · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Dinastia borbònica і Pere I de Castella · Veure més »
Pere II del Brasil
, encunyat El Magnànim, va ser emperador del Brasil des de l'any 1831 fins al 1889.
Nou!!: Dinastia borbònica і Pere II del Brasil · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Dinastia borbònica і Portugal · Veure més »
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Nou!!: Dinastia borbònica і Príncep-bisbe · Veure més »
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Nou!!: Dinastia borbònica і Primera República Espanyola · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: Dinastia borbònica і Primera República Francesa · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Dinastia borbònica і Principat de Lieja · Veure més »
Regne d'Etrúria
El Regne d'Etrúria (en italià: Regno di Etruria) fou un estat satèl·lit que va existir del 1801 al 1807 sota la imposició de Napoleó Bonaparte.
Nou!!: Dinastia borbònica і Regne d'Etrúria · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Dinastia borbònica і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Dinastia borbònica і Regne de Castella · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Dinastia borbònica і Regne de França · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Dinastia borbònica і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Dinastia borbònica і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Dinastia borbònica і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Dinastia borbònica і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Xipre
El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.
Nou!!: Dinastia borbònica і Regne de Xipre · Veure més »
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: Dinastia borbònica і Restauració borbònica · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Dinastia borbònica і Revolució de 1868 · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Dinastia borbònica і Revolució Francesa · Veure més »
Robert I de Parma
Robert I de Parma (Florència, Províncies Unides de la Itàlia Central 1848 - Pianore, Regne d'Itàlia 1907) fou l'últim duc de Parma, pertanyent a la Casa dels Borbó, càrrec que ostentà entre 1854 i 1859.
Nou!!: Dinastia borbònica і Robert I de Parma · Veure més »
Robert II de Tàrent
Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).
Nou!!: Dinastia borbònica і Robert II de Tàrent · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Dinastia borbònica і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Dinastia borbònica і Sàpiens · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Dinastia borbònica і Segona República Espanyola · Veure més »
Segona República Francesa
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.
Nou!!: Dinastia borbònica і Segona República Francesa · Veure més »
Senyoria de Borbó
senyor de Borbó de la família de Dampierre La senyoria de Borbó fou una jurisdicció feudal del Regne de França, centrada al castell de Borbó (moderna ciutat de Bourbon-l'Archambault just al centre de França) antic Castrum Borboniensis i que apareix a la taula de Peutinger com Aquae Bormonis.
Nou!!: Dinastia borbònica і Senyoria de Borbó · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Dinastia borbònica і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Víctor Amadeu III
Víctor Amadeu III de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1726 - Moncalieri 1796) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1773 i 1796.
Nou!!: Dinastia borbònica і Víctor Amadeu III · Veure més »
Zita de Borbó-Parma
Zita de Borbó-Parma, emperadriu d'Àustria (Lucca, la Toscana, Itàlia, 9 de maig de 1892 - Monestir franciscà de Zizers, Graubünden, Suïssa, 14 de març de 1989) fou princesa de Borbó-Parma amb el grau d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'últim emperador austrohongarès, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, esdevenint així l'última emperadriu consort de la casa d'Habsburg.
Nou!!: Dinastia borbònica і Zita de Borbó-Parma · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1315 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1320 · Veure més »
1338
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1338 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1339 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1361 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1378 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1383 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1387 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1388 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1422 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1456 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1465 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1466 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1482 · Veure més »
1518
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1518 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1555 · Veure més »
1562
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1562 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1572 · Veure més »
1589
122x122px.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1589 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1594 · Veure més »
1603
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1603 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1609 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1610 · Veure més »
1614
;Països catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1614 · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1620 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1643 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1644 · Veure més »
1651
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1651 · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1669 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1700 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1706 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1708 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1715 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Dinastia borbònica і 1718 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1723 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1724 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1729 · Veure més »
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1731 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1735 · Veure més »
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1745 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1746 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1751 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1759 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1772 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1774 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1775 · Veure més »
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1778 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1779 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1781 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1782 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1785 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1788 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1789 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1792 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1793 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1795 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1802 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1806 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1807 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1812 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1813 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1814 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1819 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1822 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1824 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1825 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1830 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1833 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1840 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1842 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1849 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1850 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1851 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1860 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1865 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1866 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1874 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1878 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1885 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1886 · Veure més »
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1889 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1892 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1893 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1902 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1922 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1931 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1951 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1970 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1975 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Dinastia borbònica і 1989 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Borbons, Borbònic, Borbònica, Borbòniques, Borbó d'Espanya, Casa DE, Casa de Borbó, Casa dels borbons, Dinastia Borbònica, Dinastia Borbó, Dinastia de Borbó, Dinastia dels Borbons, Monarquia borbònica.
