Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia borbònica і Felip V d'Espanya
Dinastia borbònica і Felip V d'Espanya tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Anna d'Àustria (reina de França), Carles III d'Espanya, Decrets de Nova Planta, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Parma, Enric IV de França, Espanya, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip I de Parma, Felip IV de Castella, Ferran VI d'Espanya, Guerra de Successió Espanyola, Isabel de França, Isabel Farnese, Lluís I d'Espanya, Lluís XIII de França, Lluís XV de França, Maria Anna Victòria de Borbó, Maria Antònia de Borbó, Maria de Mèdici (regent de França), Portugal, Regne de Castella, Regne de França, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat d'Utrecht.
Anna d'Àustria (reina de França)
Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.
Anna d'Àustria (reina de França) і Dinastia borbònica · Anna d'Àustria (reina de França) і Felip V d'Espanya ·
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Carles III d'Espanya і Dinastia borbònica · Carles III d'Espanya і Felip V d'Espanya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica · Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia borbònica і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Felip V d'Espanya ·
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Dinastia borbònica і Ducat de Parma · Ducat de Parma і Felip V d'Espanya ·
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Dinastia borbònica і Enric IV de França · Enric IV de França і Felip V d'Espanya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Dinastia borbònica і Espanya · Espanya і Felip V d'Espanya ·
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Dinastia borbònica і Felip d'Orleans, Regent de França · Felip V d'Espanya і Felip d'Orleans, Regent de França ·
Felip I de Parma
Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.
Dinastia borbònica і Felip I de Parma · Felip I de Parma і Felip V d'Espanya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Dinastia borbònica і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Felip V d'Espanya ·
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Dinastia borbònica і Ferran VI d'Espanya · Felip V d'Espanya і Ferran VI d'Espanya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola · Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Dinastia borbònica і Isabel de França · Felip V d'Espanya і Isabel de França ·
Isabel Farnese
Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.
Dinastia borbònica і Isabel Farnese · Felip V d'Espanya і Isabel Farnese ·
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Dinastia borbònica і Lluís I d'Espanya · Felip V d'Espanya і Lluís I d'Espanya ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Dinastia borbònica і Lluís XIII de França · Felip V d'Espanya і Lluís XIII de França ·
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Dinastia borbònica і Lluís XV de França · Felip V d'Espanya і Lluís XV de França ·
Maria Anna Victòria de Borbó
Maria Anna Victòria de Borbó i Farnese (Madrid 1718 - Lisboa 1781) va ser una infanta d'Espanya de la Casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que esdevingué reina consort de Portugal des de 1750 fins a l'any 1777 i regent del regne durant el trienni 1774 1777.
Dinastia borbònica і Maria Anna Victòria de Borbó · Felip V d'Espanya і Maria Anna Victòria de Borbó ·
Maria Antònia de Borbó
Maria Antònia Ferranda de Borbó i Farnese (Sevilla, 17 de novembre de 1729 - Moncalieri, 19 de setembre de 1785) va ser una infanta d'Espanya, que esdevingué reina consort de Sardenya pel seu matrimoni amb Víctor Amadeu III de Sardenya.
Dinastia borbònica і Maria Antònia de Borbó · Felip V d'Espanya і Maria Antònia de Borbó ·
Maria de Mèdici (regent de França)
Maria de Mèdici (26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència-4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617).
Dinastia borbònica і Maria de Mèdici (regent de França) · Felip V d'Espanya і Maria de Mèdici (regent de França) ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Dinastia borbònica і Portugal · Felip V d'Espanya і Portugal ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Dinastia borbònica і Regne de Castella · Felip V d'Espanya і Regne de Castella ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Dinastia borbònica і Regne de França · Felip V d'Espanya і Regne de França ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Dinastia borbònica і Regne de Navarra · Felip V d'Espanya і Regne de Navarra ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Dinastia borbònica і Regne de Portugal · Felip V d'Espanya і Regne de Portugal ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Dinastia borbònica і Regne de Sardenya · Felip V d'Espanya і Regne de Sardenya ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Dinastia borbònica і Sacre Imperi Romanogermànic · Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Dinastia borbònica і Tractat d'Utrecht · Felip V d'Espanya і Tractat d'Utrecht ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia borbònica і Felip V d'Espanya
- Què tenen en comú Dinastia borbònica і Felip V d'Espanya
- Semblances entre Dinastia borbònica і Felip V d'Espanya
Comparació entre Dinastia borbònica і Felip V d'Espanya
Dinastia borbònica té 234 relacions, mentre que Felip V d'Espanya té 246. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 5.83% = 28 / (234 + 246).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia borbònica і Felip V d'Espanya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
