Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia aiúbida і Història de la civilització islàmica
Dinastia aiúbida і Història de la civilització islàmica tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Àdil I, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Alta Mesopotàmia, As-Sàlih Ismaïl (aiúbida), Ascaló, Bagdad, Batalla de Hattin, Califat Fatimita, Croades, Croat (guerrer), Damasc, Dinastia bahrita, Egipte, Estats croats, Hijaz, Iemen, Iraq, Jerusalem, Musulmà, Regió de Síria, Ricard Cor de Lleó, Saladí, Setge de Jerusalem (1187), Soldanat de Rum, Sunnisme, Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub.
Al-Àdil I
Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.
Al-Àdil I і Dinastia aiúbida · Al-Àdil I і Història de la civilització islàmica ·
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).
Al-Kàmil ibn al-Àdil і Dinastia aiúbida · Al-Kàmil ibn al-Àdil і Història de la civilització islàmica ·
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Alta Mesopotàmia і Dinastia aiúbida · Alta Mesopotàmia і Història de la civilització islàmica ·
As-Sàlih Ismaïl (aiúbida)
Al-Màlik as-Sàlih Imad-ad-Din Ismaïl ibn al-Màlik al-Àdil ——, conegut com a as-Sàlih Ismaïl o as-Sàlih Imad-ad-Din, (c. 1203-1251) va ser el soldà aiúbida de Damasc l'any 1237 i més tard del 1239 al 1245.
As-Sàlih Ismaïl (aiúbida) і Dinastia aiúbida · As-Sàlih Ismaïl (aiúbida) і Història de la civilització islàmica ·
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Ascaló і Dinastia aiúbida · Ascaló і Història de la civilització islàmica ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Dinastia aiúbida · Bagdad і Història de la civilització islàmica ·
Batalla de Hattin
La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol del 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.
Batalla de Hattin і Dinastia aiúbida · Batalla de Hattin і Història de la civilització islàmica ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Califat Fatimita і Dinastia aiúbida · Califat Fatimita і Història de la civilització islàmica ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Dinastia aiúbida · Croades і Història de la civilització islàmica ·
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Croat (guerrer) і Dinastia aiúbida · Croat (guerrer) і Història de la civilització islàmica ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Damasc і Dinastia aiúbida · Damasc і Història de la civilització islàmica ·
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Dinastia aiúbida і Dinastia bahrita · Dinastia bahrita і Història de la civilització islàmica ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Dinastia aiúbida і Egipte · Egipte і Història de la civilització islàmica ·
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Dinastia aiúbida і Estats croats · Estats croats і Història de la civilització islàmica ·
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Dinastia aiúbida і Hijaz · Hijaz і Història de la civilització islàmica ·
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Dinastia aiúbida і Iemen · Història de la civilització islàmica і Iemen ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Dinastia aiúbida і Iraq · Història de la civilització islàmica і Iraq ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Dinastia aiúbida і Jerusalem · Història de la civilització islàmica і Jerusalem ·
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Dinastia aiúbida і Musulmà · Història de la civilització islàmica і Musulmà ·
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Dinastia aiúbida і Regió de Síria · Història de la civilització islàmica і Regió de Síria ·
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Dinastia aiúbida і Ricard Cor de Lleó · Història de la civilització islàmica і Ricard Cor de Lleó ·
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Dinastia aiúbida і Saladí · Història de la civilització islàmica і Saladí ·
Setge de Jerusalem (1187)
El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.
Dinastia aiúbida і Setge de Jerusalem (1187) · Història de la civilització islàmica і Setge de Jerusalem (1187) ·
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Dinastia aiúbida і Soldanat de Rum · Història de la civilització islàmica і Soldanat de Rum ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Dinastia aiúbida і Sunnisme · Història de la civilització islàmica і Sunnisme ·
Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub
Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub ——, fou soldà del soldanat aiúbida de Damasc i del Soldanat aiúbida d'Egipte (1249-1250) Després d'haver passat la seva vida a Mesopotàmia, on havia estudiat jurisprudència, lògica i teologia, però el seu avi al-Kàmil ibn al-Àdil s'havia adonat ràpidament que els seus estudis no corregirien la seva malaptesa i manca d'informació.
Dinastia aiúbida і Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub · Història de la civilització islàmica і Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia aiúbida і Història de la civilització islàmica
- Què tenen en comú Dinastia aiúbida і Història de la civilització islàmica
- Semblances entre Dinastia aiúbida і Història de la civilització islàmica
Comparació entre Dinastia aiúbida і Història de la civilització islàmica
Dinastia aiúbida té 129 relacions, mentre que Història de la civilització islàmica té 361. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 5.31% = 26 / (129 + 361).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia aiúbida і Història de la civilització islàmica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
