Similituds entre Dinastia sàlica і Otó I de Caríntia
Dinastia sàlica і Otó I de Caríntia tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Bisbat d'Estrasburg, Conrad el Roig, Conrad I de Caríntia, Ducat de Caríntia, Ducat de Lotaríngia, Enric de Spira, Gregori V, Speyergau, Wormsgau.
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Bisbat d'Estrasburg і Dinastia sàlica · Bisbat d'Estrasburg і Otó I de Caríntia ·
Conrad el Roig
Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).
Conrad el Roig і Dinastia sàlica · Conrad el Roig і Otó I de Caríntia ·
Conrad I de Caríntia
Conrad I de Caríntia (vers 975 † 12 o 15 de desembre de 1011) fou duc de Caríntia, fill i successor d'Otó I de Caríntia quan aquest va morir l'any 1004.
Conrad I de Caríntia і Dinastia sàlica · Conrad I de Caríntia і Otó I de Caríntia ·
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Dinastia sàlica і Ducat de Caríntia · Ducat de Caríntia і Otó I de Caríntia ·
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Dinastia sàlica і Ducat de Lotaríngia · Ducat de Lotaríngia і Otó I de Caríntia ·
Enric de Spira
Enric de Speyer o Spira (també esmentat com a Enric de Francònia) fou comte al Wormsgau (alemany: Heinrich von Speyer; vers 965/970 – 989/1000).
Dinastia sàlica і Enric de Spira · Enric de Spira і Otó I de Caríntia ·
Gregori V
Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.
Dinastia sàlica і Gregori V · Gregori V і Otó I de Caríntia ·
Speyergau
El Speyergau era a l'edat mitjana una jurisdicció comtal que s'estenia en l'entorn de la ciutat d'Espira (alemany Speyer).
Dinastia sàlica і Speyergau · Otó I de Caríntia і Speyergau ·
Wormsgau
El Wormsgau o pagus wormatiensi fou per un temps a l'edat mitjana un comtat centrat a la vila de Worms que es va estendre cap al llarg del Rin en direcció nord i va incloure fins a Coblenza i al començament del segle IX també li va pertànyer Magúncia i Boppard però foren perdudes vers 825.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia sàlica і Otó I de Caríntia
- Què tenen en comú Dinastia sàlica і Otó I de Caríntia
- Semblances entre Dinastia sàlica і Otó I de Caríntia
Comparació entre Dinastia sàlica і Otó I de Caríntia
Dinastia sàlica té 72 relacions, mentre que Otó I de Caríntia té 27. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 9.09% = 9 / (72 + 27).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia sàlica і Otó I de Caríntia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: