Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia carolíngia і Pipí I d'Aquitània
Dinastia carolíngia і Pipí I d'Aquitània tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Abadia de Prüm, Aquitània, Austràsia, Baviera, Borgonya, Carlemany, Carles d'Aquitània (arquebisbe), Carles el Calb, Comtat de Viena, Ermengarda d'Hesbaye, Gòtia, Judit de Baviera, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lotari I, Matfrid d'Orleans, Metz, Mosa, Nèustria, Pipí II d'Aquitània, Regne d'Aquitània, Sacre emperador romanogermànic, Saona, Septimània, Vala de Corbie.
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Abadia de Prüm і Dinastia carolíngia · Abadia de Prüm і Pipí I d'Aquitània ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Dinastia carolíngia · Aquitània і Pipí I d'Aquitània ·
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Austràsia і Dinastia carolíngia · Austràsia і Pipí I d'Aquitània ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Dinastia carolíngia · Baviera і Pipí I d'Aquitània ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Dinastia carolíngia · Borgonya і Pipí I d'Aquitània ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Dinastia carolíngia · Carlemany і Pipí I d'Aquitània ·
Carles d'Aquitània (arquebisbe)
Carles d'Aquitània (vers 825/830 - 4 de juny de 863) fou príncep d'Aquitània, fill de Pipí I i germà de Pipí II.
Carles d'Aquitània (arquebisbe) і Dinastia carolíngia · Carles d'Aquitània (arquebisbe) і Pipí I d'Aquitània ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Dinastia carolíngia · Carles el Calb і Pipí I d'Aquitània ·
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Comtat de Viena і Dinastia carolíngia · Comtat de Viena і Pipí I d'Aquitània ·
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Dinastia carolíngia і Ermengarda d'Hesbaye · Ermengarda d'Hesbaye і Pipí I d'Aquitània ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Dinastia carolíngia і Gòtia · Gòtia і Pipí I d'Aquitània ·
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Dinastia carolíngia і Judit de Baviera · Judit de Baviera і Pipí I d'Aquitània ·
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic · Lluís el Germànic і Pipí I d'Aquitània ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Dinastia carolíngia і Lluís el Pietós · Lluís el Pietós і Pipí I d'Aquitània ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Dinastia carolíngia і Lotari I · Lotari I і Pipí I d'Aquitània ·
Matfrid d'Orleans
Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.
Dinastia carolíngia і Matfrid d'Orleans · Matfrid d'Orleans і Pipí I d'Aquitània ·
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Dinastia carolíngia і Metz · Metz і Pipí I d'Aquitània ·
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Dinastia carolíngia і Mosa · Mosa і Pipí I d'Aquitània ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Dinastia carolíngia і Nèustria · Nèustria і Pipí I d'Aquitània ·
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Dinastia carolíngia і Pipí II d'Aquitània · Pipí I d'Aquitània і Pipí II d'Aquitània ·
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Dinastia carolíngia і Regne d'Aquitània · Pipí I d'Aquitània і Regne d'Aquitània ·
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Dinastia carolíngia і Sacre emperador romanogermànic · Pipí I d'Aquitània і Sacre emperador romanogermànic ·
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Dinastia carolíngia і Saona · Pipí I d'Aquitània і Saona ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Dinastia carolíngia і Septimània · Pipí I d'Aquitània і Septimània ·
Vala de Corbie
Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Dinastia carolíngia і Vala de Corbie · Pipí I d'Aquitània і Vala de Corbie ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia carolíngia і Pipí I d'Aquitània
- Què tenen en comú Dinastia carolíngia і Pipí I d'Aquitània
- Semblances entre Dinastia carolíngia і Pipí I d'Aquitània
Comparació entre Dinastia carolíngia і Pipí I d'Aquitània
Dinastia carolíngia té 314 relacions, mentre que Pipí I d'Aquitània té 136. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 5.56% = 25 / (314 + 136).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia carolíngia і Pipí I d'Aquitània. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
