Similituds entre Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic
Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Abadia de Prüm, Aquitània, Austràsia, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Baviera, Borgonya, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles Martell, Carloman de Baviera, Ermengarda d'Hesbaye, França Oriental, Gòtia, Guerra civil franca, Judit de Baviera, Llista de reis germànics, Lluís el Pietós, Lluís III d'Alemanya, Lotari I, Matfrid d'Orleans, Mosa, Nèustria, Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Regne d'Aquitània, Regne de Lotaríngia, Regne Franc, Septimània, Tractat de Meerssen, ..., Tractat de Verdun, Turíngia, 25 de juny. Ampliar l'índex (3 més) »
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Abadia de Prüm і Dinastia carolíngia · Abadia de Prüm і Lluís el Germànic ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Dinastia carolíngia · Aquitània і Lluís el Germànic ·
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Austràsia і Dinastia carolíngia · Austràsia і Lluís el Germànic ·
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye і Dinastia carolíngia · Batalla de Fontenoy-en-Puisaye і Lluís el Germànic ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Dinastia carolíngia · Baviera і Lluís el Germànic ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Dinastia carolíngia · Borgonya і Lluís el Germànic ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Dinastia carolíngia · Carlemany і Lluís el Germànic ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Dinastia carolíngia · Carles el Calb і Lluís el Germànic ·
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Carles el Gras і Dinastia carolíngia · Carles el Gras і Lluís el Germànic ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carles Martell і Dinastia carolíngia · Carles Martell і Lluís el Germànic ·
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Carloman de Baviera і Dinastia carolíngia · Carloman de Baviera і Lluís el Germànic ·
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Dinastia carolíngia і Ermengarda d'Hesbaye · Ermengarda d'Hesbaye і Lluís el Germànic ·
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Dinastia carolíngia і França Oriental · França Oriental і Lluís el Germànic ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Dinastia carolíngia і Gòtia · Gòtia і Lluís el Germànic ·
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Dinastia carolíngia і Guerra civil franca · Guerra civil franca і Lluís el Germànic ·
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Dinastia carolíngia і Judit de Baviera · Judit de Baviera і Lluís el Germànic ·
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Dinastia carolíngia і Llista de reis germànics · Llista de reis germànics і Lluís el Germànic ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Dinastia carolíngia і Lluís el Pietós · Lluís el Germànic і Lluís el Pietós ·
Lluís III d'Alemanya
Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Dinastia carolíngia і Lluís III d'Alemanya · Lluís III d'Alemanya і Lluís el Germànic ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Dinastia carolíngia і Lotari I · Lluís el Germànic і Lotari I ·
Matfrid d'Orleans
Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.
Dinastia carolíngia і Matfrid d'Orleans · Lluís el Germànic і Matfrid d'Orleans ·
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Dinastia carolíngia і Mosa · Lluís el Germànic і Mosa ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Dinastia carolíngia і Nèustria · Lluís el Germànic і Nèustria ·
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Dinastia carolíngia і Pipí I d'Aquitània · Lluís el Germànic і Pipí I d'Aquitània ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Dinastia carolíngia і Pipí I el Breu · Lluís el Germànic і Pipí I el Breu ·
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Dinastia carolíngia і Regne d'Aquitània · Lluís el Germànic і Regne d'Aquitània ·
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Dinastia carolíngia і Regne de Lotaríngia · Lluís el Germànic і Regne de Lotaríngia ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Dinastia carolíngia і Regne Franc · Lluís el Germànic і Regne Franc ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Dinastia carolíngia і Septimània · Lluís el Germànic і Septimània ·
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Dinastia carolíngia і Tractat de Meerssen · Lluís el Germànic і Tractat de Meerssen ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Dinastia carolíngia і Tractat de Verdun · Lluís el Germànic і Tractat de Verdun ·
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Dinastia carolíngia і Turíngia · Lluís el Germànic і Turíngia ·
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
25 de juny і Dinastia carolíngia · 25 de juny і Lluís el Germànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic
- Què tenen en comú Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic
- Semblances entre Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic
Comparació entre Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic
Dinastia carolíngia té 314 relacions, mentre que Lluís el Germànic té 125. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 7.52% = 33 / (314 + 125).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: