Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia carolíngia і Gòtia
Dinastia carolíngia і Gòtia tenen 42 coses en comú (en Uniopèdia): Aquitània, Arnulf de Caríntia, Austràsia, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de Poitiers (732), Baviera, Borgonya, Bosó de Provença, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles III de França, Carles Martell, Carloman de Baviera, Carloman II, Conrad I d'Alemanya, França Occidental, França Oriental, Friül, Imperi Carolingi, Llista de reis de França, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís III el Cec, Lluís IV d'Alemanya, Lluís IV de França, Lluís V de França, Lotari I, Lotari I de França, ..., Nèustria, Odó I de França, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Regne de Lotaríngia, Regne Franc, Roine, Saxònia, Septimània, Tractat de Verdun, Turíngia, 25 de juny. Ampliar l'índex (12 més) »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Dinastia carolíngia · Aquitània і Gòtia ·
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Arnulf de Caríntia і Dinastia carolíngia · Arnulf de Caríntia і Gòtia ·
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Austràsia і Dinastia carolíngia · Austràsia і Gòtia ·
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye і Dinastia carolíngia · Batalla de Fontenoy-en-Puisaye і Gòtia ·
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Batalla de Poitiers (732) і Dinastia carolíngia · Batalla de Poitiers (732) і Gòtia ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Dinastia carolíngia · Baviera і Gòtia ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Dinastia carolíngia · Borgonya і Gòtia ·
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Bosó de Provença і Dinastia carolíngia · Bosó de Provença і Gòtia ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Dinastia carolíngia · Carlemany і Gòtia ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Dinastia carolíngia · Carles el Calb і Gòtia ·
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Carles el Gras і Dinastia carolíngia · Carles el Gras і Gòtia ·
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Carles III de França і Dinastia carolíngia · Carles III de França і Gòtia ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carles Martell і Dinastia carolíngia · Carles Martell і Gòtia ·
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Carloman de Baviera і Dinastia carolíngia · Carloman de Baviera і Gòtia ·
Carloman II
Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.
Carloman II і Dinastia carolíngia · Carloman II і Gòtia ·
Conrad I d'Alemanya
Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).
Conrad I d'Alemanya і Dinastia carolíngia · Conrad I d'Alemanya і Gòtia ·
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Dinastia carolíngia і França Occidental · França Occidental і Gòtia ·
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Dinastia carolíngia і França Oriental · França Oriental і Gòtia ·
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Dinastia carolíngia і Friül · Friül і Gòtia ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Dinastia carolíngia і Imperi Carolingi · Gòtia і Imperi Carolingi ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Dinastia carolíngia і Llista de reis de França · Gòtia і Llista de reis de França ·
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic · Gòtia і Lluís el Germànic ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Dinastia carolíngia і Lluís el Pietós · Gòtia і Lluís el Pietós ·
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Dinastia carolíngia і Lluís el Tartamut · Gòtia і Lluís el Tartamut ·
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Dinastia carolíngia і Lluís III el Cec · Gòtia і Lluís III el Cec ·
Lluís IV d'Alemanya
Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".
Dinastia carolíngia і Lluís IV d'Alemanya · Gòtia і Lluís IV d'Alemanya ·
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Dinastia carolíngia і Lluís IV de França · Gòtia і Lluís IV de França ·
Lluís V de França
Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.
Dinastia carolíngia і Lluís V de França · Gòtia і Lluís V de França ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Dinastia carolíngia і Lotari I · Gòtia і Lotari I ·
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Dinastia carolíngia і Lotari I de França · Gòtia і Lotari I de França ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Dinastia carolíngia і Nèustria · Gòtia і Nèustria ·
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Dinastia carolíngia і Odó I de França · Gòtia і Odó I de França ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Dinastia carolíngia і Pipí I el Breu · Gòtia і Pipí I el Breu ·
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Dinastia carolíngia і Pipí II d'Aquitània · Gòtia і Pipí II d'Aquitània ·
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Dinastia carolíngia і Regne de Lotaríngia · Gòtia і Regne de Lotaríngia ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Dinastia carolíngia і Regne Franc · Gòtia і Regne Franc ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Dinastia carolíngia і Roine · Gòtia і Roine ·
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Dinastia carolíngia і Saxònia · Gòtia і Saxònia ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Dinastia carolíngia і Septimània · Gòtia і Septimània ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Dinastia carolíngia і Tractat de Verdun · Gòtia і Tractat de Verdun ·
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Dinastia carolíngia і Turíngia · Gòtia і Turíngia ·
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia carolíngia і Gòtia
- Què tenen en comú Dinastia carolíngia і Gòtia
- Semblances entre Dinastia carolíngia і Gòtia
Comparació entre Dinastia carolíngia і Gòtia
Dinastia carolíngia té 314 relacions, mentre que Gòtia té 406. Com que tenen en comú 42, l'índex de Jaccard és 5.83% = 42 / (314 + 406).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia carolíngia і Gòtia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
