Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Dinastia carolíngia і França Oriental
Dinastia carolíngia і França Oriental tenen 57 coses en comú (en Uniopèdia): Aquitània, Arnulf de Caríntia, Austràsia, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Baviera, Besançon, Borgonya, Bosó de Provença, Carlemany, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles III de França, Carloman de Baviera, Carloman II, Conrad I d'Alemanya, Dinastia otoniana, França, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Gran Moràvia, Guerra civil franca, Imperi Carolingi, Juraments d'Estrasburg, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis germànics, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, ..., Lluís II d'Itàlia, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lluís IV d'Alemanya, Lluís IV de França, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Marca Soraba, Mosa, Mosel·la, Nèustria, Odó I de França, Ourthe, Rastislau I de la Gran Moràvia, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Lotaríngia, Robert I de França, Roine, Sacre Imperi Romanogermànic, Saona, Saxònia, Tractat de Meerssen, Tractat de Ribemont (880), Tractat de Verdun, Wends, 14 de febrer, 25 de juny. Ampliar l'índex (27 més) »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Dinastia carolíngia · Aquitània і França Oriental ·
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Arnulf de Caríntia і Dinastia carolíngia · Arnulf de Caríntia і França Oriental ·
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Austràsia і Dinastia carolíngia · Austràsia і França Oriental ·
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye і Dinastia carolíngia · Batalla de Fontenoy-en-Puisaye і França Oriental ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Dinastia carolíngia · Baviera і França Oriental ·
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Besançon і Dinastia carolíngia · Besançon і França Oriental ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Dinastia carolíngia · Borgonya і França Oriental ·
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Bosó de Provença і Dinastia carolíngia · Bosó de Provença і França Oriental ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Dinastia carolíngia · Carlemany і França Oriental ·
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Carles de Provença і Dinastia carolíngia · Carles de Provença і França Oriental ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Dinastia carolíngia · Carles el Calb і França Oriental ·
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Carles el Gras і Dinastia carolíngia · Carles el Gras і França Oriental ·
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Carles III de França і Dinastia carolíngia · Carles III de França і França Oriental ·
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Carloman de Baviera і Dinastia carolíngia · Carloman de Baviera і França Oriental ·
Carloman II
Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.
Carloman II і Dinastia carolíngia · Carloman II і França Oriental ·
Conrad I d'Alemanya
Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).
Conrad I d'Alemanya і Dinastia carolíngia · Conrad I d'Alemanya і França Oriental ·
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Dinastia carolíngia і Dinastia otoniana · Dinastia otoniana і França Oriental ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Dinastia carolíngia і França · França і França Oriental ·
França Mitjana
Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).
Dinastia carolíngia і França Mitjana · França Mitjana і França Oriental ·
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Dinastia carolíngia і França Occidental · França Occidental і França Oriental ·
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Dinastia carolíngia і França Oriental · França Oriental і França Oriental ·
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Dinastia carolíngia і Gran Moràvia · França Oriental і Gran Moràvia ·
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Dinastia carolíngia і Guerra civil franca · França Oriental і Guerra civil franca ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Dinastia carolíngia і Imperi Carolingi · França Oriental і Imperi Carolingi ·
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Dinastia carolíngia і Juraments d'Estrasburg · França Oriental і Juraments d'Estrasburg ·
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Dinastia carolíngia і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · França Oriental і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Dinastia carolíngia і Llista de reis germànics · França Oriental і Llista de reis germànics ·
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic · França Oriental і Lluís el Germànic ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Dinastia carolíngia і Lluís el Pietós · França Oriental і Lluís el Pietós ·
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Dinastia carolíngia і Lluís el Tartamut · França Oriental і Lluís el Tartamut ·
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Dinastia carolíngia і Lluís II d'Itàlia · França Oriental і Lluís II d'Itàlia ·
Lluís III d'Alemanya
Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Dinastia carolíngia і Lluís III d'Alemanya · França Oriental і Lluís III d'Alemanya ·
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Dinastia carolíngia і Lluís III de França · França Oriental і Lluís III de França ·
Lluís IV d'Alemanya
Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".
Dinastia carolíngia і Lluís IV d'Alemanya · França Oriental і Lluís IV d'Alemanya ·
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Dinastia carolíngia і Lluís IV de França · França Oriental і Lluís IV de França ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Dinastia carolíngia і Lotari I · França Oriental і Lotari I ·
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Dinastia carolíngia і Lotari II de Lotaríngia · França Oriental і Lotari II de Lotaríngia ·
Marca Soraba
La Marca Soraba (del llatí: llimes Sorabicus; alemany: Sorbenmark) fou un districte fronterer a la part oriental de França Oriental entre el i el XI.
Dinastia carolíngia і Marca Soraba · França Oriental і Marca Soraba ·
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Dinastia carolíngia і Mosa · França Oriental і Mosa ·
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Dinastia carolíngia і Mosel·la · França Oriental і Mosel·la ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Dinastia carolíngia і Nèustria · França Oriental і Nèustria ·
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Dinastia carolíngia і Odó I de França · França Oriental і Odó I de França ·
Ourthe
esquerra Conflent dels dos Ourthes Conflent del Vesdre (a l'esquerra) i de l''''Ourthe''' a Chênée L'Ourthe (en való Aiwe d'Oûte) és un riu de Bèlgica de 165 km que neix al lloc dit Engreux del municipi d'Houffalize de la confluència de l'Ourthe Occidental que neix a Ourt, un nucli de Libramont, i de l'Ourthe Oriental que neix a Ourthe, un nucli de Gouvy a la província de Luxemburg.
Dinastia carolíngia і Ourthe · França Oriental і Ourthe ·
Rastislau I de la Gran Moràvia
Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, - Baviera, Alemanya, 870).
Dinastia carolíngia і Rastislau I de la Gran Moràvia · França Oriental і Rastislau I de la Gran Moràvia ·
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Dinastia carolíngia і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · França Oriental і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Dinastia carolíngia і Regne de Lotaríngia · França Oriental і Regne de Lotaríngia ·
Robert I de França
Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.
Dinastia carolíngia і Robert I de França · França Oriental і Robert I de França ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Dinastia carolíngia і Roine · França Oriental і Roine ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Dinastia carolíngia і Sacre Imperi Romanogermànic · França Oriental і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Dinastia carolíngia і Saona · França Oriental і Saona ·
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Dinastia carolíngia і Saxònia · França Oriental і Saxònia ·
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Dinastia carolíngia і Tractat de Meerssen · França Oriental і Tractat de Meerssen ·
Tractat de Ribemont (880)
El repartiment de l'impiri carolingi al 880. El Tractat de Ribemont de 880 fou un pas més del procés de fragmentació del regne franc de Carlemany després de la seva mort.
Dinastia carolíngia і Tractat de Ribemont (880) · França Oriental і Tractat de Ribemont (880) ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Dinastia carolíngia і Tractat de Verdun · França Oriental і Tractat de Verdun ·
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Dinastia carolíngia і Wends · França Oriental і Wends ·
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
14 de febrer і Dinastia carolíngia · 14 de febrer і França Oriental ·
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
25 de juny і Dinastia carolíngia · 25 de juny і França Oriental ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia carolíngia і França Oriental
- Què tenen en comú Dinastia carolíngia і França Oriental
- Semblances entre Dinastia carolíngia і França Oriental
Comparació entre Dinastia carolíngia і França Oriental
Dinastia carolíngia té 314 relacions, mentre que França Oriental té 123. Com que tenen en comú 57, l'índex de Jaccard és 13.04% = 57 / (314 + 123).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia carolíngia і França Oriental. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
