Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Digestió і Hormona
Digestió і Hormona tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Adrenalina, Aigua, Aminoàcid, Aparell digestiu, Bilis, Carboni, Cervell, Colecistocinina, Duodè, Electròlit, Enzim, Enzim digestiu, Estómac, Fetge, Gastrina, Hidrogencarbonat, Hipotàlem, Histamina, Llet, Metabolisme, Molècula, Pàncrees, Pèptid, Proliferació cel·lular, Secretina, Suc gàstric, Triacilglicerol, Trifosfat d'adenosina, Tub digestiu, Vesícula biliar.
Adrenalina
L'adrenalina, suprarenina o epinefrina (C9H13NO₃) és una hormona, un aminoalcohol segregat per les càpsules suprarenals.
Adrenalina і Digestió · Adrenalina і Hormona ·
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Aigua і Digestió · Aigua і Hormona ·
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Aminoàcid і Digestió · Aminoàcid і Hormona ·
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Aparell digestiu і Digestió · Aparell digestiu і Hormona ·
Bilis
La bilis, popularment el o la fel, és una substància líquida alcalina groguenca (pH en humans ~7.6-8.6) produïda pel fetge de molts vertebrats.
Bilis і Digestió · Bilis і Hormona ·
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Carboni і Digestió · Carboni і Hormona ·
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Cervell і Digestió · Cervell і Hormona ·
Colecistocinina
CCK a sota a la dreta. La colecistocinina, en anglès:Cholecystokinin (CCK o CCK-PZ; del grec chole, "bilis"; cysto, "sac"; kinin, "moure"; és a dir, moure el sac de la bilis (vesícula biliar)), és una hormona pèptida produïda a l'intestí prim, específicament al duodè i el jejú.
Colecistocinina і Digestió · Colecistocinina і Hormona ·
Duodè
En anatomia del sistema digestiu, el duodè o duodé (del llatí duodeni, 'de dotze dits de longitud') o budell primer és un tub articulat buit que connecta l'estómac amb el jejú.
Digestió і Duodè · Duodè і Hormona ·
Electròlit
La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora. Un electròlit és una substància química que es dissocia en ions lliures quan es dissol en un dissolvent ionitzant o es fon, produint un medi conductor de l'electricitat.
Digestió і Electròlit · Electròlit і Hormona ·
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Digestió і Enzim · Enzim і Hormona ·
Enzim digestiu
Els enzims digestius són enzims que degraden macromolècules polimèriques en les seves unitats menors, per tal de facilitar la seva absorció en el cos.
Digestió і Enzim digestiu · Enzim digestiu і Hormona ·
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Digestió і Estómac · Estómac і Hormona ·
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Digestió і Fetge · Fetge і Hormona ·
Gastrina
La gastrina és una hormona segregada per les cèl·lules de l'antre pilòric quan són estimulades per la presència de certs aliments a l'estómac (extractes de carn, alcalins, alcohol) a causa de la distensió de l'antre o bé per l'excitació del nervi vague.
Digestió і Gastrina · Gastrina і Hormona ·
Hidrogencarbonat
Model de l'anió hidrogencarbonat, HCO₃- L'hidrogencarbonat (antigament anomenat bicarbonat), és un anió de fórmula HCO3-, intermedi de la desprotonació de l'àcid carbònic, H2CO3.Té un paper biològic crucial en el sistema de regulació del pH fisiològic.
Digestió і Hidrogencarbonat · Hidrogencarbonat і Hormona ·
Hipotàlem
L'hipotàlem (del grec ὑπό, sota, i θάλαμος, tàlem) és una porció del cervell que conté una petita quantitat de nuclis amb funcions ben diverses.
Digestió і Hipotàlem · Hipotàlem і Hormona ·
Histamina
La histamina és una amina biològica involucrada en respostes immunes locals; també regula funcions fisiològiques a l'estómac i actua com a neurotransmissor.
Digestió і Histamina · Histamina і Hormona ·
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Digestió і Llet · Hormona і Llet ·
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Digestió і Metabolisme · Hormona і Metabolisme ·
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Digestió і Molècula · Hormona і Molècula ·
Pàncrees
El pàncrees és un òrgan del sistema digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.
Digestió і Pàncrees · Hormona і Pàncrees ·
Pèptid
Oligopèptid (Tetrapèptid) Els pèptids (del grec πεπτος, 'digerible') són un tipus de molècules formades per la unió de diversos aminoàcids mitjançant enllaços peptídics, o enllaç triple amb una conjugació d'ADN (àcid desoxiribonucleic) Els pèptids, igual que les proteïnes, estan presents en la natura i són responsables per un gran nombre de funcions, moltes de les quals encara no es coneixen.
Digestió і Pèptid · Hormona і Pèptid ·
Proliferació cel·lular
Estructura d'una cèl·lula procariota La proliferació cel·lular, sovint anomenada impròpiament creixement cel·lular per l'anglicisme «cell growth», és l'increment en el nombre de cèl·lules en un organisme o colònia, no quan una cèl·lula augmenta la seva mida.
Digestió і Proliferació cel·lular · Hormona і Proliferació cel·lular ·
Secretina
La secretina és una hormona polipeptídica gastrointestinal, lliurada a la sang pel duodè i que actua sobre el pàncrees estimulant la secreció de suc pancreàtic, ric en aigua i hidrogencarbonats, quan arriba l'àcid provinent de l'estòmac.
Digestió і Secretina · Hormona і Secretina ·
Suc gàstric
El suc gàstric és un líquid clar segregat en abundància per nombroses glàndules microscòpiques disseminades per la mucosa de l'estómac.
Digestió і Suc gàstric · Hormona і Suc gàstric ·
Triacilglicerol
Un triacilglicerol format per glicerol més àcid palmític, àcid oleic i àcid alfa-linoleic. Els triacilglicerols o triglicèrids són acilglicerols, un tipus de lípids formats per una molècula de glicerol, esterificada en els seus tres grups hidroxil, amb tres àcids grassos saturats o insaturats.
Digestió і Triacilglicerol · Hormona і Triacilglicerol ·
Trifosfat d'adenosina
El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.
Digestió і Trifosfat d'adenosina · Hormona і Trifosfat d'adenosina ·
Tub digestiu
El tub digestiu (conducte gastrointestinal o tracte gastrointestinal) és el tracte o via de pas de l'aparell digestiu que condueix de la boca a l'anus.
Digestió і Tub digestiu · Hormona і Tub digestiu ·
Vesícula biliar
La vesícula biliar, bufeta biliar, bufeta de la bilis, vesícula cística, o popularment bufeta del fel (o de la fel) és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (la bilis) produït al fetge.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Digestió і Hormona
- Què tenen en comú Digestió і Hormona
- Semblances entre Digestió і Hormona
Comparació entre Digestió і Hormona
Digestió té 106 relacions, mentre que Hormona té 263. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 8.13% = 30 / (106 + 263).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Digestió і Hormona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
