Accés més ràpid que el navegador!
221 les relacions: Absolutisme, Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, Agustí Alcoberro i Pericay, Ajuntament, Ajuntament de Barcelona, Alejandro Lerroux García, Amnistia, Anarquisme, Antic Règim, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni de Villarroel i Peláez, Antonio Ibáñez Freire, Assemblea de Catalunya, Assemblea de Parlamentaris, Assemblea Nacional Catalana, Associació Catalanista La Falç, Òmnium Cultural, À Punt, Àlvar Valls i Oliva, Àngel Guimerà i Jorge, Baldomero Espartero, Baluard de Migdia, Bandera de Catalunya, Barcelona, Cambra dels Lords, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Casal Nacionalista Martinenc, Catalanisme, Catalunya, Catalunya i Avant, Catolicisme, Centralisme, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Codi Civil espanyol, Comissions Obreres, Confederació Nacional del Treball, Consell de Castella, Constitució Espanyola de 1812, Constitució Espanyola de 1837, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Cadis, Cuba, Dècada del 1980, Decrets de Nova Planta, ..., Diada Nacional de Catalunya de 1978, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Dreta, Drets històrics, Eixample de Barcelona, Elegia, Els segadors, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estelada, Estella, Exposició universal, Felip V d'Espanya, Festa nacional, Fets del sis d'octubre, Filipines, Foment Catalanista, Fortalesa de la Ciutadella, Fossar de les Moreres, Franquisme, Front Nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Governador civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Malcontents, Heribert Barrera i Costa, James Fitz-James Stuart, Jaume Collell i Bancells, Joan Ballester i Canals, Joan Colomines i Puig, Joan Cornudella i Barberà, Joan Prim i Prats, Joan Reventós i Carner, Jordi Carbonell i de Ballester, Josep Benet i Morell, Josep Corbella, Josep Maria Folch i Torres, Josep Moragues i Mas, Josep Torras i Bages, L'Avenç, La Diada del Sí, La Reixa, Llei de Contractes de Conreu, Llei de Jurisdiccions, Llibertats civils, Lliga Catalana (partit), Lliga de Catalunya, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Lliga Regionalista, Lluís Marsans i Solà, Lo Regionalista, Lo Renaixement, Lo Sometent, Lo Tràngul, Los Montanyenchs, Mancomunitat de Catalunya, Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim», Manifestació per l'Estatut de 1977, Manuel Folguera i Duran, Marroc, Mateu Bruguera i Lladó, Memòria històrica, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Monarquia Absoluta Borbònica, Monument a Rafael Casanova, Museu d'Història de Catalunya, Nació espanyola, Navarra, Ofensiva de Catalunya, Osona, Pa de Sant Jordi, País Basc, Parlament de Catalunya, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pau Piferrer i Fàbregas, Plebiscit, Primera Guerra Carlina, Rafael Casanova i Comes, Rafael Tristany i Parera, Règim foral, Regència d'Urgell, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Representació de Greuges, Republicanisme, Reus, Revolució de 1868, Robert Surroca i Tallaferro, Rossend Nobas i Ballbé, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Just i Sant Pastor de Son, Santa Maria del Mar, Sàpiens, Segona guerra carlina, Segona República Espanyola, Setge de Barcelona (1713-1714), Socialisme, Societat civil (sociologia), Tarragona, Televisió Espanyola, Tercera Guerra Carlina, Transició democràtica espanyola, Tres Comuns de Catalunya, Tribunal Constitucional d'Espanya, Unió Catalanista, Vaga de La Canadenca, Vaga general espanyola de 1917, Valentí Almirall i Llozer, Víctor Balaguer i Cirera, Via Catalana, Via Catalana 2014, Via Lliure, Vic, Vigatanisme, 1 de maig, 11 de febrer, 11 de setembre, 12 d'octubre, 14 de juliol, 15 d'octubre, 15 de setembre, 1714, 1760, 1833, 1841, 1863, 1871, 1874, 1886, 1888, 1889, 1891, 1894, 1896, 1900, 1901, 1905, 1912, 1913, 1916, 1917, 1920, 1923, 1931, 1932, 1934, 1936, 1937, 1938, 1940, 1946, 1947, 1964, 1967, 1971, 1973, 1976, 1977, 1979, 1980, 2 de maig, 2000, 2006, 29 de setembre. Ampliar l'índex (171 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Absolutisme · Veure més »
Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya
Hissada de la senyera durant l'acte institucional de 2013 Lliurament de la senyera per part de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, ciutat natal de Francesc Macià, a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de 2009 Lacte institucional de la Diada Nacional de Catalunya és un acte oficial organitzat conjuntament pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya · Veure més »
Agustí Alcoberro i Pericay
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Agustí Alcoberro i Pericay · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Ajuntament · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Alejandro Lerroux García · Veure més »
Amnistia
miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Amnistia · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Anarquisme · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Antic Règim · Veure més »
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »
Antonio Ibáñez Freire
Antonio Ibáñez Freire (Vitòria, País Basc 1913 - Madrid 2003) fou un militar espanyol que fou Ministre de l'Interior entre els anys 1979 i 1980.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Antonio Ibáñez Freire · Veure més »
Assemblea de Catalunya
Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Assemblea de Catalunya · Veure més »
Assemblea de Parlamentaris
Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Assemblea de Parlamentaris · Veure més »
Assemblea Nacional Catalana
L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Assemblea Nacional Catalana · Veure més »
Associació Catalanista La Falç
Associació Catalanista La Falç fou una entitat catalanista fundada el juliol del 1898 i dirigida per Daniel Roig i Pruna, Miquel Balmas, J. Juan Martínez i Alfons Maseras i Galtés.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Associació Catalanista La Falç · Veure més »
Òmnium Cultural
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Òmnium Cultural · Veure més »
À Punt
À Punt és la marca del principal canal de televisió de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), en substitució de Canal Nou, de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і À Punt · Veure més »
Àlvar Valls i Oliva
Àlvar Valls i Oliva (Barcelona, 1947) és un poeta, escriptor, traductor, periodista, corrector, professor i activista polític català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Àlvar Valls i Oliva · Veure més »
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Baldomero Espartero · Veure més »
Baluard de Migdia
El baluard de Migdia és un dels onze baluards que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que el conjunt de les muralles de la ciutat fou enderrocat al.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Baluard de Migdia · Veure més »
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Bandera de Catalunya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Cambra dels Lords
La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Cambra dels Lords · Veure més »
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Carlisme · Veure més »
Casal Nacionalista Martinenc
Casal Nacionalista Martinenc i Joventut Nacionalista els Néts dels Almogàvers fou un casal catalanista fundat el 1913 per Ramon Duran i Albesa, català emigrat a l'Argentina, i Miquel Guinart i Castellà, amb altres joves nacionalistes del barri del Clot de Barcelona.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Casal Nacionalista Martinenc · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Catalanisme · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Catalunya i Avant
Associació Democràtica Catalanista Catalunya i Avant fou creada el gener de 1899 per Lluís Marsans i Sola, que també pertanyia a l'Associació Popular Regionalista, amb la intenció de traduir políticament l'intent d'enquadrar els sectors obrers en la línia del catalanisme radical, com ja es feia en la Cooperativa Obrera Catalana.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Catalunya i Avant · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Catolicisme · Veure més »
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Centralisme · Veure més »
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) és una associació política i social, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria · Veure més »
Codi Civil espanyol
Primera pàgina del Codi Civil espanyol. Edició de 1888 El Codi Civil espanyol, és el cos legal que regula les matèries jurídiques civils substantives a Espanya, a excepció de les normatives de territoris amb dret civil propi, que no hi estan incloses.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Codi Civil espanyol · Veure més »
Comissions Obreres
Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Comissions Obreres · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Consell de Castella · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Constitució Espanyola de 1837
Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració a Barcelona de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment recuperà el nom original de plaça de Sant Jaume, que no s’havia modificat des del segle XIV. Va ser retirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Constitució Espanyola de 1837 · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »
Construcció de l'estat liberal a Espanya
Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Veure més »
Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya
Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (CCFPC) fou una agrupació política creada en la clandestinitat que fa pública la seva declaració programàtica el desembre de 1969.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Corts de Cadis · Veure més »
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Cuba · Veure més »
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Dècada del 1980 · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Diada Nacional de Catalunya de 1978
L'11 de setembre de 1978, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, els partits legalitzats pel govern de la UCD i d'altres col·laboradors de la Transició espanyola van convocar a la ciutat de Barcelona una manifestació al passeig de Gràcia amb ronda de Sant Pere iniciada a les 8 del vespre sota el lema "Volem l'Estatut".
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Diada Nacional de Catalunya de 1978 · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Dreta
La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Dreta · Veure més »
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Drets històrics · Veure més »
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Eixample de Barcelona · Veure més »
Elegia
L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Elegia · Veure més »
Els segadors
Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Els segadors · Veure més »
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »
Estelada
La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Estelada · Veure més »
Estella
Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Estella · Veure més »
Exposició universal
Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Exposició universal · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »
Festa nacional
La festa nacional commemora un esdeveniment històric, polític o cultural vinculat a la història d'una nació.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Festa nacional · Veure més »
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Fets del sis d'octubre · Veure més »
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Filipines · Veure més »
Foment Catalanista
Foment Catalanista fou una associació fundada el març de 1891 per Sebastià Farnés i Badó, Narcís Verdaguer i altres personalitats amb l'objectiu essencial de fer arribar el catalanisme als obrers barcelonins.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Foment Catalanista · Veure més »
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »
Fossar de les Moreres
Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Fossar de les Moreres · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Franquisme · Veure més »
Front Nacional de Catalunya
El Front Nacional de Catalunya (FNC) fou una organització política catalana independentista i progressista.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Front Nacional de Catalunya · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Governador civil
El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Governador civil · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Malcontents
La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Guerra dels Malcontents · Veure més »
Heribert Barrera i Costa
Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Heribert Barrera i Costa · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і James Fitz-James Stuart · Veure més »
Jaume Collell i Bancells
Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Jaume Collell i Bancells · Veure més »
Joan Ballester i Canals
Joan Ballester i Canals (Barcelona, 10 de febrer de 1913 - 27 de juliol de 1980) fou un editor i activista cultural català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Joan Ballester i Canals · Veure més »
Joan Colomines i Puig
Joan Colomines i Puig (Barcelona, 2 de desembre de 1922 — 22 de febrer de 2011) fou un escriptor, metge i polític català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Joan Colomines i Puig · Veure més »
Joan Cornudella i Barberà
Joan Cornudella i Barberà (les Borges Blanques, Garrigues, 3 de novembre de 1904 - Barcelona, 26 de març de 1985) fou un polític nacionalista que va exercir de secretari general d'Estat Català, també va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya, els primers anys després de la transició va formar part del Pacte Democràtic per Catalunya abans d'acabar la seva vida política a la formació del PSC com a diputat al Parlament de Catalunya durant dues legislatures.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Joan Cornudella i Barberà · Veure més »
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Joan Prim i Prats · Veure més »
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Joan Reventós i Carner · Veure més »
Jordi Carbonell i de Ballester
Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - Barcelona, 22 d'agost de 2016) fou un polític i filòleg català, net de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Jordi Carbonell i de Ballester · Veure més »
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Josep Benet i Morell · Veure més »
Josep Corbella
* Josep Corbella (periodista), (Barcelona, 1966) periodista.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Josep Corbella · Veure més »
Josep Maria Folch i Torres
Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 - 15 de desembre de 1950), fou un novel·lista, narrador i autor teatral.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Josep Maria Folch i Torres · Veure més »
Josep Moragues i Mas
Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Josep Moragues i Mas · Veure més »
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Josep Torras i Bages · Veure més »
L'Avenç
L'Avenç és una revista que aparegué l'any 1977 especialitzada en temes d'històriaMestre, 1998: p. 80, entrada: "Avenç, L'" i cultura.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і L'Avenç · Veure més »
La Diada del Sí
La Diada del Sí va ser una concentració que es va dur a terme entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó de Barcelona durant l'Onze de setembre de 2017 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і La Diada del Sí · Veure més »
La Reixa
La Reixa fou la primera organització armada que va aparèixer a Catalunya a principis del, constituint-se com a associació catalanista el 24 d'octubre de 1901.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і La Reixa · Veure més »
Llei de Contractes de Conreu
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Llei de Contractes de Conreu · Veure més »
Llei de Jurisdiccions
La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Llei de Jurisdiccions · Veure més »
Llibertats civils
Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot infringir, sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Llibertats civils · Veure més »
Lliga Catalana (partit)
La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Lliga Catalana (partit) · Veure més »
Lliga de Catalunya
La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Lliga de Catalunya · Veure més »
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat és una agrupació confessional catòlica fundada el 1899 a Barcelona pel bisbe Josep Torras i Bages, que pretenia esdevenir la secció de propaganda religiosa de la Unió Catalanista, tot aplegant gent provinent de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, de la congregació mariana dels jesuïtes i del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat · Veure més »
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Lliga Regionalista · Veure més »
Lluís Marsans i Solà
Lluís Marsans i Solà (Igualada, 1867 - Barcelona, 1955) fou un polític català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Lluís Marsans i Solà · Veure més »
Lo Regionalista
Lo Regionalista és una revista que va néixer a Barcelona el 15 d'octubre de 1895 de mans de l'Associació Popular Regionalista, fundada el mateix 1895 per Ramon Folch i Capdevila, Josep Mallofré, Antoni Soyos, Francesc Curet i Bonaventura Rivera.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Lo Regionalista · Veure més »
Lo Renaixement
L'Associació Catalanista Lo Renaixement fou fundada l'abril del 1900 per Pau Bastida (president) i Jaume Aymà i Ayala, com a organització catalanista dins d'Unió Catalanista.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Lo Renaixement · Veure més »
Lo Sometent
L'Associació Democràtica Catalanista Lo Sometent fou una associació catalanista creada el maig del 1899 i inaugurada l'1 de juliol del mateix any per Lluís Riera com a president i com a secretari Jaume Arqué, animador d'escoles nocturnes catalanes per a obrers.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Lo Sometent · Veure més »
Lo Tràngul
L'Associació Democràtica Catalanista Lo Tràngul fou creada el gener del 1900 i constituïda formalment a finals del 1901, una de les primeres associacions explícitament autonomista.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Lo Tràngul · Veure més »
Los Montanyenchs
L'Agrupació Catalanista Los Montanyenchs fou creada el 15 de juny del 1898 per excursionistes esdevinguts activistes nacionalistes.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Los Montanyenchs · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Veure més »
Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Lema de la manifestació. La manifestació «Som una nació.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» · Veure més »
Manifestació per l'Estatut de 1977
La manifestació per l'Estatut de 1977 va ser una marxa a favor del catalanisme i l'autonomia de Catalunya que va tenir lloc el dia 11 de setembre, en la Diada Nacional de Catalunya d'aquell any.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Manifestació per l'Estatut de 1977 · Veure més »
Manuel Folguera i Duran
Manuel Folguera i Duran (Sabadell, 2 de maig de 1867 - Barcelona, 6 de setembre de 1951) fou un polític català, enginyer de professió, i pare de Joaquim Folguera i Poal.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Manuel Folguera i Duran · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Marroc · Veure més »
Mateu Bruguera i Lladó
carlí Mateu Bruguera. Mateu Bruguera i Lladó (Mataró, 1818 - Barcelona, 28 de novembre de 1882) fou un historiador i eclesiàstic català vinculat al carlisme.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Mateu Bruguera i Lladó · Veure més »
Memòria històrica
Tomba de Napoleó, a els Invàlids, París. Memòria històrica és un concepte ideològic i historiogràfic de desenvolupament relativament recent, que pot atribuir-se en la seva formulació més comuna a Pierre Nora, i que ve a designar l'esforç conscient dels grups humans per trobar amb el seu passat, sigui real o imaginat, valorant-ho i tractant-lo amb especial respecte.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Memòria històrica · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »
Monument a Rafael Casanova
El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Monument a Rafael Casanova · Veure més »
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Museu d'Història de Catalunya · Veure més »
Nació espanyola
Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Nació espanyola · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Navarra · Veure més »
Ofensiva de Catalunya
Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Ofensiva de Catalunya · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Osona · Veure més »
Pa de Sant Jordi
El pa de Sant Jordi és un pa de festes molt típic a Barcelona que té forma de pa de pagès i la particularitat d'estar enriquit, a bandes alternades, amb formatge (que sol ser formatge de Maó) i amb sobrassada, de manera que en tallar les llesques, aquestes queden amb el dibuix de les quatres barres catalanes.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Pa de Sant Jordi · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і País Basc · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Parlament de Catalunya · Veure més »
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Partit Republicà Radical · Veure més »
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »
Pau Piferrer i Fàbregas
Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848) fou un escriptor i periodista català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Pau Piferrer i Fàbregas · Veure més »
Plebiscit
El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Plebiscit · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Rafael Tristany i Parera · Veure més »
Règim foral
Règim foral és el nom usat en Espanya, genèricament per al conjunt de les institucions pròpies de l'administració autònoma i dels ordenaments jurídics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris històrics bascos d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Règim foral · Veure més »
Regència d'Urgell
La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822).
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Regència d'Urgell · Veure més »
Regnat d'Isabel II d'Espanya
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »
Representació de Greuges
La Representació o Memorial de Greuges (en castellà: Representación o Memorial de Agravios) fou el document reivindicatiu que a les úniques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó (Saragossa, València, la ciutat de Mallorca i Barcelona).
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Representació de Greuges · Veure més »
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Republicanisme · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Reus · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Revolució de 1868 · Veure més »
Robert Surroca i Tallaferro
Robert Surroca i Tallaferro (Barcelona, 1934) és un escriptor i activista polític independentista català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Robert Surroca i Tallaferro · Veure més »
Rossend Nobas i Ballbé
Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Rossend Nobas i Ballbé · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Sabadell · Veure més »
Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Sant Boi de Llobregat · Veure més »
Sant Just i Sant Pastor de Son
Sant Just i Sant Pastor de Son és una església romànica amb importants modificacions barroques del poble de Son, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà). El 1998 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. El temple fou construït entre els segles i, i apareix citada per primer cop l'any 1076 en una acta de donació dels alous de Son a Santa Maria de la Seu. Consta d'una sola nau amb afegiments posteriors de capelles laterals i la sagristia, La nau està capçada per un absis amb decoració llombarda, arcuacions i lesenes, i està il·luminat per tres finestres repartides de forma desigual. A la façana de migdia s'hi obre una porta en arc de mig punt sota d'un porxo. L'element més destacat és sens dubte l'esvelt campanar quadrat amb una escala interior. Consta de quatre nivells de finestres separats per arcuacions llombardes amb lesenes als costats. Les finestres del primer pis són d'esqueixada recta, les del segon geminades, i la resta triforades. Les columnes de les finestres estan separades per columnes de fus cilíndric llis amb capitells mensuliformes. El campanar està rematat amb una teulada de pissarra i una agulla força alta. A l'interior, s'hi pot observar un retaule gòtic de Pere Espallargues del (el Retaule de Son) que consta de 23 peces que representen diverses escenes: la Mare de Déu i el nen, l'Anunciació, la Visitació, la Nativitat, l'Epifania i el martiri dels Sants Just i Pastor, entre altres representacions sacres. També s'han conservat tres piques, una de baptismal semiesfèrica i decorada amb motius vegetals i un animal, i dues d'oli. A l'exterior, a més del porxo davant la portalada, hi ha una interessant torre de planta de ferradura amb un bonic penell de ferro forjat que representa un pastoret.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Sant Just i Sant Pastor de Son · Veure més »
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Santa Maria del Mar · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Sàpiens · Veure més »
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Segona guerra carlina · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Socialisme · Veure més »
Societat civil (sociologia)
La societat civil designa el conjunt de les organitzacions i institucions cíviques voluntàries i socials que formen la base d'una societat activa, en oposició a les estructures de l'estat i de les empreses.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Societat civil (sociologia) · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Tarragona · Veure més »
Televisió Espanyola
Televisió Espanyola (TVE; en castellà Televisión Española) és l'empresa estatal pública d'Espanya, i pertany a Radiotelevisión Española.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Televisió Espanyola · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Transició democràtica espanyola · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Tribunal Constitucional d'Espanya
El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol independent dels altres òrgans constitucionals.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Tribunal Constitucional d'Espanya · Veure més »
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Unió Catalanista · Veure més »
Vaga de La Canadenca
La Vaga de La Canadenca fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Vaga de La Canadenca · Veure més »
Vaga general espanyola de 1917
La vaga general del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris) i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Vaga general espanyola de 1917 · Veure més »
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
Via Catalana
Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona Un dels trams del Masnou. La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Via Catalana · Veure més »
Via Catalana 2014
La Via Catalana 2014, o V, va ésser una concentració multitudinària que va omplir l'Avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona amb l'objectiu de reivindicar el referèndum sobre la independència de Catalunya i la independència de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Via Catalana 2014 · Veure més »
Via Lliure
La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Via Lliure · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Vic · Veure més »
Vigatanisme
Vigatanisme és un corrent cultural i polític nascut a Vic i actiu a les darreres dècades del i començament del.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і Vigatanisme · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1 de maig · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 11 de febrer · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 11 de setembre · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 12 d'octubre · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 14 de juliol · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 15 d'octubre · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 15 de setembre · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1714 · Veure més »
1760
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1760 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1833 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1841 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1863 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1871 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1874 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1886 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1888 · Veure més »
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1889 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1891 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1894 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1896 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1900 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1901 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1905 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1912 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1913 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1916 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1917 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1920 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1923 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1931 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1932 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1934 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1936 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1937 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1938 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1940 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1946 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1947 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1964 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1967 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1971 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1973 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1976 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1977 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1979 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 1980 · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 2 de maig · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 2000 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 2006 · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de Catalunya і 29 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dia de Catalunya, Diada de Catalunya, Diada nacional de Catalunya.
